Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana
| Tipus | premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Premi Ciutat de Barcelona | ||
| Vigència | 1995 - | ||
| Estat | Espanya | ||
| Conferit per | Ajuntament de Barcelona | ||
El Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana és un guardó atorgat a una traducció al català d'una obra de creació literària escrita originàriament en qualsevol llengua i publicada per una editorial de Barcelona o de la seva regió metropolitana durant l'any en què que s'atorga. L'import del premi correspon a l'autor de la traducció premiada.[1] El premi el lliura l'Ajuntament de Barcelona i el guardonat és escollit per un jurat integrat per un màxim de sis persones: un president o presidenta, fins a un màxim de quatre vocals i un/a representant de l'Institut de Cultura de Barcelona que té veu però no vot.[1] Forma part del Premi Ciutat de Barcelona que recull guardons anuals a diferents disciplines,[1][2] i aquesta categoria fou instaurada l'any 1995.[3]
Guardonats[modifica]
- 2023 - Marta Pera Cucurell. Orlando, de Virginia Woolf.[4]
- 2022 - Josefina Caball i Guerrero. El color porpra, d'Alice Walker.[5]
- 2021 - Miquel Cabal Guarro. Crim i càstig de Fiódor Dostoievski.[6]
- 2020 no convocat[7]
- 2019 - Arnau Barios. Eugeni Oneguin, d'Aleksandr Puixkin.[8]
- 2018 - Anna Soler Horta. Austerlitz, de W. G. Sebald.[9]
- 2017 - Dolors Udina. Els dimonis de Loudun, d'Aldous Huxley.[10]
- 2016 - Miquel Desclot. Cançoner, de Francesco Petrarca.[11]
- 2015 - Ramon Monton i Lara. Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel.[12]
- 2014 - Jordi Vintró. Noves impressions d'Àfrica, de Raymond Roussel.[13]
- 2013 - Jordi Martín Lloret. L'escuma dels dies, de Boris Vian.[14]
- 2012 - Miquel Casacuberta. Els papers pòstums del Club Pickwick, de Charles Dickens.[15]
- 2011 - Núria Mirabet i Cucala. De la meva vida. Poesia i vertitat, de Johann Wolfgang Goethe.[16]
- 2010 - Joan Fontcuberta i Gel. La impaciència del cor, de Stefan Zweig.[17]
- 2009 - Josep Rius-Camps i Jenny Read Heimerdinger. Demostració a Teòfil: Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza, de Lluc.[18]
- 2008 - Vicent Alonso. Assaigs, de Michel de Montaigne.[19]
- 2007 - Jordi Llovet. Les flors del mal, de Charles Baudelaire.[20]
- 2006 - Joan Sellent i Arús. Panorama des del pont, d'Arthur Miller.[21]
- 2005 - Albert Nolla. Tòquio Blues, d'Haruki Murakami.[22]
- 2004 - Narcís Comadira. Cants, de Giacomo Leopardi.[23]
- 2003 - Xavier Pàmies. Relat personal d'un pelegrinatge a Medina i la Meca, de Richard Francis Burton.[24]
- 2002 - Salvador Oliva i Llinàs. Sonets, de William Shakespeare.[25]
- 2001 - Mikel de Epalza. Alcorà.[26]
- 2000 - Francesc Parcerisas. Un esborrany de XXX Cantos, d'Ezra Pound[27]
- 1999 - Anna Rubió i Jerzy Slawomirski. Dietari (1953-1956), de Witold Gombrowicz[28]
- 1998 - Annie Bats i Ramon Lladó. La vida, manual d'ús, de Georges Perec. Menció especial: Xavier Benguerel, Les flors del mal de Baudelaire.[29]
- 1997 - Manuel Balasch. Ilíada d'Homer.[30]
- 1996 - Margarida Castells, Dolors Cinca i Jaume Creus. Les mil i una nits.[31][32]
- 1995 - Monika Zgustová. Les aventures del bon soldat Švejk de Jaroslav Hašek.[32]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bases generals i específiques». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cronologia i evolució de les categories - Més informació». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Roser Vernet guanya el Premi Ciutat de Barcelona 2023 de literatura en català». Reus Digital, 02-02-2024. [Consulta: 30 març 2024].
- ↑ «Traducció en llengua catalana 2022». PREMIS CIUTAT DE BARCELONA. [Consulta: 30 juny 2023].
- ↑ Grífol Porta, Gabriela «https://beteve.cat/cultura/premis-ciutat-barcelona-2021-llista-guardonats/». beteve, 27-01-2022 [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ «PREMIS BARCELONA 2020». Ajunatment de Barcelona. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2019». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2018». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2017». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2016». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2015». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2014». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2013». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2012». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2011». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2010». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2009». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2008». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2007». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2006». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2005». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2004». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2003». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2002». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2001». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2000». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 1999». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 1998». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 1997». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «La Invenció d'Orient / Manel Ollé». Traces: base de dades de llengua i literatura catalanes. [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ 32,0 32,1 Pegenaute, Luís «Premios de traducción literaria: Cataluña (y II)» (en castellà). El Trujamán. Revista diaria de traducción. Centro Virtual Cervantes, 29-12-2005 [Consulta: 29 gener 2020].