Marie NDiaye

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarie NDiaye
Marie NDiaye01.jpg
Biografia
Naixement 4 juny 1967 (52 anys)
Pithiviers (França)
Formació Lycée Lakanal Tradueix
Q70034431 Tradueix
Activitat
Ocupació Dramaturga, guionista, novel·lista, escriptora, escriptora de literatura infantil i autora
Obra
Obres destacables
Rosie Carpe (2001)
Trois femmes puissantes (2009)
Família
Cònjuge Jean-Yves Cendrey
Premis
Prix Femina 2001
Premi Goncourt 2009
Prix Nelly-Sachs 2015

IMDB: nm2823430
Modifica les dades a Wikidata

Marie NDiaye (Pithiviers, Loiret, França, 4 de juny de 1967) és una escriptora francesa de pare senagalès i mare francesa, Premi Goncourt de l’any 2009.

Biografia[modifica]

El seu pare va marxar al Senegal quan Marie tenia tres anys, i ella no l'ha conegut fins passats els 20.[1] La mare, professora de ciències, i el germà, Pap, van viure en diferents indrets, des d'una barriada de París, a Fresnes i Bourg-la-Reine, fins que van anar a Berlín.

Marie va estudiar a l'Institut Lakanal de Sceaux,[2] i més tard feu estudis de lingüística a la Sorbona, i amb una beca de l'Acadèmia Francesa a la Villa Mèdicis de Roma.[3][4]

L'any 1987 es va casar amb l'escriptor Jean-Yves Cendrey i van anar a viure a Sitges.[5] Des de 1998 viu a Berlín, amb el seu marit i tres fills. Segons algunes fonts, va marxar de França per tenir opinions contràries a les polítiques de Nicolas Sarkozy[6] i va tenir una forta polèmica amb el diputat de l'UMP Èric Raoult, quan ella va definir França com un estat "monstruós".[1]

Premis[3][modifica]

  • 2001 - Premi Femina, per Rosie Carpe
  • 2003 - Premi Nouveau Talent Théâtre de la SACD
  • 2009 - Premi Goncourt, per Trois femmes puissantes
  • 2010 - Jürgen Bansemer & Ute Nyssen Dramatikerpreis (Alemanya)
  • 2011 - Spycher Literaturpreis Leuk (Suïssa)
  • 2015 - Prix Nelly-Sachs de la ciutat de Dortmund
  • 2018- Prix Ulysses pel conjunt de la seva obra del festival de Bastia, Arte Marte

Obra literària[modifica]

Marie NDiaye va començar molt jove la seva carrera literària. Va començar a escriure als 12 anys, i només amb 17 va publicar la seva primera novel·la, Quant au riche avenir (Ed. de Minuit).[5]

No pertany a cap grup literari, ni reivindica cap filiació, però remarca haver rebut influències de Kafka, Marcel Proust i James.[7]

Malgrat el seu origen africà per via del seu pare, que pràcticament no ha conegut, té molt pocs contactes amb la cultura africana, amb la qual no se sent gens identificada[6] i refusa qualsevol pertinença a la literatura negreafricana.[7]

Ha escrit nombroses novel·les i obres teatrals, però també obres per a un públic jove, poesia, un llibret d’òpera, Te craindre en ton absence (2014), per al compositor Hèctor Parra.

Un dels relats (el corresponent a Khady Demba) de la seva novel·la "Trois femmes puissantes" va ser utilitzat com a guió del film documental "Notre Monde" (2013) dirigit per Thomas Lacoste.

Novel·la[5][modifica]

Novel·la juvenil[modifica]

  • La diablesse et son enfant, illustration Nadja - École des loisirs, 2000 (ISBN 2211056601)
  • Les paradis de Prunelle, illustration Pierre Mornet - Albin Michel Jeunesse, 2003 (ISBN 2226140689)
  • Le souhait, illustration Alice Charbin - École des loisirs, 2005 (ISBN 2211079628

Relats[modifica]

  • En Chine 1 et 2, Grasset
  • Les Inrockuptibles, 1997
  • Tous mes amis, Minuit, 2004

Teatre[2][modifica]

  • Hilda - Minuit, 1999 (ISBN 2-7073-1661-X) representada de forma habitual, amb muntatges de Frédéric Bélier-Garcia (1002), Christophe Perlon (2005) i per Carey Perloff al Teatre 59E59 de Nova York
  • Papa doit manger - Minuit, 2003 (ISBN 2-7073-1798-5) que s’ha inclòs en el repertori de la “Comédie Française” amb el muntatge de André Engel (2003)
  • Rien d'humain - Les Solitaires Intempestifs, 2004 (ISBN 2-84681-095-8)
  • Les serpents - Minuit, 2004 (ISBN 2-7073-1856-6)
  • Providence - amb Jean-Yves Cendrey,representada per Marc Lichens (2001)
  • Puzzle, Gallimard, Comp'Act, 2001
  • Toute vérité - amb Jean-Yves Cendrey
  • Les grandes personnes - 2011
  • Te craindre en ton absence, 2014
  • Honneur à notre élue, 2017

Poesia[5][modifica]

  • Y penser sans cesse (amb fotografies de Denis Cointe)
  • L'Arbre vengeur, 2011

Música[2][modifica]

  • Naguila Abril 2005 (L’Empreinte digital)

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie NDiaye Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Rabaté, Dominique. Marie NDiaye. Ed. Gallimard. ISBN 978-2-35476-013-7.
  2. Herd, Jamie. Hybridité et Identité: Les enjeux d'Autoportrait en Vert de Marie NDiaye. Université de Québec à Montreal, 2009.
  3. Cazenave, Marie. Entre Migration et Errange dans quelques ɶvres de Marie NDiaye. Université Stendhal-Grenoble III, UFR Lettres et Arts, 2009-2010.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Froumenty, Carole. «Biographie de Marie NDiaye» (en francès), 5 de febrer de 2010. [Consulta: febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Marie NDiaye. France» (en francès). [Consulta: febrer 2016].
  3. 3,0 3,1 «Marie Ndiaye» (en francès). [Consulta: febrer 2016].
  4. «Académie de France à Rome» (en francès). [Consulta: març 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Marie NDiaye Biographie» (en francès). [Consulta: febrer 2016].
  6. 6,0 6,1 «Maire Ndiaye: biographie» (en francès), 23 de març de 2011. [Consulta: febrer 2016].
  7. 7,0 7,1 «Marie NDiaye: Êcrivaine française» (en francès). [Consulta: febrer 2016].
  8. Traducció al català: Tres dones fortes. Quaderns Crema,2010. ISBN 9788477274773