Emmanuel Carrère

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgEmmanuel Carrère
Carrere2.JPG
Emmanuel Carrère al Saló del Llibre de París el 2007
Naixement 9 de desembre de 1957 (1957-12-09) (58 anys)
París, França
Nacionalitat França
Alma mater Institut d'Estudis Polítics de París
Ocupació Escriptor
Premis Prix Femina
Kléber-Haedens Prize
Premi Renaudot
Grand Prix de l'Imaginaire
Prix de la langue française

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Emmanuel Carrère (París, 9 de desembre de 1957) és un escriptor, guionista i realitzador francès, diplomat per l'Institut d'Estudis Polítics de París (Sciences Po).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Emmanuel Carrère és el fill de Louis Édouard Carrère, sovint conegut com a Louis Carrère d'Encausse, després de casar-se amb la historiadora i membre de l'Acadèmia Francesa Hélène Carrère d'Encausse.[1]

Carrère va estudiar a l'Institut d'Estudis Polítics de París (més conegut com a Sciences Po). Gran part de la seva obra, tant de ficció com de no ficció, se centra entorn els temes principals de la interrogació de la identitat, el desenvolupament de la il·lusió i el sentit de la realitat. S'han fet adaptacions cinematogràfiques de diverses de les seves novel·les; el 2005 va dirigir personalment l'adaptació cinematogràfica de la seva novel·la El bigoti. També va ser el president del jurat d'Inter 2003.

Formà part del jurat del Festival de Canes els anys 2010 i 2012.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Novel·les i narrativa:
    • L'Amie du jaguar, Flammarion, 1983.
    • Bravoure, POL, 1984. Prix Passion 1984, Prix de la Vocation 1985.
    • La Moustache, POL, 1986 (El bigoti, trad. de Ferran Ràfols; LaBreu, 2014).
    • Hors d'atteinte, POL, 1988. Prix Kléber Haedens 1988.
    • La Classe de neige, POL, 1995. Prix Femina 1995.
    • L'Adversaire, POL, 1999 (L'adversari, trad. de Marta Marfany; Empúries/Anagrama, 2000).
    • Un roman russe, POL, 2007 (Una novel·la russa, trad. d'Ona Rius; Anagrama/Empúries, 2008).
    • D'autres vies que la mienne, POL, 2009.
    • Limonov, POL, 2011.
    • Le Royaume, POL, 2014 (El Regne, trad. de Jordi Martín; Anagrama, 2015).
  • Articles:

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • Llargmetratges
    • La Classe de neige de Claude Miller, adaptació de la novel·la del mateix títol. Premi especial del jurat del Festival de Canes, 1998.
    • Angel, 1999.
    • L'Adversaire, 2002.
    • Le soldat perdu, reportatge (2003).
    • Retour à Kotelnitch, documental (2003).
    • La Moustache, director i coguionista, amb Jérôme Beaujour (2005).
  • Telefilms:
    • Léon Morin prêtre.
    • Monsieur Ripois.
    • Le Blanc à lunettes, a partir d'una novel·la de Georges Simenon.
    • Les Clients d'Avrenos, a partir d'una novel·la de Georges Simenon.
    • Pêcheur d'Islande, a partir d'una novel·la de Pierre Loti.
    • Denis, amb guió de Catherine Corsini.
    • Désiré Landru.
    • Sous les vents de Neptune de Josée Dayan, guionista (2008).
    • L'Homme aux cercles bleus de Josée Dayan, coguionista (2009).
    • L'Homme à l'envers de Josée Dayan, guionista (2009).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'Intermédiaire des chercheurs et curieux 486–496 (1992), p. 77.
  2. «The Jury for the Cinéfondation and Short Films». Cannes Film Festival. [Consulta: 29 març 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emmanuel Carrère Modifica l'enllaç a Wikidata