Premi de poesia Màrius Torres
(S'ha redirigit des de: Premi Màrius Torres)
| |||
| Tipus | premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Màrius Torres i Perenya | ||
| Vigència | 1996 - | ||
| Lloc | Lleida (Segrià) | ||
| Estat | Espanya | ||
| Conferit per | Paeria de Lleida | ||
| Lloc web | cultura.paeria.cat… | ||
.jpg)
El Premi de poesia Màrius Torres és un premi literari en llengua catalana convocat anualment per la Paeria de Lleida des de l'any 1996 i està dotat amb 9.000 euros.[1][2][3] Al guardó hi poden optar obres inèdites i és atorgat públicament al mes de novembre.[4]
Aquest premi forma part dels dos premis literaris anuals de la ciutat. Junt amb el Premi de poesia Màrius Torres, també es convoca el Premi d'assaig Josep Vallverdú, que existeix d'ençà el 1984.[1]
Guanyadors
[modifica]- 1996: Víctor Obiols per Versos i contractants
- 1997: Jordi Julià per Els grills que no he matat
- 1998: Francesc Burguet per Almadrava de Roma
- 1999: Txema Martínez per La nit sense alba
- 2000: Josefa Contijoch per Les lentes il·lusions
- 2001: Anna Aguilar-Amat per Música i escorbut
- 2002: Joan Baptista Campos per Pavelló d'Orient
- 2003: Josep Tuset per Devora l'estimball
- 2004: Júlia Zabala per El cercle de les ànimes
- 2005: Josep Domènech i Ponsantí per Desdiments
- 2006: Joan Duran per Domèstica Veritat
- 2007: Declarat desert
- 2008: Obra guanyadora revocada finalment per no cenyir-se a les bases
- 2009: Gabriel Pena per La revolució del bon gust
- 2010: Eva Baltasar per Medi aquàtic
- 2011: Amadeu Vidal i Bonafont per Juny
- 2012: Àngels Marzo per Saba bruta
- 2013: Pere Pena per Tanta terra
- 2014: Nati Soler per La lentitud del ramat
- 2015: Jordi Virallonga per Amor de fet
- 2016: Albert Garcia Elena per Silur d'amagatotis
- 2017: Carles Morell Alsina per Disponibilitat
- 2018: Amadeu Vidal i Bonafont per Emboscada[5]
- 2019: Anna Garcia Garay per Dietari del buit[6]
- 2020: Meritxell Cucurella-Jorba per La volumetria del neguit[7]
- 2021: Francesc Pastor per Ànima[8]
- 2022: Marina Miralles per Llavors[9]
- 2023: Sandra Blanch per L'onada que ens estimba[10]
- 2024: Carles M. Sanuy per Les despulles[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Premis Literaris». Regidoria de Cultura, Ciutat i Transició Ecològica, La Paeria (Ajuntament de Lleida). [Consulta: 19 maig 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Obres guanyadores del Premi de poesia Màrius Torres 1996 - 2022». Regidoria de Cultura, Ciutat i Transició Ecològica, La Paeria (Ajuntament de Lleida). Arxivat de l'original el 2023-09-26. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Lourdes Toledo guanya el premi Vallverdú i Meritxell Cucurella-Jorba guanyen el Màrius Torres de poesia». NacióLleida, 20-11-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «http://cultura.paeria.cat/literatura/premis-literaris». Arxivat de l'original el 16 de juliol 2017. [Consulta: 15 juliol 2017].
- ↑ «Els Premis Literaris de Lleida reconeixen obres inspirades en la natura». Catalunya ràdio, 16-11-2018. [Consulta: 16 desembre 2018].
- ↑ «El periodista Jordi Romeu guanya el Premi Vallverdú d'assaig i Anna Garcia el Màrius Torres de Poesia». CCMA, 15-11-2019. [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ 324cat. «La periodista Lourdes Toledo guanya el Premi Vallverdú d'assaig i Meritxell Cucurella-Jorba el Màrius Torres de poesia», 20-11-2020. [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ «Eusebi Ayensa guanya el Premi Vallverdú amb ‘De l’una a l’altra riba’ i Francesc Pastor el Màrius Torres amb ‘Ànima’». La República, 19-11-2021 [Consulta: 9 juny 2022].
- ↑ «Josep Maria Sala-Valldaura i Marina Miralles guanyen els Premis Literaris de Lleida 2022». Segre, 18-11-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «Helena Guasch i Sandra Blanch guanyen els Premis Literaris de Lleida 2023». Segre, 17-11-2023. [Consulta: 29 abril 2025].
- ↑ «Pere Bosch i Carles M. Sanuy guanyen els premis Literaris d’assaig Josep Vallverdú i de poesía Màrius Torres respectivament». UA1, 15-11-2024. [Consulta: 29 abril 2025].