Premi Crítica Serra d'Or de Teatre

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Crítica Serra d'Or de Teatre
Tipuspremi literari
tipus de premi Modifica el valor a Wikidata
EpònimSerra d'Or Modifica el valor a Wikidata
Part dePremi Crítica Serra d'Or Modifica el valor a Wikidata
Vigència1970 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióCatalunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Gènereteatre Modifica el valor a Wikidata
Conferit perSerra d'Or Modifica el valor a Wikidata

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de teatre és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.[1] Es tracta d'una distinció sense dotació econòmica, però que ha assolit un gran prestigi i renom en l'àmbit cultural català, i que premia obres i muntatges de teatre, així com activitats i trajectòries teatrals. Per tant, no es tracta d'un premi a persones o obres que s'hi hagin de presentar com a candidates, sinó que el jurat distingeix les obres que, dins l'àmbit cultural català, considera que en són mereixedores.

Guardons[modifica]

Rèquiem nocturn, de Pere Faura
El projecte Nilak, de carpa circense itinerant[2]
  • 2020 Dinamarca, de Josep Lluís i Rodolf Sirera (premi al text de teatre català donat a conèixer per l'estrena o edició)
Stabat Mater, dirigida per Magda Puyo(premi a l'espectacle teatral)
La companyia La Calòrica[3]
Siempre a la verita tuya, de Manuel Veiga (premi a l'espectacle teatral)
Nau Ivanow (premi a l'aportació més interessant)
  • 2018 Un tret al cap, de Pau Miró (premi al text de teatre català donat a conèixer per l'estrena o edició)
MEDUSA de la Virgueria, dirigida per Aleix Fauró i Isis Martín (premi a l'espectacle teatral)
Marta Carrasco per Perra de nadie (premi a l'aportació més interessant)
Claudia de La Conquesta del Pol Sud, dirigida per Carles Fernández Giua (premi a l'espectacle teatral)
Barcelona Playwrights per la idea i la direcció de De Damasc a Idomeni (premi a l'aportació més interessant)
  • 2016 You say tomato, de Joan Yago (premi al text de teatre català donat a conèixer per l'estrena o edició)
Ragazzo, de Lali Álvarez (premi a l'espectacle teatral)
Companyia Parking Shakespeare (premi al text de teatre català donat a conèixer per l'estrena o edició).[4]
  • 2015 La pols, de Llàtzer Garcia (premi al text de teatre català donat a conèixer per l'estrena o edició)
Lucrècia, de Joan Ramis, dirigida per Sergi Marí (premi a l'espectacle teatral)
Companyia Teatre de l'Enjòlit (premi a l'aportació més interessant) [5]
  • 2014 Safira, de Magí Sunyer (premi al text de teatre català donat a conèixer per l'estrena o edició).
Llibert, de Gemma Brió (premi a l'espectacle teatral).
A La Mostra d'Igualada - Fira de teatre infantil i juvenil (premi a l'aportació més interessant)[6]
Ï, de Blai Mateu, (premi a l'espectacle teatral).
l'Observatori de Teatres en Risc, Antoni Ramon Graells (premi a l'aportació més interessant).
  • 2011 Lluny de Nuuk, de Pere Riera (premi al text de teatre català donat a conèixer per l'estrena o edició).
Assajant Albertí, dirigida per Pitus Fernández, pel treball de recerca i dramatització de l'obra de Vicenç Albertí (premi a l'espectacle teatral).
A Albert Vidal, per la seva trajectòria que l'ha significat com un dels treballs actorals més originals i notables de la dramatúrgia catalana de les darreres dècades. (premi a l'aportació més interessant).
  • 2010 Peus descalços sota la lluna d'agost, de Joan Cavallé (premi al text de teatre català donat a conèixer per l'estrena o edició).
A Pep Tosar per la creació de dos espectacles singulars estrenats al Círcol Maldà, Molts records per a Ivanov i Nocturn (premi a l'espectacle teatral).
A Mariaelena Roqué, per les seves brillants aportacions visuals a l'escena catalana i especialment a l'obra de Carles Santos (premi a l'aportació més interessant).
  • 2009 La tanca, de Josep Pere Peyró (premi al text de teatre català donat a conèixer per l'estrena o edició).
Dos de dos, d'Albert Mestres, dirigit per Joan Castells (premi a l'espectacle teatral).
A Ros Ribas, en reconeixement d'una brillant trajectòria artística com a fotògraf d'espectacles (premi a l'aportació més interessant).
  • 2008 L'ham, de Gemma Rodríguez (premi al text de teatre català donat a conèixer per l'estrena o l'edició).
Leonci i Lena, de Georg Büchner, dirigit per Pep Pla (premi a l'espectacle teatral).
L'actor Quimet Pla, per la seva rica i variada trajectòria (premi a l'aportació més interessant).
  • 2007 Hardcore videogames, una trilogia, de Jordi Casanovas (premi al text de teatre català donat a conèixer per l'estrena o l'edició).
J’arrive...!, de Marta Carrasco (premi a l'espectacle teatral).
Diccionari del teatre a les Illes Balears, dirigit per Joan Mas i Vives (premi a l'aportació més interessant).
  • 2006 La pell en flames. Guillem Clua (premi al text de teatre català donat a conèixer per l'estrena o edició).
UUUH!!, de Gerard Vàzquez, dirigit per Joan Font (premi a l'espectacle teatral),
Sílvia Bel, per la seva interpretació a La xarxa, de Joan Brossa (premi a l'aportació més interessant).
Esquena de ganivet. Pep Tosar.
Les portes del cel. Josep Peyró.
El mestre i Margarida. Xicu Masó.
(Aportació més interessant) Paco Azorín
  • 2003 Dramàtic. Albert Mestres.
Tatuatge. Dea Loher, dirigit: Pep Pla.
Amb: Rosa Cadafalch, Jordi Martínez, Núria Font, Meritxell Santamaria i Pau Derqui.
Textos a part. Arola Editors, dirigida per Joan Cavallé.
La dona incompleta. David Plana, Dirigit per Sergi Belbel.
Lali Barenys. Per l'espectacle Tens por? d'Isa Fernàndez, i per la coherència, la continuïtat i la independència professional que representa.
  • 2001 Hurracan Enric Nolla.
Por menjar-se ànima de Rainer Werner Fassbinder. Dirigit per Carme Portaceli.
Teatre del Ponent de Granollers. Per l'aportació més interessant.
  • 2000 Navegants. Toni Cabré.
Ultramarins. Ivette Vigatà.
La Cònica / Lacònica i M.A.L. Per l'espectacle Trans Fugues.
Perifèria Koltès. Rafel Duran.
Sala Villarroel. Per la continuïtat, no sempre fàcil, durant 25 anys d'una empresa privada al servei d'una activitat teatral diversa i amb una gran consciència cívica.
  • 1998 Mala sang. David Plana.
La pantera imperial. Carles Santos.
Carme Sansa. Per les múltiples aportacions a un teatre poètic i musical de petit format.
L'amant. Harold Pinter. Direcció: Pere Sagristà.
Teatre Lliure de Barcelona. Pel conjunt de l'«Exposició Fabià Puigserver» i el llibre Fabià Puigserver.
  • 1996 Les llàgrimes del vienès. Alexandre Ballester.
El rei Joan. William Shakespeare. Direcció: Calixto Bieito.
Josep Romeu i Figueras. Per Teatre català antic, aplec complet dels seus estudis i treballs sobre el tema.
A la meta. Thomas Bernhard. Direcció: Xavier Albertí.
Consorci del Teatre Fortuny. Per l'edició del llibre Teatre Fortuny, més d'un segle. Vol. I:1882-1939.
Dansa d'agost. Brian Friel. Direcció: Pere Planella.
El temps i els Conway. J.B. Priestley. Direcció: Mario Gas.
Josep Salvador Per la seva activitat de més de 40 anys al davant del Taller d'Escenografia Germans Salvador.
La vida perdurable. Narcís Comadira.
Home per home. Bertolt Brecht. Direcció: Pau Monterde.
Teresa Cunillé. Per la seva continuada dedicació al teatre català i per la seva intervenció a La vida perdurable de Narcis Comadira.
  • 1991 Residuals. Jordi Teixidor.
Quatre dones i el sol. Jordi-Pere Cerdà. Direcció: Ramon Simó i Vinyes.
La Missió. Heiner Mullër. Direcció: Carme Portacelli.
Moviment Rialles de Catalunya. Per la seva tossuda i continuada dedicació, des de 1972, a la promoció d'espectacles per a nois i noies.
  • 1990 Capvespre al jardí. Ramon Gomis.
Columbi Lapsus. Els Joglars.
Desig. Josep Maria Benet i Jornet.
Revista Escena. Per recuperar la tradició de la premsa especialitzada en català.
La Fura dels Baus per la seva campanya internacional.
Gran imprecació davant la muralla de la ciutat. (Menció especial).
Set i mig. La Gàbia, Teatre.
Teatre Teixidors-Teatreneu. Com a valuosa iniciativa privada ha obert i gestiona un nou local dedicat a la dramatúrgia contemporània.
Grup Zotal (Menció especial). Per la qualitat del seu treball d'investigació i creació teatrals.
José Sanchis Sinisterra Per la seva trajectòria de recerca i revisió del llenguatge teatral i per la producció de l'espectacle MINIM.MAL SHOW.
Jordi Bertran (Premi especial). Pel seu treball amb l'espectacle de titelles ANTOLOGIA.
Pep Cruz. Per la seva aportació global al món del Teatre.
Per un sí o per un no. Nathalie Sarraute. Direcció: Simone Benmussa.
  • 1986 El manuscrit d'Alí Bei Josep M. Benet i Jornet.
Un dels últims vespres de carnaval. Carlo Goldoni. Muntatge: Lluís Pasqual.
Xavier Fàbregas. Per la seva aportació, durant vint anys, en tots els aspectes del teatre.
Alè. Els Comediants.
La Fura dels Baus. Per la seva tasca de recerca formal.
L'òpera dels tres rals. Bertolt Brecht. Direcció: Màrius Gas.
Carme Serrallonga. Per la seva tasca de traducció.
Pau Barceló Per la seva labor de documentació com a fotògraf de teatre.
El Globus, de Terrassa. Per la seva campanya de 1981.
El balcó. Jean Genet. Direcció: Lluís Pasqual.
La primavera al Tinell. Els Comediants.
Lluís Millà. Per la seva tasca editorial.
Les tres germanes. Anton Txékhov. Teatre Lliure. Direcció: Lluís Pasqual.
Albert Vidal L'aperitiu.
Esteve Grasset Magrinyana.
El despertar de la primavera. Franz Wedekin. Muntat pel Teatre de Trànsit. Direcció: Jordi Mesalles
Feliu Formosa. Obra de traductor.
La Torna. Els Joglars.
Temporada del Teatre Lliure
Temporada del «Teatre Grec». Assemblea d'Actors i Directors.
Quiquiribú. Direcció: Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells.
La Setmana Tràgica. Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants. Direcció: Lluís Pasqual.
Cicle Cavall Fort. Martí Olaya i Galceran.
Àlias Serrallonga. Els Joglars.

Jurats[modifica]

Composició del jurat en la categoria de Teatre:

  • 2016 Joan-Anton Benach, Anna Pérez Pagès, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares i Marta Monedero.
  • 2015 Joan-Anton Benach, Anna Pérez Pagès, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares i Núria Santamaria.
  • 2014 Joan-Anton Benach, Anna Pérez Pagès, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares i Núria Santamaria.
  • 2013 Joan-Anton Benach, Anna Pérez Pagès, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares i Núria Santamaria.
  • 2012 Joan-Anton Benach, Àlex Broch, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares i Núria Santamaria.
  • 2011 Joan-Anton Benach, Àlex Broch, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares i Núria Santamaria.
  • 2010 Joan-Anton Benach, Àlex Broch, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares i Núria Santamaria.
  • 2009 Joan-Anton Benach, Àlex Broch, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares i Núria Santamaria.
  • 2008 Joan-Anton Benach, Àlex Broch, Joan Casas, Francesc Massip i Gonçal Pérez de Olaguer.
  • 2007 Joan-Anton Benach, Àlex Broch, Joan Casas, Francesc Massip i Gonçal Pérez de Olaguer.
  • 2006 Joan-Anton Benach, Àlex Broch, Joan Casas, Francesc Massip i Gonçal Pérez de Olaguer.

Referències[modifica]

  1. ↑ Massot i Muntaner, Josep. «Cinquanta anys de Premis «Serra d'Or»». A: A la ciutat dels llibres - Segona sèrie. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, octubre 2016. ISBN 9788498838602. 
  2. ↑ «Manuel Molins i Antoni Martí Monterde, entre els guardonats en els Premis Crítica Serra d'Or 2021». Nosaltres la veu, 02-09-2021 [Consulta: 5 setembre 2021].
  3. ↑ «Tots els guardonats amb els premis Serra d'Or de 2020». El Temps, 31-03-2020 [Consulta: 5 setembre 2021].
  4. ↑ «Martí Domínguez, Joan Yago, Pep Albanell...: s'anuncien els premis Crítica Serra d'Or». Diari Ara, 02-05-2016. [Consulta: 4 maig 2016].
  5. ↑ «Jordi Coca, Francesc Parcerisas i Francesc Serés, entre els guardonats dels premis Crítica Serra d'Or 2015». Diari Ara, 29-04-2015. [Consulta: 4 maig 2016].
  6. ↑ «Fonalleras, Camps i Ibarz, guardonats amb el Premi Crítica Serra d'Or». Diari Ara, 30-04-2014. [Consulta: 5 maig 2016].

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_Crítica_Serra_d%27Or_de_Teatre&oldid=33312100»