Inquisició espanyola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700

La inquisició espanyola va ser establerta amb la butlla del papa Sixt IV autoritzava als Reis Catòlics a nomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la monarquia hispànica (1478). Aquest nou tipus d'inquisició es va estendre per tota la península, convertint-se en l'única institució comuna a tots els súbdits de la monarquia hispànica, a banda de la pròpia monarquia, a qui servia com a instrument del poder reial. En resum, la Inquisició s'independitza dels Estats Pontificis, i es posa al servei dels Reis Catòlics i els seus successors que l'usaran com una poderosa arma. Un exemple d'això és la persecució que va fer la Inquisició, per motius polítics, contra Antonio Pérez, antic secretari de Felip II que s'havia refugiat al Regne d'Aragó.

Etapes històriques de la Inquisició[modifica | modifica el codi]

A Espanya la inquisició es va suprimir en 1820 durant el Trienni Liberal, i encara que Ferran VII va restablir la inquisició. Les practiques de tortura acaben en 1834.

Algunes accions protagonitzades per la Inquisició a la Corona d'Aragó[modifica | modifica el codi]

  • 1482 S'instaura a la Corona d'Aragó i el mateix any comença la persecució i crema de la Bíblia Valenciana, primera Bíblia impresa en català.
  • 1482 Enceta un procediment contra la família del filòsof Joan Lluís Vives. El 1509 aquest haurà d'exiliar-se a França.
  • 1484 El filòsof i eclesiàstic Pere Daguí és acusat d'heterodòxia, per l'inquisidor de Mallorca.
  • 1509 Crema en la foguera al poeta, metge i catedràtic universitari Lluís Alcanyís i a la seua dona.
  • Segle XVI, principis, el valencià Francesc Vicent, autor del Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, primer llibre de teoria dels escacs, ha de fugir a Itàlia per problemes amb la Inquisició.
  • Segle XVI el Llàtzer de Tormos, obra possiblement redactada originàriament en català per Joan Lluís Vives, és inclosa a l'Index Librorum Prohibitorum.
  • 1675 a 1695. Onada de processos inquisitorials a Mallorca contra els conversos després de 125 anys de no perseguir-los, que donà lloc al fenomen xueta, hi hagué 320 condemnes i 38 ajusticiats a la foguera.
  • 1770 Les obres teatrals de Francesc Vicent Garcia i Torres són prohibides.
  • 1774, aproximadament, el valencià Josep Climent i Avinent, bisbe de Barcelona, partidari de l'ús del català, és denunciat per Campomanes, per finançar la Diputació i col·laborar amb els avalots de les quintes.
  • 1826 el mestre valencià Gaietà Ripoll és condemnat a la forca per les Juntes de Fe de la Inquisició per menjar carn el divendres i retirar el crucifix de l'aula on impartia classes.

Organització interna[modifica | modifica el codi]

Consell de la General i Suprema Inquisició: Elaborava instruccions per als tribunals, examinava informes de les vistes, ordenava inspeccions, revisava causes, i actuava com a tribunal per als membres del Sant Ofici que hagueren comès algun crim. El president era l'Inquisidor general. Els altres eren prelats, lletrats i inquisidors provincials designats pel Rei.

Tribunals: Formats per inquisidors, la gran majoria clergues seculars amb formació jurídica, a més d'altres funcionaris com fiscals, secretaris, algutzirs, notaris, etc.

Familiars:Sense salari fix. Fomentaven la delació, rebien testificacions i agafaven els acusats. A pesar de ser uns personatges odiats per la població, el fet d'estar exempts de determinades contribucions fiscals va fer que el seu nombre creixés de forma notable. A més, podien anar armats, tenien el privilegi de jurisdicció, i era una demostració de neteja de sang.

Procés penal[modifica | modifica el codi]

Edicte de gràcia
30 o 40 dies perquè l'acusat confessara la seva culpa, i no se li apliqués la pena de mort, presó perpètua, ni la confiscació de béns. O (segons les èpoques) edicte de fe.
Delació
Converteix tots els ciutadans en possibles col·laboradors del tribunal.
Detenció
En una presó de la inquisició.
Investigació
Per a restablir la veritat o no de l'acusació.
Reu
Incomunicat, ignorava la identitat del delator i els càrrecs que se li imputaven, fomentant així la denúncia.
Segrest de béns
Per a sufragar les despeses del procés i manteniment de l'acusat.
Judici
El reu comptava amb un advocat defensor, que increpava el reu a què confessés els seus culpes, més que defensar-lo. Tot acabava en absolució o condemna.
Acte de fe
Manifestació pública de la Inquisició a la recerca d'exemplaritat.

Si durant la investigació el reu confessava la seva culpabilitat, això era considerat prova. Si la confessió era parcial o l'evidència defectuosa, el reu era sotmès a tortura. La mort en la foguera era la pena màxima, per a heretges reincidents o impenitents.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inquisició espanyola