Esteve Plantada i Hermoso
![]() Esteve Plantada en un recital a Ocata el 2012 ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1979 ![]() Granollers (Vallès Oriental) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | poeta, jornalista cultural ![]() |
Gènere | Poesia ![]() |
Premis
| |
![]() ![]() ![]() |
Esteve Plantada i Hermoso (Granollers, Vallès Oriental, 1979) és un poeta i periodista català.
Ha publicat els següents llibres de poesia:[1] A l'ombra dels violins (1997, La Magrana), Kosovo. 25 poemes, 25 imatges (2000, Aire-F i Ajuntament de Granollers), Oblidar (2001, Emboscall), Temporari (2007, Tarafa Edicions), Els Llops (2009, La Garúa), llibre escrit a sis mans amb Laia Noguera i Joan Duran, Fosca límit (2015, AdiA Edicions) i Big Bang LLàtzer (2016, Lleonard Muntaner).[2]
A banda de la seva trajectòria poètica, com a periodista ha sigut el cap de cultura de NacióDigital.[3] Abans va ser l'editor de NacióGranollers.cat[4][5] i articulista a diferents mitjans i revistes com ara Núvol,[6] la Revista Caràcters[7] o Barcelona Metropolis.[8] Ha estat articulista d'El 9 Nou i ha exercit la crítica literària al diari Avui. També ha estat director de l'Ara Vallès.[9] Actualment (2019) col·labora amb el setmanari El Temps.
És un dels editors d'Edicions Terrícola,[10][11] conjuntament amb Laia Noguera i Joan Duran.
Obra publicada[modifica]
- A l'ombra dels violins (La Magrana, 1997). Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits
- Kosovo. 25 poemes, 25 imatges (Aire-F, 2000). Suite de poemes per a una exposició
- Oblidar (Emboscall, 2001).
- Temporari (Tarafa, 2007). Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental.
- Els Llops (La Garua, 2009), co-escrit amb Laia Noguera i Joan Duran.
- Fosca límit (AdiA edicions, 2015). Premi millor llibre de 2015 Llegir en cas d'incendi.
- Big Bang Llàtzer (Lleonard Muntaner, 2016). Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom.
- Troncal (LaBreu, 2020).[12]
- Rastre quimera (Llibres del Segle, 2022).
Premis i reconeixements[modifica]
Ha guanyat els premis de poesia Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits (1997) i el Premi de poesia Òmnium Cultural del Vallès, Estebanell i Pahissa (2006).
- Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits (1997)
- Premi Òmnium Cultural de poesia del Vallès Oriental (2006)
- Premi de Comunicació Eugeni Xammar (2012)
- Premi Llegir en cas d'incendi a millor poemari de l'any (2015)
- Premi Pare Colom de poesia (2016)
- Premi Cadaqués a Rosa Leveroni (34è) (2021) per Rastre quimera. 2022. ISBN 978-84-8128-966-4.
Referències[modifica]
- ↑ «Esteve Plantada, poeta», 05-04-2015.
- ↑ CASTELLS, Ada «Esteve Plantada: poeta. 'Els llibres massa impúdics em costen'». El Punt Avui. Suplement cultura., 22-01-2017, pàg. 46.
- ↑ «NacióDigital».
- ↑ NacióGranollers
- ↑ «L'escriptor Esteve Plantada és el nou coeditor de NacióGranollers.cat»., 23/08/2012
- ↑ Núvol
- ↑ Revista Caràcters
- ↑ Barcelona Metropolis
- ↑ «Esteve Plantada, nou director d'AraVallès». , 13-10-2010 [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ Edicions Terrícola[Enllaç no actiu]
- ↑ «Ahir a la Poeteca», MésVilaweb. 27/03/2013
- ↑ «Esteve Plantada reflexiona sobre l'amor, la identitat i la relació entre el jo i el col·lectiu al poemari 'Troncal'», 13-07-2020. [Consulta: 23 juliol 2020].
Enllaços externs[modifica]
- Fragments d'Anatomia (Blog personal)
- Articles d'opinió (NacióGranollers - Nació Digital)
- Articles a Núvol, el digital de cultura