Pere Daguí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Daguí
Dades biogràfiques
Naixement Montblanc
Mort 1500
Sevilla
Activitat professional
Ocupació Religiós i lul·lista
Modifica dades a Wikidata

Pere Daguí (Montblanc, Conca de Barberà ? - Sevilla 1500) fou un eclesiàstic i filòsof lul·lista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Gran estudiós de l'obra de Llull, adquirí renom entre els entesos de tot el Principat. El 1481, en fundar-se la Càtedra de Filosofia Lul·liana a Palma de Mallorca, en fou nomenat el primer catedràtic.

Acusat d'heterodòxia per l'inquisidor de Mallorca Guillem Caselles, hagué d'anar a Roma (1484) a defensar-se, i allí rebé l'autorització papal per reeditar l'obra Ianua artis magistri Raymundi Lullii (8 edicions fins al 1516). De retorn a l'illa, esclataren disturbis a Palma i es refugià amb els seus deixebles (anomenats daguins: en destacaren Jaume Gener, Arnau Descós i Bernat Boïl) al Puig de Randa, on fundaren una escola lul·liana.

Arran de l'obra Opus fou novament acusat de pseudolul·lisme per l'inquisidor Caselles i hagué de refugiar-se a la Cort, on fou nomenat Capellà dels Reis en 1487 pels Reis Catòlics. D'aquesta manera, exercí la càtedra lul·lista pertot on estigué (Saragossa, Jaén, Sevilla i d'altres).

El seu ensenyament ajudà a difondre la filosofia de Ramon Llull a Castella i a Itàlia, i al fet que adquirís categoria universitària. Ha estat considerat el més gran i cèlebre deixeble de Llull.

Obres més importants[modifica | modifica el codi]

  • Ianua artis magistri Raymundi Lullii (Barcelona, 1482)
  • Opus de formalitatibus sive metaphisica (Palma, 1489)
  • Formalitates (Sevilla, 1500)
  • Tractatus de differentia (Sevilla, 1500)