Dolors Miquel i Abellà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Dolors Miquel)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDolors Miquel i Abellà
Biografia
Naixement18 juliol 1960 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Twitter: dolorsmiquel Modifica el valor a Wikidata

Dolors Miquel i Abellà (Lleida, 18 de juliol de 1960) és una poeta catalana.[1][2] Després d'alguna incursió jovenívola, la seva aparició en l'escena pública catalana ocorre cap a la segona meitat de la dècada dels anys 90. Des d'aleshores, i amb períodes en els quals se n'ha apartat de manera voluntària, ha publicat llibres, ha col·laborat amb articles en la premsa escrita i ha ofert recitals, xerrades i altres actes culturals.

Biografia[modifica]

Va néixer en una família pagesa i humil. De la seva educació primària recorda la injustícia en una escola de noies, on sovint va protestar quan les monjes maltractaven les seves companyes.[3] Un nou mon se li va desvelar quan passava a l'institut: nois, joves i professors que no eren monges. Va començar els estudis universitaris de Literatura castellana a Lleida. Després de la polèmica dobre texts considerat com irreverents publicats a la revista d'estudiants La Higiènica i espantada per l'ambit conservador i reaccionari, s'en va anar a Barcelona on va estudiar Literatura catalana.[4] No li queden gaire lligams amb la seva ciutat natal i no hi torna poc o gaire.[4] Va començar ensenyar en diversos institus de Catalunya. Als anys 1990 va publicar els seus primers reculls de poesia.[5] Aviat va afegir espectacles públics als quals recita les seves obres.[5][6]

El 2016, quasi quaranta anys després del «cas» de La Higiènica, la història es va repetir. El febrer de 2016 va generar polèmica una lectura que Dolors Miquel va fer durant la cerimònia d'entrega dels Premis Ciutat de Barcelona, al Saló de Cent de l'Ajuntament. La lectura, del seu poema «Mare Nostra» –una paròdia del parenostre escrit deu anys abans al recull premiat Missa pagesa– va provocar moltes reaccions en el públic. Alberto Fernández Díaz, president del Partit Popular de l'Ajuntament, va abandonar l'acte en protesta per aquesta lectura, que considerava irreverent.[7] Més tard va generar una altra polèmica en dir que havia estat obligada a recitar el poema «Mare nostra» i va culpar d'haver estat manipulada per l'Ajuntament i l'alcaldessa Ada Colau. La qual cosa va ser desmentida pels programadors de l'acte.[8] Els germans Díaz i l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians la van acusar de «delicte contra els sentiments religiosos». L'escriptora va rebre molt de suport però també amenaces.[9] El 2 de febrer 2017, l'Audiència de Barcelona va arxivar el cas com que els fets cabien en l'exercici de lllibertat d'expressió i no s'ha pogut confirmar la intenció de vexar sigui qui sigui.[10]

Obra[modifica]

Dolors Miquel ha publicat nombrosos llibres de poemes. «El ‘fil conductor’ que enllaça la majoria de les seves obres és un tema, el qual acostuma a girar entorn dels homes (excepte La dona que mirava la tele, que està centrat en ella mateixa però inspirat en una amiga».[11] Com a prosista, ha publicat Maruja Reyes sóc jo (1992). També ha publicat un número i mig de la revista La Verge Peluda (2002). La seva obra poètica li ha valgut diversos premis, entre d'altres el Premi Rosa Leveroni (1989) per El vent i la casa tancada i el Premi Ciutat de Barcelona de poesia (2005) per AIOÇ i el premi Gabriel Ferrater (2006) per Missa pagesa.[7]

La descripció que la mateixa Dolors Miquel fa dels poemes de Gitana Roc il·lustra els temes principals que explora en la seva poesia: «Parlo, per sobre de tot, del dany que causen estructures socials com ara la família o la policia. L'amor social és el més espantós contracte de la por, i també la salvaguarda més potent de la societat, i el sexe és la pastanaga. Pel que fa a la por a la solitud, com va dir Víctor Català: val més quedar-se sol que viure en eterna contradicció amb un mateix seguint els principis d'actuació que d'altres ens implanten».[1][12]

Publicacions[modifica]

Poesia[modifica]

  • El vent i la casa tancada (1990)
  • Llibre dels homes (1998)
  • Transgredior (1999), amb fotografies de Vanessa Pey[2]
  • Haikús del camioner (1999)
  • Gitana Roc (2000)
  • Mos de gat (2002)
  • Amb capell (2003)
  • Ver7s de la terra (2004)
  • AIOÇ (2004)
  • Missa pagesa (2006)
  • El Soc (2007)
  • Musot (2009)
  • La dona que mirava la tele (2010)
  • Gàrgola (2011)
  • La flor invisible (2011)
  • El guant de plàstic rosa (2016),[13] edició bilingüe El guante de plástico rosa, traduït per Míriam Reyes (2018)
  • Heavy Mikel (2018)
  • Ictiosaure (2019)
  • Sutura (2021)

Narrativa[modifica]

  • Maruja Reyes sóc jo (1992)[1]

Teatre[modifica]

  • Pallarina, poeta i puta (2012)

Altres[modifica]

  • Cap home és visible (2010), poesia catalana medieval[2]
  • Actualment treballa en la traducció del llibre Pedra blava, d'Aline Borough
  • Noms de fum (2019), Godall Edicions. Traducció al català i pròleg de l'obra Nomes de fume de la poeta gallega Míriam Ferradáns. Ed. bilingüe galego- català.

Revistes[modifica]

  • La Verge Peluda (2002) Un número i mig.
  • Va col·laborar en la creació de la polèmica revista universitària lleidatana La Higiènica (1980)[14]

Premis literaris[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Dolors Miquel i Abellà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Dolors Miquel i Abellà al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. Piqué i Muntané, 2013, p. 36-37.
  4. 4,0 4,1 Grau i Sàez, 2018, p. 16.
  5. 5,0 5,1 Piqué i Muntané, 2013, p. 37.
  6. Vegeu-ne un exemple: «El vers del no dir res» (vídeo).
  7. 7,0 7,1 Cia, Blanca; Blanchar, Clara «El irreverente poema de los Ciutat de Barcelona genera una tormenta política» (en castellà). El País, 16-02-2016 [Consulta: 20 febrer 2016].
  8. «La poetessa Dolors Miquel acusa Ada Colau d’haver-la manipulada». VilaWeb, 26-07-2016.
  9. Grau i Sàez, 2018, p. 16-17.
  10. Grau i Sàez, 2018, p. 17.
  11. Piqué i Muntané, 2013, p. 38.
  12. «Dolors Miquel Abellà». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].
  13. Miquel Abellà, Dolors. El guant de plàstic rosa. Barcelona: Edicions 62, 2017, p. 69. ISBN 9788429775655. 
  14. Grau i Sàez, Sara. El Cas de “La Higiènica”: Una metàfora de la Transició a Lleida (pdf), 2018. 
  15. Miquel, Dolors «Ver7s de la terra». Premis Castellitx 2002. Obres premiades: Poesia, Narració Curta i Glosat. Ajuntament d'Algaida, 2003, pàg. 36-49.
  16. «Dolors Miquel i Ponç Puigdevall, premis Ciutat de Gandia 2016». Núvol, 25-11-2016.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]