Tom Lanoye

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTom Lanoye
Tom lanoye portret.jpg
L'autor el 2008
Dades biogràfiques
Naixement Tom Emiel Gerardine Aloïs Lanoye
25 d'octubre de 1958 (1958-10-25) (59 anys)
Sint-Niklaas
Residència Anvers, Ciutat del Cap
Nacionalitat Bèlgica Bèlgica
Educació Filologia germànica
Alma mater Universitat de Gant
Activitat professional
Ocupació Escriptor de novel i teatre, assagista, crític
Període en actiu 1948-2007
Influències de Louis Paul Boon
Llengua neerlandès
Obra
Primeres obres Een slagerszoon met een brilletje (1985)
Obres destacades Alles moet weg, Kartonnen dozen (1991), Het goddelijke monster
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: TomLanoye IMDB: nm0487028
Modifica dades a Wikidata

Tom Lanoye (pronúncia «Lanuà») és un escriptor de novel·les i teatre, poeta, crític belga que escriu en neerlandès. Va néixer com fill d'un carnisser a la ciutat de Sint-Niklaas (Bèlgica) el 27 d'agost del 1958, el que va inspirar la seva primera obra, un recull de narracions semiautobiogràfiques, el títol del qual traduït seria «un fil de carnisser amb petites ulleres». La seva obra amb molts elements tragicòmics si no burlescs és caracteritzat per un estil molt gràfic i acolorit, al qual accepta, sobretot als diàlegs, les variants dialectals del neerlandès.[1]

Descriu amb ironia corrosiva la societat flamenca i les seves peculiartitats i típica suficiència. És un adepte d'una línia de narració clara sense massa experiments lingüistics. Alterna la seva activitat d'escriptor amb xous i monòlegs escènics molt populars, on tracta els temes dels seus llibres amb molt d'èxit. La seva novel·la autobiogràfica Kartonnen dozen (Caixes de cartró) el 2012 va tenir la 23a reedició, fet rar en la literatura neerlandesa.[2] Amb Kristien Hemmerechts i Herman Brusselmans fa part d'un grup d'autors «nous» que va emergir als anys 1980, prou diversos d'estil i temàtica, que no es pot parlar de generació, si no fos pel punt comú d'un retorn a la narrativa amb un cert realisme dins la ficció amb molta autoironia, relativisme, satira i un factor d'enterteniment. Escriptors que continuen tot innovant la tradició de Louis Paul Boon i Hugo Claus.[3]

Obres destacades[modifica]

Novel·les
  • Een slagerszoon met een brilletje (1985)
  • Kartonnen dozen (1991)
  • Het goddelijke monster
Teatre
  • Mama Medea, que ha tingut versió catalana traduït per Ferran Bach, realitzat per Magda Puyo i la Cia del Teatre Romea.[4][5]
  • Mefisto for ever, una revisió teatral de la novel·la de Klaus Mann, realitzada al Teatre Lliure de Barcelona, amb direcció de Guy Cassiers el 2008[6]

Referències[modifica]

  1. van Bork, 2007.
  2. Kartonnen dozen (en neerlandès). 23a edició (2012). Amsterdam: Prometheus, 1991, p. 160. ISBN 9789044619973. 
  3. van Imschoot, Tom; Furió, Antoni (traductor) «L'autoinvenció de la literatura flamenca». Eurozine, 12 abril del 2012.
  4. «Mama Medea». Focus. [Consulta: novembre del 2016].
  5. «El Teatre Romea estrena 'Mama Medea', una revisió de la tragèdia d'Eurípides». TV3 Notícies, 27 novembre del 2008.
  6. Fernández, Imma «L'autor flamenc Tom Lanoye fa doblet teatral a Barcelona» (pdf). El Periódico, 1 desembre del 2008, pàg. 42.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Tom Lanoye, Mama Medea» (vídeo) (en francès, subtítols en castellà). Mandragora, Barcelona, 2008. [Consulta: novembre del 2016].