Narcís Comadira i Moragriega

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Narcís Comadira)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2013 Narcís Comadira i Moragriega
Dades biogràfiques
Naixement 22 de gener de 1942 (1942-01-22) (75 anys)
Girona
Activitat professional
Ocupació Poeta i pintor
Gènere Poesia
Premis i reconeixements

IMDB: nm0173514
Modifica dades a Wikidata

Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 22 de gener de 1942) és un poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari català.[1] La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de vista de vegades irònic.

Com a pintor, entén la seva obra com una extensió de la poesia.[2] Els seus primers treballs mostraven referències del surrealisme i el pop, així com del seu mestre Domènec Fita. A finals dels anys 70 va abandonar la figura per començar a representar la natura i l'arquitectura, especialitzant-se en un paisatgisme molt personal i marcat pel realisme, que en els seus últims treballs està portant cap a una síntesi d'aquest, on cada cop apareixen menys elements a les seves obres.[3][4]

El 2014 Edicions 62 publicà la seva obra poètica completa (Poesia. 1966-2012), i l'any anterior aparegué Quan em llegiu. Poemes de Narcís Comadira triats i comentats per quaranta-set lectors (Edicions 62, 2013). El 2015 ha aparegut a la col·lecció Letras Hispánicas El arte de la fuga. Antología del autor (Cátedra).

A les eleccions municipals de 2015 va ocupar l'última posició de la llista de la Candidatura d'Unitat Popular a Girona.[5] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va formar part de la llista electoral de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent en quinzena posició per la circumscripció de Girona.[6]

Obra[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Segons Isidor Cònsul «el punt madur de la seva lucidesa creadora roda, en fràgil equilibri, entre una compulsada capacitat reflexiva, una lírica de tendència elegíaca, el conreu poc o molt sistemàtic de la ironia i l'exercici del dubte».[7] Com explica Josep Bargalló, dins de la producció poètica de Narcís Comadira el seu tercer llibre Amich de plor, un volum de trenta-un sonets, és considerat el fundacional de la seva poètica. Les influències més notables són: Foix, Ferrater, Carner i -tal com s'aprecia en el títol- March. De fet, Narcís Comadira assistí a les classes de crítica literària de Ferrater i fou arran d'això que, després que Ferrater hagués llegit Papers privats de Comadira, li aconsellà, primer, que llegís Carner i Foix, i, segon, que escrivís en sonets.[8]

  • 1966 La febre freda (dins 5 poetes de Girona)
  • 1969 Papers privats
  • 1970 Amich de plor
  • 1974 Un passeig pels bulevards ardents
  • 1976 El verd jardí
  • 1976 Desdesig, un recull de 15 poemes que narren una relació amorosa.[7]
  • 1976 Les ciutats
  • 1978 Terra natal
  • 1980 Àlbum de família
  • 1981 La llibertat i el terror
  • 1984 Rèquiem
  • 1985 Enigma
  • 1990 En quarantena
  • 1995 Usdefruit
  • 1998 Poemes
  • 1999 Recull de poemes i serigrafies
  • 2000 Lírica lleugera
  • 2002 L'art de la fuga
  • 2003 Formes de l'ombra. Poesies 1966-2002
  • 2007 Llast
  • 2012 Lent
  • 2014 Poesia 1966-2012

Poesia infantil i juvenil[modifica | modifica el codi]

  • 2003 El sol es pon

Prosa[modifica | modifica el codi]

  • 1989 Girona: Matèria i memòria
  • 1990 Gerona
  • 1998 Girona: retrat sentimental d'una ciutat

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1992 La vida perdurable: un dinar. Neva: un te
  • 1996 L'hora dels adéus
  • 1997 El dia dels morts. Un oratori per a Josep Pla.
  • 2015 "L'hort de les oliveres"

Crítica literària o assaig[modifica | modifica el codi]

  • 1977 Guia de l'arquitectura dels segles XIX i XX a la província de Girona (amb Joan Tarrús)
  • 1996 Rafael Masó, arquitecte noucentista (amb Joan Tarrús)
  • 1998 Sense escut
  • 1999 Joaquim Sunyer: la construcción de una mirada
  • 2001 L'any litúrgic com a obra d'art total
  • 2002 L'ànima dels poetes
  • 2003 Jacint Verdaguer, poeta i prevere (amb altres autors)
  • 2005 La paraula figurada: la presència del llibre a les col·leccions del MNAC (amb altres autors)
  • 2006 Forma i prejudici: papers del noucentisme
  • 2011 Les paraules alades. Papers sobre el sentit de la lletra[9]

Premis[modifica | modifica el codi]

Exposicions rellevants[modifica | modifica el codi]

Pintura[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Poema en l'itinerari poètic del Turó Parc (Barcelona)

El 2003, coincidint amb el primer dia d'estiu, la Fundació Josep Pla va inaugurar una nova proposta de relectura de l'obra de l'escriptor de Palafrugell amb l'exposició El temps que fuig, que posava en relació uns fragments de l'obra periodística i gràfica de l'autor contemporani Narcís Comadira, i el llibre Les hores de Josep Pla que feia cinquanta anys havia sigut presentat per un altre poeta, Salvador Espriu. L'exposició convidava a assaborir l'obra de Comadira i Pla, a percebre divergències, coincidències, valoracions oposades o nostàlgies compartides.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Narcís Comadira i Moragriega». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Aragirona.catGirona reivindica Narcís Comadira en una exposició que repassa els 50 anys de la seva pintura Consulta 26/10/2010
  3. elpunt.cat Els crits de comadira Consulta 26/10/2010
  4. «Narcís Comadira i Moragriega». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
  5. «Narcís Comadira tanca la llista de la CUP a Girona: "És l’únic partit que té un projecte de país que m’agrada"». Diari ARA, 10-04-2015 [Consulta: 8 juny 2016].
  6. Barnils, Andreu «Narcís Comadira: ‘La CUP són els únics que em mereixen confiança’». , 20-09-2015 [Consulta: 8 juny 2016].
  7. 7,0 7,1 «Comentaris d'obra». [Consulta: 7 novembre 2016].
  8. Bargallo, Josep. «El sonet en els primers llibres de Narcís Comadira». [Consulta: 7 novembre 2016].
  9. Obiols, Víctor «La visió de l'àliga». Diari Ara [Barcelona], núm.372, 07-12-2011, p.37. ISSN: 2014-010X.
  10. «L'escriptor Narcís Comadira, el professor Romà Gubern i l'actriu Asunción Balaguer, Creus de Sant Jordi». Ara, 30-04-2013 [Consulta: 30 abril 2013].
  11. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 191. ISBN 84-95554-27-5. 
  12. lamalla.cat Narcís Comadira repassa els seus 50 anys a la pintura amb una exposició a Girona Consulta: 25/10/2010
  13. «2003. El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla». Fundació Josep Pla. [Consulta: 19 juliol 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]