Núria Parés Sellarès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNúria Parés Sellarès
Biografia
Naixement 1972 (46/47 anys)
Manlleu
Formació Universitat de Vic
Activitat
Ocupació Traductora, escriptora i catedràtica
Modifica les dades a Wikidata

Núria Parés Sellarès (Manlleu, Osona, 1972) és una traductora, escriptora i professora catalana.[1]

Natural de Manlleu, però amb la residència a Vic, abans de ser traductora, va estudiar i es va llicenciar en Turisme, i volia ser hostessa de vol. No ha exercit mai, però aquest ofici. Es va llicenciar també en Traducció i Interpretació per la Universitat de Vic. Es va especialitzar en traducció jurídica, econòmica i literària,[1] i actualment és traductora jurada de la Generalitat de Catalunya.[2] Ha exercit com a professora a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.[3]

Pel que fa al seu coneixement de les llengües, Parés domina cinc llengües: l'anglès, el francès, l'italià (aquests dos en un nivell mitjà), el castellà i el català. I tradueix, professionalment, des de les quatre primeres cap a la cinquena i en algun cas també cap al castellà.[1]

Parés porta en el seu llarg historial professional, amb divuit anys d'experiència, més de dues-centes traduccions, entre les quals destaquen obres d’Oliver Sacks com Musicofilia, Migranya, i més, Robert Fisk (La gran guerra per la civilització), Donna Leon, Mort Entre línies, La temptació del perdó, i més, Dolores Redondo, Et donaré tot això i la trilogia del Baztán, María Dueñas, Les filles del capità, i més, o Jo Frost (Ja ets mare!) al català. En castellà té, per exemple, Guía fin de semana El Cairo/Nilo per a National Geographic (2011). La primera de les seves traduccions fou Estúpids Homes Blancs, del documentalista nord-americà Michael Moore. La darrera, La dona de la finestra, d'A.J. Finn.[1] Entre les seves darreres traduccions ha destacat per circunstàncies anecdòtiques, quan en una entrevista l'autor no va saber respondre sobre qui era la seva traductora,[4] la de Santi Vila, D'herois i Traïdors, una mena crònica en primera persona al voltant dels fets d'octubre.[5]

A banda de traductora, Parés és també autora de tres obres de ficció: Sonatines de carnestoltes (2010), La petita història d’en Nil (2014) i Records de xocolata (2015), totes elles guions per a històries narrades i representades amb peces per a piano de diversos autors.[1]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]