Hélène Carrère d'Encausse

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHélène Carrère d'Encausse
Hélène Carrère d’Encausse par Claude Truong-Ngoc sept 2013.jpg
Hélène Carrère d’Encausse a Bibliothèques idéales d'Estrasburg, 25 de setembre sw 2013. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Hélène Carrère d’Encausse Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementHélène Zourabichvili
6 juliol 1929 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
31è Secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa
21 octubre 1999 –
← Maurice Druon
European Parliament logo.svg Diputada al Parlament Europeu
19 juliol 1994 – 19 juliol 1999
Circumscripció electoral: França

17è Seient 14 de l'Acadèmia Francesa
13 desembre 1990 –
← Jean Mistler Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióInstitut d'Estudis Polítics de París
Facultat d'Art de París . doctorat (–1963) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiMaxime Rodinson i Roger Portal Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballEdat contemporània Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptora, sovietòloga
OcupadorInstitut d'Estudis Polítics de París
Universitat de París I Panteó-Sorbona
Col·legi d'Europa Modifica el valor a Wikidata
PartitReagrupament per la República Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereHistòria
TemaAntiga URSS
Llenguafrancès
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAnne Nivat, Taline Ter Minassian, Bruno Drweski (en) Tradueix, Jean-Robert Raviot (en) Tradueix i Luc Lévy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLouis Carrère, dit Carrère d'Encausse
FillsEmmanuel Carrère
PareGiorgi Zurabishvili, Nathalie von Pelken
GermansNicolas Zourabichvili Modifica el valor a Wikidata
Premis
Secretària perpètua de l'Acadèmia Francesa
Gran-creu de la Legió d'Honor
Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit

Hélène Carrère anomenada Carrère d'Encausse, amb nom de soltera Hélène Zourabichvili (6 de juliol de 1929), és una historiadora francesa especialitzada en història de Rússia, nascuda a París. És Gran Creu de la Legió d'Honor i membre de l'Acadèmia Francesa, on ocupa la cadira número 14 i de la qual és secretària perpètua, sent la primera dona que ocupa aquest lloc.

Dades biogràfiques[modifica]

Filla de Giorgi Zurabishvili i de Nathalie von Pelken, casada amb, Louis Carrère d'Encausse, negociant en assegurances, fill dels músics Albert Georges Carrère i de Pauline Dencausse.

Hélène Carrère descendeix d'una família d'aristòcrates georgians que van conèixer la prosperitat i, després de la revolució russa, la pobresa.[1] Dispersos posteriorment a Europa, els seus ancestres van ser servidors de l'imperi rus als quals Carrère els segueix la petjada històrica. Precisament sobre la història del seu país d'origen ha donat cursos a la Sorbona i després a l'Institut d'Estudis Polítics de París.

Hélène Carrère d'Encausse amb el president rus Vladímir Putin, en octubre de 2000.

En 1978 ella va predir la fi de l'URSS en el seu llibre L'Empire éclaté, no per efecte de les accions deliberades de Ronald Reagan o del Papa Joan Pau II, sinó a causa, segons la historiadora, de la forta natalitat de repúbliques musulmanes d'Àsia Central. Aquesta predicció va resultar parcialment equivocada, ja que el moviment de secessió va venir dels països del Bàltic, la porció més europea de la vella URSS, mentre que les repúbliques musulmanes es van mantenir globalment en calma fins que van tenir accés a la seva independència.

Carrère ha estat professora convidada de diverses universitats a Amèrica del Nord i al Japó. Té un doctorat honoris causa de la Universitat de Mont-real i de la Universitat Catòlica de Lovaina. Va ser presidenta de la Ràdio Sorbonne a Ràdio France de 1984 a 1987. Va ser també membre de la Comissió de coneixedors per a la reforma del codi sobre la nacionalitat a França en 1986-1987.

Durant l'any de 1992, va ocupar el càrrec de consellera al Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament participant en l'elaboració d'una política d'assistència per a la democratització dels antics països comunistes. Va ser elegida a les eleccions al Parlament Europeu de 1994, actuant com a vicepresidenta de la Comissió d'Assumptes Estrangers i de Defensa i com a vicepresident de la Comissió d'Arxius Diplomàtics de França. També ha presidit la Comissió de Ciències de l'Home al Centre Nacional del Llibre de 1993 a 1996. Va ser nomenada en 1998 membre del Consell Nacional per al Desenvolupament de les Ciències Humanes i Socials. En 2004, va ser presidenta del Consell Científic de l'Observatori Estadístic d'Immigració i Integració.

Va rebre el premi Aujourd'hui pel seu llibre L'Empire éclaté en 1978; el premi Louise Weiss en 1987; el premi Comenius en 1992 pel conjunt de la seva obra i el premi Ambassadeurs en 1997, pel seu llibre Nicolas II de Russie. És membre associada de la Reial Acadèmia de Bèlgica.

Va ser elegida a l'Acadèmia Francesa el 13 de desembre de 1999, ocupant la cadira número 14 que va heretar de Jean Mistler. Immediatament va ser nomenada Secretària perpètua de l'Acadèmia, reemplaçant Maurice Druon.[2]

Hélène Carrère és mare de l'escriptor Emmanuel Carrère, de l'advocada Nathalie Carrère i de la metgessa i periodista Marina Carrère d'Encausse. És germana del compositor Nicolas Zourabichvili i neboda de Salomé Zurabishvili, que fou ambaixadora de França a Geòrgia, després ministra d'Afers Exteriors de Geòrgia i, actualment, una de les figures de l'oposició georgiana.

Reconeixements[modifica]

Obres[modifica]

  • Estudis
    • Réforme et Révolution chez les musulmans de l'empire russe, Paris, Presses FNSP, 1966.
    • Le Marxisme et l'Asie, Paris, A. Collin, 1966 (en collaboration avec Stuart Schram).
    • L'Union Soviétique. De Lénine à Staline, Paris, Éditions Richelieu, 1972, 442 p.
    • La politique soviétique au Moyen-Orient, Paris, Presses FNSP, 1976.
    • L'Empire éclaté, Paris, Flammarion, 1978, 320 p. [prix Aujourd'hui].
    • Le Pouvoir confisqué. Gouvernants et gouvernés en URSS, Paris, Flammarion, 1980, 336 p.
    • Le Grand Frère: l'Union soviétique et l'Europe soviétisée, Paris, Flammarion, 1983, 384 p.
    • La déstalinisation commence, Paris/Bruxelles, Complexe, 1986, 208 p.
    • Ni paix ni guerre: le nouvel empire soviétique ou du bon usage de la détente, Paris, Flammarion, 1986, 396 p.
    • Le Grand Défi: bolcheviks et nations, 1917-1930, Paris, Flammarion, 1987, 340 p.
    • Le Malheur russe. Essai sur le meurtre politique, Paris, Fayard, 1988, 560 p.
    • La Gloire des nations ou La fin de l'empire soviétique, Paris, Fayard, 1990, 492 p.
    • Victorieuse Russie, Paris, Fayard, 1992, 440 p.
    • L'URSS, de la Révolution à la mort de Staline, 1917-1953, Paris, Seuil, 1993, 384 p.
    • The Nationality Question in the Soviet Union and Russia, Oslo, Scandinavian University Press, 1995.
    • La Russie inachevée, Paris, Fayard, 2000, 360 p. (Prix Nouveau Cercle Interallié 2000)
    • L'Impératrice et l'Abbé, un duel littéraire inédit entre Catherine II et l'abbé Chappe d'Auteroche, Paris, Fayard, 2003, 640 p.
    • Nations et Saint-Siège aux XXe siegle, colloque sous la dir. d'Hélène Carrère d'Encausse, Paris, Fayard, 2003, 462 p.
    • Russie, la transition manquée, coll. "Les Indispensables", Paris, Fayard, 2005, 1032 p.
    • L'Empire d'Eurasie, une histoire de l'Empire russe de 1552 à nos jours, Paris, Fayard, 2005, 506 p.
    • La Deuxième Mort de Staline, Paris, Éditions Complexe, 2006, 276 p.
    • La Russie entre deux mondes, Paris, Fayard, 2010, 327 p.
    • Des siècles d'immortalité. L'Académie française, 1635-..., Paris, Fayard, 2011.
    • Les Romanov, une dynastie sous le règne du sang, Fayard, 2013, 442 p.
  • Biografies
    • Lénine: la révolution et le pouvoir, Paris, Flammarion, 1979, 297 p.
    • Staline, l'ordre par la terreur, Paris, Flammarion, 1979, 288 p.
    • Nicolas II. La transition interrompue, Paris, Fayard, 1996, 552 p.
    • Lénine, Paris, Fayard, 1998, 698 p. (réédition: Lénine: biographie, Arthème Fayard/Le Nouvel Observateur, 2012, 478 p.).
    • Catherine II. Un âge d'or pour la Russie, Paris, Fayard, 2002, 656 p.
    • Alexandre II, le printemps de la Russie, Fayard, 2008, 522 p.
  • Articles
    • « Les survivances pré-islamiques chez les musulmans de l'URSS », 1961.
    • « La politique culturelle du pouvoir tsariste au Turkestan, 1867-1917 », 1962.
    • « Les routes commerciales de l'Asie centrale et les tentatives de reconquête d'Astrakhan », 1970.

Referències[modifica]

  1. Par Monier Françoise. Hélène Carrère d'Encausse, 70 ans, secrétaire perpétuel de l'Académie française, publié le 20/01/2000
  2. La seva espasa de membre fou creada pel famós orfebre Goudji, segons: L'Estampille, l'Objet d'art, juliol de 2007, p.53.
  3. Hélène Carrère d'Encausse rebrà l'Orde d'Honor (Medvedev)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hélène Carrère d'Encausse