Laia Llobera i Serra

Laia Llobera i Serra
Biografia
Naixement	1983 (42/43 anys); Barcelona (Espanya)
Activitat
Ocupació	poetessa, escriptora, catedràtica, traductora
Premis
	(2022) Premi Vicent Andrés Estellés de poesia; (2018) Premis Literaris Pare Colom ;

Laia Llobera i Serra (Barcelona, 1983) és una escriptora, poeta i traductora catalana. És doctora en Llengua i Literatura Catalana i llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els seus poemes han estat traduïts a l'anglès^[1] i a l'italià.^[2] Així mateix, Llobera figura en l'antologia de poesia catalana publicada per Proa, Mig segle de poesia catalana: del maig del 68 al 2018.^[3]

El 2023 va ser escollida poeta convidada del Palau de la Música Catalana, tot indicant que ha estat definida com a «el diamant rar de la poesia catalana», «una rara avis de la poesia actual», «una mística natural», «transgressora cenobítica» o «alta poeta que davalla la gràcia».^[4] «La seva poesia traspua una profunda espiritualitat que gira al voltant de les preguntes bàsiques de l'ésser humà, aquelles que tot sovint només en l'univers imaginari de la poesia o mitjançant la transcendència poden tenir resposta».^[4]

El seu últim llibre, Saur, guanyador del Premi Miquel de Palol 2025 de poesia, ha estat aclamat per la crítica, pel seu retorn als trobadors, a la cultura càtara i, pel fet que la barreja d'aquests elements amb el misticisme també té un ressò del Romanticisme i de la Renaixença catalanes, ben bé com la poesia de Verdaguer o Rubió i Ors entre d'altres autors catalans del segle XIX.^[5]^[6]^[7]

Obra publicada

Poesia

Cicles. Bellaterra: Publicacions de la UAB, 2009.
Més enllà dels grills. Argentona: La Comarcal Edicions, 2012 (Poesia;18). ISBN 978-84-9535-140-1. (Premi Alella a Maria Oleart 2011)
Certesa de la llum. Barcelona: LaBreu, 2014 (Alabatre;51). ISBN 978-84-9418-908-1. ^[8]
Boscana. Palma: Lleonard Muntaner, 2018 (La Fosca;38). ISBN 978-84-1715-356-4. (Premi Pare Colom de Poesia 2018). Pròleg de Lluís Calvo, epíleg de David Fernández.
Llibre de revelacions. Barcelona: LaBreu, 2020 (Alabatre;103). ISBN 978-84-1207-727-8.
Cassandra. Lleida: Pagès, 2022 (Diàlegs;8). ISBN 978-84-1303-333-4. En col·laboració amb l'artista Kima Guitart.
Paradísia. València: 3i4, 2023. ISBN 978-84-17469-63-4.
Saur. Barcelona: Edicions Proa, 2025. ISBN 978-84-10488-53-3.

Narrativa infantil

Corre, corre, Timbú!. Barcelona: Cruïlla, 2014 (El Vaixell de vapor;84). ISBN 978-84-6613-044-8.

Premis literaris

2009: Premi "Divendres Culturals de Cerdanyola" per Cicles^[9]
2011: Premi Alella a Maria Oleart per Més enllà dels grills^[10]
2018: Premi Pare Colom de Poesia per Boscana^[9]
2022: Premi Vicent Andrés Estellés de poesia per Paradísia^[11]
2025: Premi Miquel de Palol, per Saur^[5]

Referències

↑ Weiss, Amie. «Four Translated Laia Llobera i Serra Poems» (en anglès). CORDITE - Poetry Review. [Consulta: 22 juliol 2025].
↑ «Laia Llobera | Poéticas de la modernidad: De Juan de la Cruz a José Ángel Valiente, réplicas y continuadores» (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 2021. [Consulta: 30 octubre 2022].
↑ Altaió, Vicenç; Sala Valldaura, Josep M. Mig segle de poesia catalana: del maig del 68 al 2018. Barcelona: Proa, 2018. ISBN 978-84-7588-714-2.
↑ ^4,0 ^4,1 «Laia Llobera, poeta convidada». Palau de la Música Catalana. [Consulta: 7 juny 2023].
↑ ^5,0 ^5,1 Linnell, J. Camps. «Pep Prieto guanya el Premi Bertrana de novel·la amb ‘Rosita'». [Consulta: 5 juliol 2025].
↑ Aliaga, Xavier. «Versos per a quan arribarà el fred» (en catalan), 24-10-2025. [Consulta: 6 novembre 2025].
↑ Balaguer, Aarón De. «‘Saur’, molt més que un llibre de poesia», 06-11-2025. [Consulta: 6 novembre 2025].
↑ Serrahima, Xavier «Laia Llobera. Certesa de la llum». Núvol, 29-05-2014 [Consulta: 4 octubre 2016].
↑ ^9,0 ^9,1 «Laia Llobera | POÉTICAS DE LA MODERNIDAD: DE JUAN DE LA CRUZ A JOSÉ ÁNGEL VALENTE, RÉPLICAS Y CONTINUADORES». [Consulta: 3 novembre 2025].
↑ «Laia Llobera, Eva Arnal i Txema Castiella guanyen els Premis Literaris Alella 2011». Ajuntament d'Alella, 24-10-2011 [Consulta: 4 octubre 2016].
↑ Camps Barber, Esperança. «Laia Llobera i Antoni Mas Busquets guanyen els Premis Octubre en poesia i narrativa». 324cat, 29-10-2022. [Consulta: 30 octubre 2022].

[1] Weiss, Amie. «Four Translated Laia Llobera i Serra Poems» (en anglès). CORDITE - Poetry Review. [Consulta: 22 juliol 2025].

[2] «Laia Llobera | Poéticas de la modernidad: De Juan de la Cruz a José Ángel Valiente, réplicas y continuadores» (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 2021. [Consulta: 30 octubre 2022].

[3] Altaió, Vicenç; Sala Valldaura, Josep M. Mig segle de poesia catalana: del maig del 68 al 2018. Barcelona: Proa, 2018. ISBN 978-84-7588-714-2.

[:0-4] 4,0 ^4,1 «Laia Llobera, poeta convidada». Palau de la Música Catalana. [Consulta: 7 juny 2023].

[:2-5] 5,0 ^5,1 Linnell, J. Camps. «Pep Prieto guanya el Premi Bertrana de novel·la amb ‘Rosita'». [Consulta: 5 juliol 2025].

[6] Aliaga, Xavier. «Versos per a quan arribarà el fred» (en catalan), 24-10-2025. [Consulta: 6 novembre 2025].

[7] Balaguer, Aarón De. «‘Saur’, molt més que un llibre de poesia», 06-11-2025. [Consulta: 6 novembre 2025].

[8] Serrahima, Xavier «Laia Llobera. Certesa de la llum». Núvol, 29-05-2014 [Consulta: 4 octubre 2016].

[:1-9] 9,0 ^9,1 «Laia Llobera | POÉTICAS DE LA MODERNIDAD: DE JUAN DE LA CRUZ A JOSÉ ÁNGEL VALENTE, RÉPLICAS Y CONTINUADORES». [Consulta: 3 novembre 2025].

[10] «Laia Llobera, Eva Arnal i Txema Castiella guanyen els Premis Literaris Alella 2011». Ajuntament d'Alella, 24-10-2011 [Consulta: 4 octubre 2016].

[11] Camps Barber, Esperança. «Laia Llobera i Antoni Mas Busquets guanyen els Premis Octubre en poesia i narrativa». 324cat, 29-10-2022. [Consulta: 30 octubre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]