Magda Puyo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMagda Puyo
Biografia
Naixement1960 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Móra la Nova (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirectora de teatre, actriu i professora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut del Teatre (2015–2021) Modifica el valor a Wikidata

Magdalena Puyo Bové, més coneguda com a Magda Puyo (Móra la Nova, 1960) és una actriu, professora i directora teatral catalana. La major part de la seva activitat docent l'ha desenvolupat a l'Institut del Teatre, centre del qual fou directora general del novembre del 2015 al febrer del 2021,[1][2][3][4] quan es va veure forçada a dimitir arran dels casos d'assetjament sexual i abús de poder, per part d'alguns membres del professorat, destapats pel Diari Ara.[5][6]

Biografia[modifica]

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona, la seva carrera en el teatre es va iniciar en el si del teatre universitari. Va fundar el grup teatral Metadones, amb el qual en la segona meitat dels anys 1990 va realitzar diversos muntatges entre els quals destaquen les revisions de clàssics amb la integració de múltiples disciplines en l'escenari: una revisió de Lorca en La casa de Bernarda Alba amb La Bernarda es calva (1994), la Medea d'Eurípides en Medea Mix (1996) i Ricard III de Shakespeare amb Ricard G. (2000). Va guanyar el premi de la Crítica de l'Ajuntament de Barcelona pel muntatge Pesombra amb la ballarina Marta Carrasco, una adaptació dels poemes de Joan Salvat-Papasseit.[2] En els últims anys ha estat directora de Pallarina, poeta i puta, de Dolors Miquel (2011), Alma i Elisabeth. Persona de Bergman i Cosmètica de l'enemic —aquesta última sobre la base d'una novel·la d'Amélie Nothomb— (2012), directora i dramaturga de Confidències a Al·là, adaptada de la novel·la de Saphia Azzeddine i L'Alè de la vida de David Hare.[7]

Molt vinculada al Teatre Nacional de Catalunya, on va ser membre del comitè assessor entre 1998 i 2001, també ha presentat la seva obra en diferents espais alternatius com la Sala Beckett, fora de l'àmbit públic al Teatre Romea de Barcelona (Mama Medea, revisió del clàssic d'Eurípides per Tom Lanoye, 2008) o en festivals de prestigi com el Festival Grec de Barcelona. Va ser directora del Festival Internacional de Teatre de Sitges, és professora de direcció i interpretació en l'Institut del Teatre i, des de novembre de 2015, és directora general en substitució de Jordi Font Cardona.[3][2][1]

El 26 de febrer de 2021 dimitiria com a directora de l'Institut del Teatre per les denúncies d'assetjament a alumnes i reconeixent que no havien trobat "les eines eficaces per deslliurar l'Institut de comportaments abusius i autoritaris".[8][9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Magda Puyo, directora del Institut del Teatre». www.elperiodico.com. 2 de noviembre de 2015.
  2. 2,0 2,1 2,2 Gran Enciclopedia Catalana (ed.
  3. 3,0 3,1 Institut del Teatre (ed.
  4. Rodríguez, Albert Miret. «Magda Puyo presenta la seva dimissió» (en anglès), 26-02-2021. [Consulta: 26 febrer 2021].
  5. «“Abusos a l’Institut del Teatre”, portada de l’ARA», 20-02-2021. [Consulta: 26 febrer 2021].
  6. 324cat. «Joan Ollé, apartat de l'Institut del Teatre per les denúncies d'abús i assetjament sexual», 22-02-2021. [Consulta: 26 febrer 2021].
  7. Institut del Teatre (ed.
  8. «Magda Puyo dimiteix com a directora de l'Institut del Teatre per les denúncies d'assetjament a alumnes». Vilaweb, 26-02-2021 [Consulta: 26 febrer 2021].
  9. Puyo, Magda «Comunicat dimissió de Direcció General». Institut del Teatre, 26-02-2021 [Consulta: 26 febrer 2021].