Miquel Desclot

Miquel Desclot

Biografia
Naixement	20 març 1952 (71 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	escriptor, poeta, escriptor de literatura infantil, traductor, rapsode
Gènere	Poesia
Família
Fills	Eloi Creus i Sabater
Premis (2002)  Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig

Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 20 de març de 1952), més conegut com a Miquel Desclot, és un escriptor i traductor català. Com ell mateix es defineix, és un home que creu en la paraula com a fonament de l'ésser humà, justament en una època en què la paraula és objecte d'un menyspreu de dimensions històriques. Ha estat traduït al castellà, al francès, al gallec i a l'èuskar. Viu a Castellar del Vallès.

Ha traduït al català un centenar de poemes de Michelangelo Buonarroti, inclosos al llibre Sol, jo, cremant a l'ombra (Vitel·la, 2010). Anteriorment n'havien aparegut una vintena a l'antologia Saps la terra on floreix el llimoner? (Proa, 1999), al costat d'altres traduccions de Dante i Petrarca.

Cal destacar també la seva producció en narrativa infantil i juvenil i les seves traduccions. L'any 2017 va ser guardonat amb el premi PEN Català de Traducció Literària per la seva versió del Cançoner de Petrarca (Proa, 2016), i el 2020 el premi Carles Riba per Despertar-me quan no dormo

Obres

Traducció

• 2016: Cançoner, de Francesco Petrarca (Edicions Proa)

Poesia

• 1971: Ira és trista passió
• 1974: Viatge perillós i al·lucinant a través de mil tres-cents vint-i-set versos infestats de pirates i de lladres de camí ral
• 1978: Cançons de la lluna al barret
• 1983: Juvenília
• 1987: Auques i espantalls
• 1992: El llevant bufa a ponent
• 1992: Com si de sempre
• 2006: Fantasies, variacions i fuga
• 2020: Despertar-me quan no dormo

Poesia infantil i juvenil

• 1987: Música, mestre!
• 1995: Oi, Eloi?
• 2001: Més música, mestre!
• 2003: Menú d'astronauta
• 2004: Bestiolari de la Clara
• 2012: Guia poca-solta
• 2012: El domador de paraules

Prosa

• 1992: Llibre de Durham
• 1994: Montseny, temps avall
• 1996: Veïna de pedra viva
• 2002: Pare, saps què?
• 2004: Muntanyes relegades

Narrativa infantil i juvenil

• 1971: El blanc i el negre
• 1971: La casa de les mones
• 1973: Fava, favera
• 1973: El gran joc dels colors
• 1978: Itawa
• 1980: A la punta de la llengua
• 1980: Waïnämöïnen
• 1983: No riu el riu
• 1986: Què descobreix l'Atlàntida
• 1986: Set que no dormen a la palla
• 1988: Barraca de nas
• 1991: Més de set que no dormen a la palla
• 1993: La cadena d'or
• 1994: Flordecol
• 1995: Amors i desamors d'Oberó i Titània
• 1995: Lluna de mel al palau de vidre
• 1996: Viatge inaugural a l'Antitetànic
• 1996: El casament del llapis i la goma
• 1997: La flauta màgica
• 1997: De llavis del Gran Bruixot: els herois de Kalevala
• 1997: La cançó més bonica del món
• 1998: El barber de Sevilla
• 2004: Nas de barraca
• 2004: Aristòtil entre escombraries
• 2004: Amor a mar
• 2005: Les mines del rei Xang Phi Nyo
• 2007: Des de Lapònia, amb amor
• 2008: Pallufet & Ventaflocs

Teatre

• 1997: Història del sultà
• 2002: Tot esperant l'emperador

Crítica literària, assaig, didàctica

• 1977: Una teoria sintàctica per a l'escola
• 2003: L'edat d'or de la música

Discografia

• 1986: La cançó més bonica del món
• 1994: Fills del segle amb música d'Albert Guinovart
• 2002: Transatlàntida amb música de Baltasar Bibiloni
• 2003: Cançó a cau d'orella amb música de Josep Vila i Casañas
• 2004: Un concert desconcertant amb música d'Antoni Ros Marbà

Premis

• 1971: Premi Amadeu Oller de poesia per Ira és trista passió
• 1972: Premi Màrius Torres de poesia per El riu de lava
• 1985: Premi Josep Maria de Sagarra de traducció teatral per Les mamelles de Tirèsies de Guillaume Apollinaire
• 1985: Premi Lola Anglada de narrativa infantil per Set que no dormen a la palla
• 1987: Premi Pere Quart d'humor i sàtira per Auques i espantalls trecs
• 1988: Premi de la Generalitat a la millor traducció en vers per Llibres profètics de Lambeth, I: Profecies polítiques de William Blake
• 1988: Premio Nacional de traducción de literatura infantil per Versos perversos de Roald Dahl
• 1993: Premi Crítica Serra d'Or de memòries per Llibre de Durham
• 1993: Premi Crítica Serra d'Or de poesia per a infants per Bestiolari de la Clara
• 1996: Premi Cavall Verd Rafael Jaume de traducció poètica per Per tot coixí les herbes (versions de la lírica japonesa)
• 1997: Premis Literaris Ciutat d'Olot de Novel·la Juvenil (Premi de la Caixa de Girona) per De llavis del gran bruixot
• 2000: Premi Crítica Serra d'Or de traducció per Saps la terra on floreix el llimoner: Dante, Petrarca, Michelangelo
• 2000: Premi de traducció Vidal Alcover
• 2002: Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per Més música, mestre!
• 2015: Premi Aurora Díaz-Plaja per Glossa i lectura d'alguns dels poemes de Joana Raspall, dins el V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana.
• 2016: Premi Ciutat de Barcelona de Traducció en llengua catalana per Cançoner de Francesco Petrarca
• 2020: Premi Carles Riba per Despertar-me quan no dormo

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Desclot

• «Miquel Desclot». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• L'autor al Qui és qui de les lletres catalanes
• Dossier de la Institució de les Lletres Catalanes sobre la poesia infantil