Jérôme Ferrari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJérôme Ferrari
Jérôme Ferrari 2010.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1968 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París I Panteó-Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i traductor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Jérôme Ferrari (París, França 1968) professor de literatura i filosofia, traductor i escriptor francès, premi Goncourt de l'any 2012.

Biografia[modifica]

Nascut a París de pares corsos[1]va pasar la seva infantesa a Vitry-sur-Seine i va estudiar literatura i filosofia a Paris.[2]

Com a professor ha treballat a l'Escola Internacional d'Alger (2002-2007) a l'Escola Fesch d'Ajaccio i com a professor de filosofia al Liceu Francès d'Abu Dhabi (Emirats Arabs),[3] on també va actuar com a conseller pedagògic de la zona, amb la missió de vetllar per la qualitat de l'ensenyament francès en una sèrie de territoris com Qatar, Sri Lanka i Iran.[2]

També fa de traductor del cors al francès.[1] i publica un article cada dilluns al diari La Croix-[4]

Obres[modifica]

Va començar la seva carrera com a escriptor l'any 2001 amb un recull de notícies " "Varieté de la mort"[5] i l'any 2003 va publicar la primera novel·la, "Aleph Zero" a edicions Albiana (Ajaccio). Posteriorment ha publicat:[5]

  • 2007: "Dans le secret"
  • 2008: "Balco Atlantico"
  • 2009: "Un dieu l"un animal"
  • 2010: "Oú j'ai laissé mon âme"
  • 2012: "Le sermon sur la chute de Rome" que va ser el 13è llibre més venut a França el 2012 amb un total de 227.800 exemplars.[6]
  • 2017: "Il se passe quelque chose".
  • 2018 : "À son image"

El 2015 va publicar una novel·la curta, "El Principe" dedicada al físic alemany Werner Heisenberg, premi Nobel de Física de l'any 1932.[7]

Premis[modifica]

  • 2010: Premi France Télévisions i el Premi Landerneau per "Oú j'ai laissé mon âme"
  • 2010: Premi "Grand Prix Poncetton de la SGDL" pel conjunt de la seva obra.[8]
  • 2011: Premi Initiales per "Oú j'ai laissé mon âme".
  • 2012: Premi Goncourt per la novel·la "Le sermon sur la chute de Rome".[9]
  • 2018: Premi "Le Monde" per "À son image".[10]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jérôme Ferrari
  1. 1,0 1,1 «Jérôme Ferrari» (en francès), octubre 2012. [Consulta: febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 Landrot, Marine. «Le romancier Jérôme Ferrari, prix Goncourt 2012» (en francès), 10 de novembre de 2012. [Consulta: febrer 2016].
  3. «Jérôme Ferrari» (en francès). [Consulta: febrer 2016].
  4. «Jérôme Ferrari» (en francès), 01-02-2016. [Consulta: febrer 2016].
  5. 5,0 5,1 «Jérôme Ferrari» (en francès). [Consulta: febrer 2016].
  6. «Les 25 livres les plus vendus en France en 2012» (en francès). [Consulta: febrer 2016].
  7. Lesbros, Fanny. «Jérôme Ferrari» (en francès). Nouvel Observateur, 13-03-2015. [Consulta: febrer 2016].
  8. «Grand Prix Poncetton» (en francès). [Consulta: febrer 2016].
  9. Traducció al català: El sermó de la caiguda de Roma. Ed. La Magrana 2013. ISBN 9788482646350
  10. Leyris, Raphäelle; Birnbaum, Jean «"Le Monde" remet son prix littéraire à Jerôme Ferrari pour "A son image"» (en francès). Le Monde, 05-09-2018 [Consulta: 5 setembre 2018].