Mariaelena Roqué

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMariaelena Roqué
Biografia
Naixement 1952 (66/67 anys)
Tarragona
Activitat
Ocupació Artista visual, dissenyadora de vestuari, intèrpret i escenògrafa

Lloc web Lloc web
Facebook: melenaroque
Modifica les dades a Wikidata

Mariaelena Roqué (Tarragona 1952) és una artista visual catalana-veneçolana formada a Veneçuela, Estats Units i d'altres països sud-americans. Entre 1985 i 2010 formà part de la Companyia de Carles Santos, als muntatges del qual contribuí amb escenografia, vestuari i performances. L’any 1997 rebé el premi Aplaudiments, atorgat pel FAD (Foment de les Arts i el Disseny).[1]

Biografia[modifica]

Amb un any d'edat va emigrar de Tarragona a Caracas amb els seus pares. A Veneçuela es va formar, fent diverses estades a Tarragona per conèixer la família i familiaritzar-se amb la llengua i cultura catalanes. A la Universitat de Caracas UCAB va estudiar dansa i uns cursos de psicologia. Després va viatjar per Estats Units, Europa, Marroc i visqué uns anys a Filipines on tenia arrels familiars. Treballava en art d'acció, dansa, fotografia, art pluridisciplinar i cinema experimental.[2]

Cap a 1982 s'instal.là a Catalunya i entrà en contacte amb artistes catalans conceptuals com ara els membres del Grup de Treball. El 1985 va co-fundar i va formar part activa de la Companyia Carles Santos dins la qual va crear gran nombre d'elements escenogràfics i vestuaris. Va ser sòcia, col.laboradora i parella del músic durant més de vint anys, actuant com a realitzadora de la part visual d'òperes i espectacles, amb actuacions performatives en acccions conjuntes.[3] El 2010 hi ha un allunyament de Carles Santos i comença una nova etapa centrada en la creació personal autònoma i en l'organització d'exposicions individuals que ja havia iniciat amb una gran retrospectiva al Museu de la Indumentària de Barcelona el 2006.[4]

Ha treballat en docència no formal, entorn la creativitat multi disciplinar. Ha impartit classes magistrals i tallers a: Institut del Teatre de Barcelona [5] Escola de Disseny Elisava, Escola Massana i Escola LLotja de Barcelona, CMU de Pittsburg (USA), Conservatori de Lyon (França), Unearte de Caracas (Veneçuela), Universitat de Texas (Austin, USA), Acadèmia de l'ópera Tradicional de Pequín (Xina), Espai d'Art Contemporani de Castelló,[6] Museu Picasso de Barcelona,[7] Centre d'Art Lo Pati d'Amposta [8].

Trajectòria artística[modifica]

Va començar la seva carrera l'any 1969 a Veneçuela, centrada en la dansa, l'art visual experimental, el cinema i la fotografia. L'obra, conceptual i acumulativa es generava en l'escena teatral i en l'art d'acció. Des dels primers treballs va fer servir els vestits com a eina expressiva i els va convertir en un eix de l'obra plàstica i teatral. Entre 1968 i 1985 va treballar entre Filipines i Catalunya, en sèries fotogràfiques, performances i cinema en super8. Col.laborava amb Wahoo Guerrero, Xavier Gil. Maria Fernanda Maragall, Carles Santos i d'altres. El 1985 neix la Companyia Carles Santos on actua com a directora artística i creadora d'elements escènics. Va treballar en óperes i espectacles com: Arganchula (1986), Despulles inoxidables (1987), La pantera imperial (1997-2010), Ricardo i Elena (2000), L'adeu de Lucrècia Borja (2001), Lisístrata (2003), La meua filla soc jo (2005 ), Brossalobrossot de Brossat (2008), entre d'altres.[4]

Un element que distingeix el seu treball escenogràfic és la importància que dóna a la moda en el teatre. La moda és un mirall del seu temps i un llenguatge que Mariaelena Roqué utilitza i contradiu alhora per explicar la modernitat dels seus vestits. Els espectacles tenen referències al món de la moda, tant passada com contemporània; traspassa èpoques, estils i funcions; són vestits «de veritat», no disfresses i perduren en el temps. Estan fets amb materials sòlids, experimentals i són transgressors en les formes. En els espectacles, els vestits es construeixen i deconstrueixen al ritme de l'obra i crea elements reutilitzables que pot adaptar o transformar per a d'altres creacions.[9]

Exposicions i actuacions[modifica]

Mariaelena Roqué ha realitzat actuacions, fotografies i exposicions durant totes les etapes de la seva carrera professional. Destaquen accions com: «El vestido personaje», dins el postgrau Fashion & Dessing: Creatividad y Tendencias, Elisava. Barcelona, 2010-2011. «Donallunarembiaix». Performance a la Quadriennal Scenofest, Praga (República Xeca), juny 2011.[10] «Despulles il·luminades», Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Exposició en residència, 2011- 2013.[11] «Encuentro de Arte Corporal». Caracas. Novembre, 2011. «Àpat Kanibal» i «Autoretratsretratats», amb els fotògrafs Joan Gil i Josep Borrell Garciapons, al Centre d’Art Lo Pati. Amposta, 2014-2015.[12] «Costume at the retorun of the century, 1990-2015». University of North Carolina, Asheville, USA, agost - setembre 2016. Actuació al Museu de l’estampació de Premià de Mar, dins el col·loqui «Art, Creació i Salut mental», novembre 2016. Performance personal a «Innovative Costume of the 21 Century», Brakhrushin Museu de Moscou. Juliol 2019.[13]

Entre les exposicions més importants: «Despulles inoxidables (Roni)». Espai 13, Fundacio Joan Miró. Barcelona, 1997. «Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos». Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona. Juny 2006. En aquesta exposició de 80 vestits, fets per a les òperes de Carles Santos, es va constatar la importància de la seva aportació a la CCS.[4] «Sous le Signe d’Eros», exposició de 150 vestits d'escena al Musée des Tissus de Lyon, França, abril - septembre 2010, mostra que va potenciar el seu reconeixement internacional.[14] Els darrers anys, cal remarcar les exhibicions «Despulles despullades», Institut del Teatre de Barcelona, 2014 - 2015.[15] i «Vestir i desvestir cuerpos». Centre d’Art La Panera. Lleida, febrer - maig 2016.[16]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Mariaelena Roqué». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Morgades, Lourdes «La imagen de Carles Santos». El Pais, 21-06-2006.
  3. Roqué, Mariaelena. «Anar i Tornar». A: Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos (en català, castellà i anglès). Barcelona: Museu Tèxtil i de la Indumentària., 2006, p. 29-47. ISBN 84-7609-94-4. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Maymo, Jaume; Roqué, Mariaelena; Urrea, Imma. Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos. Museu Tèxtil i de la Indumentària. Ajuntament de Barcelona. ISBN 84-7609-94-4. 
  5. «El vestit - personatge. Workshop.». Acadèmia del Cinema, 09-03-2015. [Consulta: 2 octubre 2019].
  6. «Taller de escenografia a cargo de Mariaelena Roqué». Masdearte, 2010. [Consulta: 14 octubre 2019].
  7. «El Museu vist per Mariaelena Roqué. Una mirada des de l'escenografia». Canal Museu Picasso, 27-07-2010. [Consulta: 14 octubre 2019].
  8. «Apat Kanibal». Lo Pati. Centre d'Art de les Terres del'Ebre, 2015. [Consulta: 2 octubre 2019].
  9. Urrea, Imma. «Em deixaràs emprovar el vestit». A: Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos. Barcelona: Museu Tèxtil i de la Indumentària, 2006, p. 151- 174. ISBN 84-7609-94-4. 
  10. Barranco, Justo «La comunión pagana de España en Praga». La Vanguardia, 21-06-2011, pàg. 37.
  11. «Despulles il·luminades». MEP, 2016. [Consulta: 9 octubre 2013].
  12. Sans, Sara «L'univers total de Mariaelena Roqué». La Vanguàrdia. Suplement Què fem., 31octubre 2014, pàg. 28.
  13. Diversos autors. Innovative Costume of the21 Century., juliol 2019. ISBN completarem properament. 
  14. Bataillon, Michel. sous le signe d'éros (en català, francès, anglès). Lyon, França: Editions Stephane Bachès, 2010. ISBN 978-2-35752-071-4. 
  15. «Despulles despullades». Institut del Teatre de Barcelona, novembre 2014 - abril 2015. [Consulta: 9 octubre 2019].
  16. «Vestir i desvestir cóssos». La Panera. Lleida, febrer- maig 2016. [Consulta: 9 octubre 2019].
  17. 17,0 17,1 «Premis de la Crítica de les Arts Escèniques». Viquipèdia. [Consulta: 9 octubre 2019].
  18. «Premi Crítica Serra d'Or». El Punt Avui, 30-04-2010. [Consulta: 9 octubre 2019].

Enllaços externs[modifica]