Vicenç Pagès i Jordà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vicenç Pagès Jordà)
Infotaula de personaVicenç Pagès i Jordà

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1963 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 2022 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Torroella de Montgrí (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, catedràtic, crític literari Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webvicencpagesjorda.net Modifica el valor a Wikidata

Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 14 de desembre de 1963 - Torroella de Montgrí, 27 d'agost de 2022) fou un escriptor i crític literari català.[1][2] Fou professor de llengua (abans ho era també d'estètica) a la Universitat Ramon Llull.[3][4]

Biografia[modifica]

Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998), va coordinar la revista Catalònia Cultura durant els anys 1986-1988 i el suplement literari del Diari de Barcelona durant els anys 1990 i 1991.[4] El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions. El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions.[5] A partir del 1992 va treballar a les editorials Llibres de l'Índex, Ediciones de la Tempestad, Susaeta, Tikal i Alimara. Des de 1993 va impartir classes d'expressió escrita i tallers literaris diversos i ha publicat articles i textos creatius a diferents publicacions.[4]

L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci, una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra, que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista. A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. De 1997 a 2003 va ser professor de Llengua i Literatura de secundària.[4]

En companyia de l'altre (1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. De 2010 a 2011 va tenir una columna al diari Avui[6] i va col·laborar també com a articulista i crític als suplements literaris dels diaris Avui i El Periódico de Catalunya i a les revistes L'Avenç i Revista de Girona.[4] El 2012 publicà, juntament amb el pintor Joan Mateu Bagaria, El llibre de l'any.

El 2017 publicà La música i nosaltres, amb l'editorial Cossetània i Quaderns de la Font del Cargol, que rescatà els seus records musicals de la Transició espanyola. El mes d'octubre de 2017 es publicà la seva novel·la Robinson, una història de purificació,[7] que queda emparentada amb el clàssic de Daniel Defoe.

Morí el 27 d'agost de 2022, als 58 anys, víctima d'un càncer.[8][9] Fou acomiadat públicament en una cerimònia a Torroella de Montgrí, vila on residia de feia anys. A l'esdeveniment s'hi congregà una munió de gent entre ells diverses personalitats literàries del país, a més de la Consellera de Cultura Natàlia Garriga i la presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes Izascun Arretxe.[10] Se'n va publicar l'obra pòstuma Kennedyana, per la qual el 2023 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or d'Assaig.[11]

Obra[modifica]

Traduccions[modifica]

  • Una dinámica de paz, de Jean Chevalier.
  • En blanco y negro. Represión, censura y olvido en Sudáfrica, traduït juntament amb altres autors.
  • La dicha no es completa, de la seva pròpia novel·la La felicitat no és completa.

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Vicenç Pagès i Jordà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Vicenç Pagès Jordà, la baula que enllaçava amb Dalí, Deulofeu i Fages de Climent». [Consulta: 28 agost 2022].
  3. ↑ Serra, Montserrat. «Vicenç Pagès Jordà: el viatge transversal». VilaWeb, 15-02-2011. [Consulta: 27 agost 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Curriculum Public». [Consulta: 20 maig 2018].
  5. ↑ «Biografia dels inicis de Vicenç Pagès». [Consulta: 19 novembre 2014].
  6. ↑ «Vicenç Pagès Jordà». ElPuntAvui.cat. [Consulta: 27 agost 2022].
  7. ↑ Nopca, Jordi. «Vicenç Pagès Jordà “La literatura occidental és literatura del malestar”». Diari Ara, 21-10-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].
  8. ↑ Puigtobella, Bernat. «Vicenç Pagès, l’escriptor insubornable». Núvol.com, 27-08-2022. [Consulta: 27 agost 2022].
  9. ↑ «Mor l’escriptor Vicenç Pagès». ElPuntAvui.cat, 27-08-2022. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2022. [Consulta: 27 agost 2022].
  10. ↑ EFE. «Torroella acomiada l'escriptor Vicenç Pagès Jordà», 29-08-2022. [Consulta: 30 agost 2022].
  11. ↑ «Els premis Serra d’Or reconeixen la «Kennedyana» i «El cercle de Loplop»». Emporda.info, 04-04-2023. [Consulta: 5 abril 2023].
  12. ↑ Carta a la reina d'Anglaterra en la BnE
  13. ↑ «Entrevistem Vicenç Pagès Jordà». Time Out Barcelona.
  14. ↑ Nopca, Jordi. «Vicenç Pagès Jordà: “L’autenticitat va ser anterior a nosaltres”», 15-02-2014. [Consulta: 26 gener 2021].
  15. ↑ «És Vicenç Pagès Jordà el David Bowie de les lletres catalanes?». [Consulta: 20 maig 2018].
  16. ↑ «Vicenç Pagès Jordà “La literatura occidental és literatura del malestar”». Ara.cat.
  17. ↑ Pagès Jordà, Vicenç. Clàssics revisitats. Girona: Diputació de Girona, 2018, p. 349. ISBN 9788415808664. 
  18. ↑ Pagès Jordà, Vicenç. Exorcismes : antologia personal. Barcelona: Empúries, 2018, p. 254. ISBN 9788417016562. 
  19. ↑ Pagès i Jordà, Vicenç. Les Olors en la literatura. Alella: Vibop, 2018, p. 39. ISBN 9788494829918. 
  20. ↑ Pagès, Vicenç. Memòria vintage :del primer home a la Lluna a Pulp Fiction. Primera Edició. Barcelona: Empúries, Febrer 2020, p. 398. ISBN 9788417879297. 
  21. ↑ https://www.vicencpagesjorda.net/cat/llibres/poeta.html
  22. ↑ «La revetlla literària de l'Ateneu Barcelonès corona Vicenç Pagès Jordà amb el Premi Crexells», VilaWeb, 23 de juny de 2010
  23. ↑ «Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat». VilaWeb.cat, 13-12-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].
  24. ↑ «El Sónar, Pepa Plana, Joan Massagué, Jaume Vallcorba i Pagès Jordà, Premis Nacionals de Cultura». Ara, 16-04-2014 [Consulta: 16 abril 2014].
  25. ↑ «Vicenç Pagès, 12è premi Anglada de narrativa». El Punt Avui.
  26. ↑ XII Premi de Narrativa M. Àngels Anglada : 2015. Memoràndum ; 12. Ed. no venal. Figueres: Institut Ramon Muntaner, 2015, p. 51. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicenç Pagès i Jordà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vicenç_Pagès_i_Jordà&oldid=31500453»