Christian Guay-Poliquin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 desembre 1982  (41 anys)Saint-Armand (Quebec) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat del Quebec a Mont-real Universitat de Xampanya |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ficció literària |
| Lloc de treball | Ciutat de Quebec |
| Ocupació | escriptor |
Premis | |
| Lloc web | christianguaypoliquin.com |
Christian Guay-Poliquin (Saint-Armand, 7 de desembre de 1982) és un escriptor quebequès en llengua francesa.[1][2]
Biografia[modifica]
El 2012 es va llicenciar en Estudis avançats en Literatura a la Universitat de Quebec a Montreal, on el 2012 va obtenir el màster d'Estudis Literaris amb menció d'honor. Doctorand des de l'any 2013, treballa en una tesi sobre els temes de la narrativa de caça en les arts narratives del segle xx.[3] El 2015, es va matricular en pràctiques de doctorat a la Universitat de Xampanya.[4]
El 2013 va publicar la seva primera novel·la, Le Fil des kilomètres, la qual va aconseguir cridar l’atenció de nombrosos crítics i lectors. El 2017 va publicar la seva segona novel·la, El pes de la neu,[5] amb la qual va guanyar, entre d’altres, el Premi del Governador General del Canadà, el Premi Literari França-Quebec, el Premi Ringuet, atorgat per l’Acadèmia de les Lletres del Quebec, i el Premi Literari dels Estudiants.[6][7] El 2021 va publicar la seva tercera novel·la, Les ombres fugaces.[8] És autor, també, d'assaigs i estudis literaris.
Obra[modifica]
Novel·les[modifica]
- Le Fil des kilomètres. La Peuplade, 2013;
- Le Poids de la neige. Éd. de l'Observatoire, 2017;
- (ca) El pes de la neu. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2019. Traducció d'Anna Casassas.[9]
- Les Ombres filantes. La Peuplade, 2021;
- (ca) Les ombres fugaces. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2022. Traducció de Marta Marfany.[10]
Assaigs[modifica]
- Au-delà de la fin. Mémoire et survie du politique, Les Presses de l’Université du Québec, 2014[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Le roman forestier de Christian Guay-Poliquin» (en francès). LaPresse.ca, 29-08-2021. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ Desmeules, Christian. «Christian Guay-Poliquin, l’hiver de force» (en francès), 10-09-2016. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ Desmeules, Christian. «Christian Guay-Poliquin invite à une marche en forêt» (en francès), 28-08-2021. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ «Christian Guay-Poliquin» (en francès). babelio.com. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ Gaillard, Valèria. «Christian Guay-Poliquin: “Els relats i la supervivència estan units”», 03-01-2020. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ Bornais, Marie-France. «Survivre à la panne, en hiver». Le Journal de Québec. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ Soucy, Louise-Maude Rioux. «Christian Guay-Poliquin rallie les collégiens» (en francès). Le Devoir, 07-04-2017. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ Nopca, Jordi. «"El meu pare va morir quan jo tenia 16 anys i això m'ha marcat com a escriptor"», 13-11-2022. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ «‘El pes de la neu' - 03 juny 2020». El Punt Avui. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ Llort, Lluís. «El bosc dels mites - 10 nov 2022». [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ Bergeron, Patrick «Au-delà de la fin. Mémoire et survie du politique. Sociocritique de la fiction d'anticipation contemporaine by Christian Guay-Poliquin». University of Toronto Quarterly, 85, 3, 01-08-2016, pàg. 117–119. DOI: 10.3138/utq.85.3.117. ISSN: 0042-0247.