Vés al contingut

Joan Cavallé i Busquets

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joan Cavallé)
Plantilla:Infotaula personaJoan Cavallé i Busquets
Biografia
Naixement28 gener 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Activitat
Lloc de treball Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor de català, escriptor, dramaturg, traductor Modifica el valor a Wikidata

Joan Cavallé i Busquets (Alcover, Alt Camp, 28 de gener de 1958) és un novel·lista, dramaturg i traductor català. Com a escriptor es dedica especialment al teatre, però també a la narrativa, a la literatura infantil, a la traducció i a l'assaig. És membre del col·lectiu literari La Gent del Llamp, que funciona a Tarragona des del 1978. L'any 1988 va obtenir el premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral per la versió de l'obra Final de partida, de Samuel Beckett. També ha guanyat el premi de novel·la Ciutat d'Alzira, amb l'obra Rei de mi (1993), i el premi de la Crítica Serra d'Or 1999, amb l'obra Dinastia Ming. Més recentment, ha publicat les novel·les Contemplant el monstre (2007) i Eva i el bosc (2008) i el relat infantil L'home que volia ser rei (2006). Amb l'obra de teatre Peus descalços sota la lluna d'agost (2009) va guanyar els premis 14 d'abril de 2008 i de la Crítica Serra d'Or 2010. Va formar part de l'equip traductor de l'obra dramàtica de Beckett al català (Institut del Teatre, 1995 i 1996).[1][2]

El 1974, juntament amb Jesús Figueres, feu classes de llengua catalana a una vintena de persones, majoritàriament joves, a la sala del “Plantel” de la Cooperativa Agrícola del poble. Eren autodidactes, havien après català a través de lectures, d'escriure-hi i d'estudiar alguna de les poques gramàtiques que es podien trobar al mercat.[3]

Obra publicada

[modifica]

Narrativa

  • 1988. L'amor no és problema. Tarragona: La Gent del Llamp.
  • 1988. Camell de doble gepa. Reus: FV.[2]
  • 1990. Les flors verinoses. Barcelona: Ed. 62.[2]
  • 2006. L'home que volia ser rei. Barcelona: Cruïlla [infantil].[2]
  • 2018. La ciutat i alguna gent que hi viu. Cossètania.[4]

Novel·la

  • 1994. Rei de mi. Alzira: Bromera. (Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira)[2]
  • 2007. Contemplant el monstre. Manresa: Angle.[2]
  • 2008. Eva i el bosc. Barcelona: Cruïlla [juvenil].[2]
  • 2015. Els arbres no es podien moure. Manresa: Angle[5]

Teatre

Traducció

  • 1992. Guy de Maupassant. La mà esquerra. Tarragona, La Gent del Llamp.[2]
  • 1995. Samuel Beckket. Teatre complet. Vol. I (amb Joan Olivé, Sergi Belbel, Víctor Batallé i Joaquim Mallafrè). Barcelona, Institut del Teatre.[2]
  • 1996. Samuel Beckett. Teatre complet. Vol II" (amb Sergi Belbel, Víctor Batallé i Joaquim Mallafrè). Barcelona, Institut del Teatre.[2]
  • 1997. Raymond Radiguet. Els Pelicà. Tarragona, La Gent del Llamp.[2]
  • 2010. Samuel Beckett. Final de partida. Valls, Cossetània. (Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral)[2]

Assaig i recerca

  • 1982. Guia d'Alcover (amb Andreu Barbarà. Tarragona, Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.
  • 1982. La història de l'ensenyament des d'una perspectiva local (director). Alcover, CEA.
  • 1984. Obra lityerària d'Antoni Isern (amb Magí Sunyer). Alcover, CEA.
  • 1989. Quan les cases volien ser palaus. La població d'Alcover, 1553-1625. Alcover, CEA.[2]
  • 1995. Del Sindicat a la Cooperativa Agrícola, 1920-1995 (amb Fina Cavallé). Tarragona, Edicions El Mèdol.
  • 1995. La Passió d'Ulldecona, de Jaume Vidal Alcover, edició a càrrec de Joan Cavallé i Pere Navarro. Tarragona, Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.
  • 2007. Tarragona escrita. Barceloan, Lunwerg.[2]
  • 2007. Crema Troia a Tarragona. Tarragona, Arola.[2]

Altres

Referències

[modifica]
  1. Biblioteca Pública de Tarragona. «Cicle llegim el teatre». Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2014. [Consulta: 20 octubre 2014].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 «Joan Cavallé». www.escriptors.cat. [Consulta: 20 novembre 2016].
  3. Figueres, Jesús «Val més llapis curt que memòria llarga». El Punt Avui, 30-11-2015.
  4. «La ciutat i alguna gent que hi viu». [Consulta: 25 gener 2019].
  5. «Joan Cavallé, arbres immòbils». [Consulta: 25 gener 2019].

Enllaços externs

[modifica]