Miquel Desclot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiquel Desclot
Miquel Desclot al Marquet de les Roques.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 1952 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, escriptor de literatura infantil, traductor, rapsode Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEloi Creus i Sabater Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: ae308452-a533-4f50-8a9f-22d311e82334 Modifica el valor a Wikidata

Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 20 de març de 1952), més conegut com a Miquel Desclot, és un poeta, escriptor i traductor català. Com ell mateix es defineix, és un home que creu en la paraula com a fonament de l'ésser humà, justament en una època en què la paraula és objecte d'un menyspreu de dimensions històriques. Ha estat traduït al castellà, al francès, al gallec i a l'èuskar. Viu a Castellar del Vallès.

Ha traduït al català un centenar de poemes de Michelangelo Buonarroti, inclosos al llibre Sol, jo, cremant a l'ombra (Vitel·la, 2010).[1] Anteriorment n'havien aparegut una vintena a l'antologia Saps la terra on floreix el llimoner? (Proa, 1999), al costat d'altres traduccions de Dante i Petrarca.[2]

Cal destacar també la seva producció en narrativa infantil i juvenil i les seves traduccions. L'any 2017 va ser guardonat amb el premi PEN Català de Traducció Literària per la seva versió del Cançoner de Petrarca (Proa, 2016), i el 2020 el premi Carles Riba per Despertar-me quan no dormo [3]

Obres[modifica]

Traducció[modifica]

Poesia[modifica]

  • 1971: Ira és trista passió
  • 1974: Viatge perillós i al·lucinant a través de mil tres-cents vint-i-set versos infestats de pirates i de lladres de camí ral
  • 1978: Cançons de la lluna al barret
  • 1983: Juvenília
  • 1987: Auques i espantalls
  • 1992: El llevant bufa a ponent
  • 1992: Com si de sempre
  • 2006: Fantasies, variacions i fuga
  • 2020: Despertar-me quan no dormo

Poesia infantil i juvenil[modifica]

  • 1987: Música, mestre!
  • 1995: Oi, Eloi?
  • 2001: Més música, mestre!
  • 2003: Menú d'astronauta
  • 2004: Bestiolari de la Clara
  • 2012: Guia poca-solta
  • 2012: El domador de paraules

Prosa[modifica]

  • 1992: Llibre de Durham
  • 1994: Montseny, temps avall
  • 1996: Veïna de pedra viva
  • 2002: Pare, saps què?
  • 2004: Muntanyes relegades

Narrativa infantil i juvenil[modifica]

  • 1971: El blanc i el negre
  • 1971: La casa de les mones
  • 1973: Fava, favera
  • 1973: El gran joc dels colors
  • 1978: Itawa
  • 1980: A la punta de la llengua
  • 1980: Waïnämöïnen
  • 1983: No riu el riu
  • 1986: Què descobreix l'Atlàntida
  • 1986: Set que no dormen a la palla
  • 1988: Barraca de nas
  • 1991: Més de set que no dormen a la palla
  • 1993: La cadena d'or
  • 1994: Flordecol
  • 1995: Amors i desamors d'Oberó i Titània
  • 1995: Lluna de mel al palau de vidre
  • 1996: Viatge inaugural a l'Antitetànic
  • 1996: El casament del llapis i la goma
  • 1997: La flauta màgica
  • 1997: De llavis del Gran Bruixot: els herois de Kalevala
  • 1997: La cançó més bonica del món
  • 1998: El barber de Sevilla
  • 2004: Nas de barraca
  • 2004: Aristòtil entre escombraries
  • 2004: Amor a mar
  • 2005: Les mines del rei Xang Phi Nyo
  • 2007: Des de Lapònia, amb amor
  • 2008: Pallufet & Ventaflocs

Teatre[modifica]

  • 1997: Història del sultà
  • 2002: Tot esperant l'emperador

Crítica literària, assaig, didàctica[modifica]

  • 1977: Una teoria sintàctica per a l'escola[6]
  • 2003: L'edat d'or de la música

Discografia[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Poesia en estat salvatge». Article sobre l'edició de l'obra poètica de Michelangelo Buonarroti, traduïda per Miquel Desclot, i editada per Edicions Vitel·la. Presència, 25-12-2010. [Consulta: 10 febrer 2011].
  2. Dante; Petrarca; Michelangelo (1999), Saps la terra on floreix el llimoner?. Traducció i edició a cura de Miquel Desclot; pròleg d'Anton M. Espadaler. Barcelona: Proa. ISBN 84-8256-507-9
  3. «Miquel Desclot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Antúnez, Maria. «El 'Cançoner' de Petrarca, en català». L'Actual, 17-11-2016. [Consulta: 31 desembre 2016].
  5. Marimon, Sílvia. «El ‘Cançoner’ de Petrarca Ja es pot llegir en català». Diari Ara, 23-11-2016. [Consulta: 31 desembre 2016].
  6. Desclot, Miquel. 1. Una teoria sintàctica per a l'escola. Barcelona: S. A. Casals d'Edició i Llibreria, 1977. ISBN 84-218-0151-1. 
  7. «Miquel Desclot, premi Aurora Díaz-Plaja per una glossa sobre Joana Raspall». Diari Ara. [Consulta: 6 octubre 2015].
  8. «Víctor Garcia Tur guanya el Sant Jordi, Miquel Desclot el Carles Riba i Anna Gas el Mercè Rodoreda». [Consulta: 15 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Desclot