Vicenç Pagès i Jordà

Vicenç Pagès i Jordà
	;
Nom original	(ca) Vicenç Pagès Jordà
Biografia
Naixement	14 desembre 1963 (57 anys); Figueres (Alt Empordà)
Dades personals
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	Escriptor, catedràtic i crític literari
	Premis (2014) Premi Nacional de Cultura; (2013) Premi Sant Jordi de novel·la; (2009) Premi Joan Crexells de narrativa; (2004) Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions; (2003) Premi Sant Joan de narrativa ;
Lloc web	vicencpagesjorda.net

Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 14 de desembre de 1963) és un escriptor i crític literari en català.^[1] És professor de llengua (abans ho era també d'estètica) a la Universitat Ramon Llull.^[2] És llicenciat en Periodisme per la UAB (1998).^[3]

Biografia[modifica]

Va coordinar la revista Catalònia Cultura durant els anys 1986-1988 i el suplement literari del Diari de Barcelona durant els anys 1990 i 1991.^[3] El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions. El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions.^[4] Des del 1992 he treballat a les editorials Llibres de l'Índex, Ediciones de la Tempestad, Susaeta, Tikal i Alimara. Des de 1993 ha impartit classes d'expressió escrita i tallers literaris diversos i ha publicat articles i textos creatius a diferents publicacions.^[3]

L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci, una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra, que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista. A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. De 1997 a 2003 vaig ser professor de Llengua i Literatura de secundària.^[3]

En companyia de l'altre (1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. De 2010 a 2011 va tenir una columna al diari Avui^[5] i ha col·laborat també com a articulista i crític als suplements literaris dels diaris Avui i El Periódico de Catalunya i a les revistes L'Avenç i Revista de Girona.^[3] El 2012 publica juntament amb el pintor Joan Mateu Bagaria El llibre de l'any.

El 2017 publica La música i nosaltres, amb l'editorial Cossetània i Quaderns de la Font del Cargol, que rescata els seus records musicals de la transició. El mes d'octubre de 2017 es publicà la seva novel·la Robinson, una història de purificació,^[6] que queda emparentada amb el clàssic de Daniel Defoe.

Obra[modifica]

Cercles d'infinites combinacions. Barcelona: Editorial Empuries), 1990, p. 144. ISBN 9788475962504.
Grandeses i misèries dels premis literaris. Badalona: Llibre de l'Índex, 1991, p. 255. ISBN 8387561241.
El món d'Horaci. Barcelona: Empúries, 1995, p. 389. ISBN 8475964737.
Carta a la reina d'Anglaterra. Barcelona: Empúries, 1997, p. 99. ISBN 84-7596-519-9. ^[7]
Un tramvia anomenat text. Barcelona: Empúries, 1998, p. 224. ISBN 9788475965819.
En companyia de l'altre. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 139. ISBN 8429745076.
La felicitat no és completa. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 220. ISBN 842975136X.
El poeta i altres contes. Barcelona: Proa, 2005, p. 194. ISBN 8484377776.
De Robinson Crusoe a Peter Pan: Un cànon de literatura juvenil. Barcelona: Proa, 2006, p. 256. ISBN 8484379132.
Els jugadors de whist. Barcelona: Empúries, 2009, p. 542. ISBN 9788497874410.
El llibre de l'any. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 132. ISBN 9788499303918.
La llentia viatgera. Barcelona: Estrella Polar, 2013, p. 49. ISBN 9788415697367.
Dies de frontera. Barcelona: Proa, 2014, p. 325. ISBN 9788475884738. ^[8]
La música i nosaltres. Premià de Dalt: Cossetània i Quaderns de la Font del Cargol, 2017, p. 64 ISBN 9788490345993
Robinson. Barcelona. Proa, 2017. p. 183 ISBN 978-84-17016-20-3^[9]^[10]
Clàssics revisats. Girona: Diputació de Girona, 2018. p. 349 ISBN 9788415808664 ^[11]
Exorcismes : antologia personal. Barcelona: Empúries, 2018. p. 254 ISBN 9788417016562 ^[12]
Les olors en la literatura. A cura de Vicenç Pagès Jordà. Alella: Vibop, 2018. p. 39 ISBN 9788494829918^[13]
Memòria vintage: del primer home a la Lluna a Pulp Fiction. Dibuixos de Miguel Bustos. Barcelona : Empúries, febrer del 2020. p. 398 ISBN 9788417879297^[14]

Traduccions[modifica]

Una dinámica de paz, de Jean Chevalier
En blanco y negro. Represión, censura y olvido en Sudáfrica, traduït juntament amb altres autors
La dicha no es completa, de la seva pròpia novel·la La felicitat no és completa

Premis i reconeixements[modifica]

1989: Biennal de Joves Creadors de Barcelona de relat breu per La febre groga^{[cal citació]}
1990: Premi Ciutat de Palma per Cercles d'infinites combinacions^{[cal citació]}
1996: Ciutat d'Olot - Marià Vayreda de narrativa per Carta a la reina d'Anglaterra^{[cal citació]}
1999: Premi Documenta de narrativa per En companyia de l'altre ^{[cal citació]}
2003: Premi Sant Joan per La felicitat no és completa^{[cal citació]}
2004: Premi Mercè Rodoreda de narrativa per El poeta i altres contes^{[cal citació]}
2006: Fundació Enciclopèdia Catalana d'assaig i humanitats per De Robinson Crusoe a Peter Pan^{[cal citació]}
2009: Premi Joan Crexells per Els jugadors de whist^{[cal citació]}
2009: Setè Cel per Els jugadors de Whist.^[15]
2013: Premi Sant Jordi de novel·la per Dies de frontera,^[16]
2014: Premi Nacional de Cultura^[17]
2015: Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per Dies de frontera^[18]^[19]
2017: Finalista al Premi Òmnium a la Millor Novel·la Catalana de l'Any per Robinson.^{[cal citació]}

Referències[modifica]

↑ «Vicenç Pagès i Jordà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Montserrat Serra,«Vicenç Pagès Jordà: el viatge transversal», VilaWeb, 15 de febrer de 2011
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 «Curriculum Public». [Consulta: 20 maig 2018].
↑ «Biografia dels inicis de Vicenç Pagès». [Consulta: 19 novembre 2014].
↑ «Vicenç Pagès Jordà», Avui
↑ «Vicenç Pagès Jordà “La literatura occidental és literatura del malestar”». Diari Ara, 21-10-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].
↑ Carta a la reina d'Anglaterra en la BnE
↑ «Entrevistem Vicenç Pagès Jordà» (en català). Time Out Barcelona.
↑ «És Vicenç Pagès Jordà el David Bowie de les lletres catalanes?» (en català). [Consulta: 20 maig 2018].
↑ «Vicenç Pagès Jordà “La literatura occidental és literatura del malestar”» (en català). Ara.cat.
↑ Pagès Jordà, Vicenç. Clàssics revisitats (en català). Girona: Diputació de Girona, 2018, p. 349. ISBN 9788415808664.
↑ Pagès Jordà, Vicenç. Exorcismes : antologia personal (en català). Barcelona: Empúries, 2018, p. 254. ISBN 9788417016562.
↑ Pagès i Jordà, Vicenç. Les Olors en la literatura (en català). Alella: Vibop, 2018, p. 39. ISBN 9788494829918.
↑ Pagès, Vicenç. Memòria vintage :del primer home a la Lluna a Pulp Fiction (en català). Primera Edició. Barcelona: Empúries, Febrer 2020, p. 398. ISBN 9788417879297.
↑ «La revetlla literària de l'Ateneu Barcelonès corona Vicenç Pagès Jordà amb el Premi Crexells», VilaWeb, 23 de juny de 2010
↑ «Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat». VilaWeb.cat, 13-12-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].
↑ «El Sónar, Pepa Plana, Joan Massagué, Jaume Vallcorba i Pagès Jordà, Premis Nacionals de Cultura». Ara, 16-04-2014 [Consulta: 16 abril 2014].
↑ «Vicenç Pagès, 12è premi Anglada de narrativa» (en català). El Punt Avui.
↑ XII Premi de Narrativa M. Àngels Anglada : 2015. Memoràndum ; 12 (en català). Ed. no venal. Figueres: Institut Ramon Muntaner, 2015, p. 51.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicenç Pagès i Jordà

[1] «Vicenç Pagès i Jordà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Montserrat Serra,«Vicenç Pagès Jordà: el viatge transversal», VilaWeb, 15 de febrer de 2011

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 «Curriculum Public». [Consulta: 20 maig 2018].

[4] «Biografia dels inicis de Vicenç Pagès». [Consulta: 19 novembre 2014].

[5] «Vicenç Pagès Jordà», Avui

[6] «Vicenç Pagès Jordà “La literatura occidental és literatura del malestar”». Diari Ara, 21-10-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].

[7] Carta a la reina d'Anglaterra en la BnE

[8] «Entrevistem Vicenç Pagès Jordà» (en català). Time Out Barcelona.

[9] «És Vicenç Pagès Jordà el David Bowie de les lletres catalanes?» (en català). [Consulta: 20 maig 2018].

[10] «Vicenç Pagès Jordà “La literatura occidental és literatura del malestar”» (en català). Ara.cat.

[11] Pagès Jordà, Vicenç. Clàssics revisitats (en català). Girona: Diputació de Girona, 2018, p. 349. ISBN 9788415808664.

[12] Pagès Jordà, Vicenç. Exorcismes : antologia personal (en català). Barcelona: Empúries, 2018, p. 254. ISBN 9788417016562.

[13] Pagès i Jordà, Vicenç. Les Olors en la literatura (en català). Alella: Vibop, 2018, p. 39. ISBN 9788494829918.

[14] Pagès, Vicenç. Memòria vintage :del primer home a la Lluna a Pulp Fiction (en català). Primera Edició. Barcelona: Empúries, Febrer 2020, p. 398. ISBN 9788417879297.

[15] «La revetlla literària de l'Ateneu Barcelonès corona Vicenç Pagès Jordà amb el Premi Crexells», VilaWeb, 23 de juny de 2010

[16] «Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat». VilaWeb.cat, 13-12-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].

[17] «El Sónar, Pepa Plana, Joan Massagué, Jaume Vallcorba i Pagès Jordà, Premis Nacionals de Cultura». Ara, 16-04-2014 [Consulta: 16 abril 2014].

[18] «Vicenç Pagès, 12è premi Anglada de narrativa» (en català). El Punt Avui.

[19] XII Premi de Narrativa M. Àngels Anglada : 2015. Memoràndum ; 12 (en català). Ed. no venal. Figueres: Institut Ramon Muntaner, 2015, p. 51.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

Premis Nacionals de Cultura
1995-2012	Arquitectura i Espai Públic · Arts Visuals · Audiovisual · Cinema · Circ · Còmic · Cultura Popular · Dansa · Disseny · Literatura · Música · Patrimoni Cultural · Pensament i Cultura Científica · Periodisme · Projecció Social de la Llengua Catalana · Teatre · Trajectòria Professional i Artística
Des de 2013	2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018 · 2019

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC: a1013377x BNE: XX1087637 BNF: cb16544447d GND: 1047979233 LCCN: n96065749 VIAF: 14037960 ISNI: 0000 0001 2121 3011 SUDOC: 095991344
Bases d'informació	GEC: 0248338 Dialnet: 22292