Esteve Plantada i Hermoso

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEsteve Plantada i Hermoso
Esteve Plantada a Ocata.jpg
Esteve Plantada en un recital a Ocata el 2012 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1979 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, periodista cultural Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter: eplantada Instagram: plantada Modifica el valor a Wikidata

Esteve Plantada i Hermoso (Granollers, Vallès Oriental, 1979) és un poeta i periodista català.

Ha publicat els següents llibres de poesia:[1] A l'ombra dels violins (1997, La Magrana), Kosovo. 25 poemes, 25 imatges (2000, Aire-F i Ajuntament de Granollers), Oblidar (2001, Emboscall), Temporari (2007, Tarafa Edicions), Els Llops (2009, La Garúa), llibre escrit a sis mans amb Laia Noguera i Joan Duran, Fosca límit (2015, AdiA Edicions) i Big Bang LLàtzer (2016, Lleonard Muntaner).[2]

A banda de la seva trajectòria poètica, com a periodista ha sigut el cap de cultura de NacióDigital.[3] Abans va ser l'editor de NacióGranollers.cat[4][5] i articulista a diferents mitjans i revistes com ara Núvol,[6] la Revista Caràcters[7] o Barcelona Metropolis.[8] Ha estat articulista d'El 9 Nou i ha exercit la crítica literària al diari Avui. També ha estat director de l'Ara Vallès.[9] Actualment (2019) col·labora amb el setmanari El Temps.

És un dels editors d'Edicions Terrícola,[10][11] conjuntament amb Laia Noguera i Joan Duran.

Obra publicada[modifica]

  • A l'ombra dels violins (La Magrana, 1997). Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits
  • Kosovo. 25 poemes, 25 imatges (Aire-F, 2000). Suite de poemes per a una exposició
  • Oblidar (Emboscall, 2001)
  • Temporari (Tarafa, 2007). Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental
  • Els Llops (La Garua, 2009), co-escrit amb Laia Noguera i Joan Duran
  • Fosca límit (AdiA edicions, 2015). Premi millor llibre de 2015 Llegir en cas d'incendi
  • Big Bang Llàtzer (Lleonard Muntaner, 2016). Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom
  • Troncal (LaBreu, 2020) [12]

Premis i reconeixements[modifica]

Ha guanyat els premis de poesia Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits (1997) i el Premi de poesia Òmnium Cultural del Vallès, Estebanell i Pahissa (2006).

  • Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits (1997)
  • Premi Òmnium Cultural de poesia del Vallès Oriental (2006)
  • Premi de Comunicació Eugeni Xammar (2012)
  • Premi Llegir en cas d'incendi a millor poemari de l'any (2015)
  • Premi Pare Colom de poesia (2016)

Referències[modifica]

  1. «Esteve Plantada, poeta», 05-04-2015.
  2. CASTELLS, Ada «Esteve Plantada: poeta. 'Els llibres massa impúdics em costen'». El Punt Avui. Suplement cultura., 22-01-2017, pàg. 46.
  3. «NacióDigital».
  4. NacióGranollers
  5. «L'escriptor Esteve Plantada és el nou coeditor de NacióGranollers.cat»., 23/08/2012
  6. Núvol
  7. Revista Caràcters
  8. Barcelona Metropolis
  9. «Esteve Plantada, nou director d'AraVallès». , 13-10-2010 [Consulta: 8 desembre 2013].
  10. Edicions Terrícola[Enllaç no actiu]
  11. «Ahir a la Poeteca», MésVilaweb. 27/03/2013
  12. «Esteve Plantada reflexiona sobre l'amor, la identitat i la relació entre el jo i el col·lectiu al poemari 'Troncal'», 13-07-2020. [Consulta: 23 juliol 2020].

Enllaços externs[modifica]