Emmanuel Carrère
 Emmanuel Carrère al Saló del Llibre de París el 2007 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1957  (66 anys)16è districte de París (França) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Formació | Institut d'Estudis Polítics de París |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | Escriptor |
| Gènere | Novel·la, autoficció |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Hélène Devynck (2011–2020) |
| Pares | Louis Carrère d'Encausse i Hélène Carrère d'Encausse |
| Germans | Marina Carrère d'Encausse i Nathalie Carrère |
Premis
| |
      | |
Emmanuel Carrère (París, 7 de gener de 1957) és un escriptor, guionista i realitzador francès, diplomat per l'Institut d'Estudis Polítics de París (Sciences Po).
Biografia[modifica]
Emmanuel Carrère és el fill de Louis Édouard Carrère, sovint conegut com a Louis Carrère d'Encausse, després de casar-se amb la historiadora i membre de l'Acadèmia Francesa Hélène Carrère d'Encausse.[1]
Carrère va estudiar a l'Institut d'Estudis Polítics de París (més conegut com a Sciences Po). Va viure Indonèsia ensenyant francès fins que va decidir dedicar-se a la literatura.
Gran part de la seva obra, tant de ficció com de no-ficció, se centra entorn els temes principals de la interrogació de la identitat, el desenvolupament de la il·lusió i el sentit de la realitat. S'han fet adaptacions cinematogràfiques de diverses de les seves novel·les; el 2005 va dirigir personalment l'adaptació cinematogràfica de la seva novel·la El bigoti. També va ser el president del jurat d'Inter 2003.[2]
Formà part del jurat del Festival de Canes els anys 2010 i 2012.[3]
Obres[modifica]
- Novel·les i narrativa:
- L'Amie du jaguar, Flammarion, 1983.
- Bravoure, POL, 1984. Prix Passion 1984, Prix de la Vocation 1985.
- La Moustache, POL, 1986 (El bigoti, trad. de Ferran Ràfols; LaBreu, 2014).
- Hors d'atteinte, POL, 1988. Prix Kléber Haedens 1988.
- La Classe de neige, POL, 1995. Prix Femina 1995.
- L'Adversaire, POL, 1999 (L'adversari, trad. de Marta Marfany; Empúries/Anagrama, 2000).
- Un roman russe, POL, 2007 (Una novel·la russa, trad. d'Ona Rius; Anagrama/Empúries, 2008).
- D'autres vies que la mienne, POL, 2009.
- Limonov, POL, 2011. Premi Renaudot de l'any 2011
- Le Royaume,[4] POL, 2014 (El Regne, trad. de Jordi Martín; Anagrama, 2015).
- Yoga, POL, 2019
- Articles:
- Werner Herzog, Ediling, París 1982, ISBN 2-85601-017-2. Monografia sobre el realitzador.
- Le Détroit de Behring, POL, 1986. Grand Prix de la science-fiction 1987.
- Je suis vivant et vous êtes morts, Le Seuil, 1993, biografia novel·lada de Philip K. Dick.
- Le dernier des possédés.
Filmografia[modifica]
- Llargmetratges
- La Classe de neige de Claude Miller, adaptació de la novel·la del mateix títol. Premi especial del jurat del Festival de Canes, 1998.
- Angel, 1999.
- L'Adversaire, 2002.
- Le soldat perdu, reportatge (2003).
- Retour à Kotelnitch, documental (2003).
- La Moustache, director i coguionista, amb Jérôme Beaujour (2005).
- Telefilms:
- Léon Morin prêtre.
- Monsieur Ripois.
- Le Blanc à lunettes, a partir d'una novel·la de Georges Simenon.
- Les Clients d'Avrenos, a partir d'una novel·la de Georges Simenon.
- Pêcheur d'Islande, a partir d'una novel·la de Pierre Loti.
- Denis, amb guió de Catherine Corsini.
- Désiré Landru.
- Sous les vents de Neptune de Josée Dayan, guionista (2008).
- L'Homme aux cercles bleus de Josée Dayan, coguionista (2009).
- L'Homme à l'envers de Josée Dayan, guionista (2009).
Referències[modifica]
- ↑ L'Intermédiaire des chercheurs et curieux 486–496 (1992), p. 77.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «The Jury for the Cinéfondation and Short Films». Cannes Film Festival. [Consulta: 29 març 2012].
- ↑ «Emmanuel Carrère». Anagrama. [Consulta: 15 març 2021].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emmanuel Carrère |
- Sense les trampes de Capote a Report.cat