Laia Noguera i Clofent

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLaia Noguera i Clofent
Dades biogràfiques
Naixement 4 de març de 1983 (34 anys)
Calella
Activitat professional
Ocupació Poeta, escriptora i música
Modifica dades a Wikidata

Laia Noguera i Clofent (Calella, 4 de març de 1983) és una filòloga, poeta i músic catalana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Cursà a Calella l'ensenyament primari i el secundari i hi inicià la seva formació musical. Entre el 2001 i el 2005 estudià a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona i hi obtingué el títol de llicenciada en Filologia catalana amb premi extraordinari de llicenciatura. Durant aquest període universitari preparà els seus primers poemaris complets i rebé el primer premi literari de relleu, l'Amadeu Oller del 2002 per L'oscultor, que a més li permeté publicar el primer llibre de poesia. D'aleshores ençà la producció poètica ha continuat amb altres llibres i guardons, juntament amb altres activitats artístiques i professionals en el camp de la filologia, com ara la codirecció amb Esteve Plantada de l'edició catalana de la revista digital Barcelona Review.

Obra literària i musical[modifica | modifica el codi]

L'obra poètica editada de Laia Noguera inclou els poemaris L'oscultor (premi Amadeu Oller 2002, ex aequo, publicat per Editorial Galerada el 2002), Fuga evasió (Premi Recull de poesia 2003, publicat per Pagès Editors el 2004), la plaqueta Incendi (Cafè Central, 2005), No et puc dir res (premi Martí Dot 2006, publicat per Editorial Viena el 2007), Els llops (La Garúa, 2009; escrit conjuntament amb Esteve Plantada i Joan Duran) i Triomf (premi Miquel de Palol 2009, que serà publicat per Columna).[1] També ha publicat, entre d'altres, a les antologies Singulars d'un plural (Festival de Poesia de Girona, 2004), Joves poetes catalans (Brosquil, 2004), Los versos de los acróbatas (Fronteras Movedizas, 2005), Solstici d'estiu (Fundació A.C.A., 2006), Bellesa ferotge (Editorial Fonoll, 2006), Eròtiques i despentinades (Editorial Erola, 2008) i De l'Atles a Formentor (Rema/Tira, 2008).[2] Pel que fa a producció dramatúrgica, ha preparat juntament amb Albert Mestres una versió teatral de La disputa de l'ase d'Anselm Turmeda.

Ha estat guitarra solista del grup de thrash Red for more.

Premis literaris[3][modifica | modifica el codi]

  • Amadeu Oller de poesia, 2002: L'oscultor (ex aequo)
  • Recull, 2003: Fuga evasió
  • Martí Dot, 2006: No et puc dir res
  • Miquel de Palol, 2009: Triomf
  • XLIX Ausiàs March de Gandia, 2011: Caure

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

  • L'oscultor, Galerada, 2002.
  • Fuga evasió, Pagès Editors, 2004.
  • Incendi, Cafè Central, 2005.
  • No et puc dir res, Viena, 2007.
  • Els llops (amb Esteve Plantada i Joan Duran), La Garúa, 2009.
  • Triomf, Columna, 2009.
  • L'U (amb fotografies de Fiona Morrison), Arola Editors, 2010.
  • Parets. Edicions 96. La Pobla Llarga. 2011.
  • Caure. Edicions 62, 2011.
  • Rius soterrats. Petjades d'Art, 2011.
  • Ah!. Edicions Poncianes, 2013.
  • Caída precedido de Triumfo (Versió castellana de Triomf i Caure) Amargord Ediciones, 2015.
  • Qué extraña ventana. La Garúa poesía, 2016. En castellà.
  • Amor total. La Garúa poesía-Tanit, 2016

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Seixanta poemes per dir el triomf de l'existència». El Punt Avui, 09-10-2009. [Consulta: 11 novembre 2013].
  2. «Laia Noguera guanya el premi Miquel de Palol de Poesia 2009 | Diari Maresme». diarimaresme.com. [Consulta: 27 desembre 2016].
  3. «Laia Noguera i Clofent». La poeta del mes. Ciutat Oci, Octubre 2007. [Consulta: 13 novembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]