Vicenç Pagès i Jordà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vicenç Pagès Jordà)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Farm-Fresh curriculum vitae.png
Aquest article no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaVicenç Pagès i Jordà
2014 Premis Nacionals Cultura 3198 resize.jpg
Nom original (ca) Vicenç Pagès Jordà
Biografia
Naixement 14 desembre 1963 (55 anys)
Figueres
Formació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Escriptor, catedràtic i crític literari
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 14 de desembre de 1963) és un escriptor i crític literari en català.[1] És professor de llengua (abans ho era també d'estètica) a la Universitat Ramon Llull.[2] És llicenciat en Periodisme per la UAB (1998).[3]

Biografia[modifica]

Va coordinar la revista Catalònia Cultura durant els anys 1986-1988 i el suplement literari del Diari de Barcelona durant els anys 1990 i 1991.[3] El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions. El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions.[4] Des del 1992 he treballat a les editorials Llibres de l’Índex, Ediciones de la Tempestad, Susaeta, Tikal i Alimara. Des de 1993 ha impartit classes d'expressió escrita i tallers literaris diversos i ha publicat articles i textos creatius a diferents publicacions.[3]

L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci, una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra, que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista. A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. De 1997 a 2003 vaig ser professor de Llengua i Literatura de secundària.[3]

En companyia de l'altre (1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. De 2010 a 2011 va tenir una columna al diari Avui[5] i ha col·laborat també com a articulista i crític als suplements literaris dels diaris Avui i El Periódico de Catalunya i a les revistes L’Avenç i Revista de Girona.[3] El 2012 publica juntament amb el pintor Joan Mateu Bagaria El llibre de l'any.

El 2017 publica La música i nosaltres, amb l'editorial Cossetània i Quaderns de la Font del Cargol, que rescata els seus records musicals de la transició. El mes d'octubre de 2017 es publicà la seva novel·la Robinson, una història de purificació,[6] que queda emparentada amb el clàssic de Daniel Defoe.

Obra[modifica]

Traduccions[modifica]

  • Una dinámica de paz, de Jean Chevalier
  • En blanco y negro. Represión, censura y olvido en Sudáfrica, traduït juntament amb altres autors
  • La dicha no es completa, de la seva pròpia novel·la La felicitat no és completa

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Vicenç Pagès i Jordà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Montserrat Serra,«Vicenç Pagès Jordà: el viatge transversal», VilaWeb, 15 de febrer de 2011
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Curriculum Public». [Consulta: 20 maig 2018].
  4. ↑ «Biografia dels inicis de Vicenç Pagès». [Consulta: 19 novembre 2014].
  5. ↑ «Vicenç Pagès Jordà», Avui
  6. ↑ «Vicenç Pagès Jordà “La literatura occidental és literatura del malestar”». Diari Ara, 21-10-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].
  7. ↑ Carta a la reina d'Anglaterra en la BnE
  8. ↑ «Entrevistem Vicenç Pagès Jordà» (en ca). Time Out Barcelona.
  9. ↑ «És Vicenç Pagès Jordà el David Bowie de les lletres catalanes?» (en ca). [Consulta: 20 maig 2018].
  10. ↑ «Vicenç Pagès Jordà “La literatura occidental és literatura del malestar”» (en ca). Ara.cat.
  11. ↑ Pagès Jordà, Vicenç. Clàssics revisitats (en català). Girona: Diputació de Girona, 2018, p. 349. ISBN 9788415808664. 
  12. ↑ Pagès Jordà, Vicenç. Exorcismes : antologia personal (en català). Barcelona: Empúries, 2018, p. 254. ISBN 9788417016562. 
  13. ↑ Pagès i Jordà, Vicenç. Les Olors en la literatura (en català). Alella: Vibop, 2018, p. 39. ISBN 9788494829918. 
  14. ↑ «La revetlla literària de l'Ateneu Barcelonès corona Vicenç Pagès Jordà amb el Premi Crexells», VilaWeb, 23 de juny de 2010
  15. ↑ «Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat». VilaWeb.cat, 13-12-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].
  16. ↑ «El Sónar, Pepa Plana, Joan Massagué, Jaume Vallcorba i Pagès Jordà, Premis Nacionals de Cultura». Ara, 16-04-2014 [Consulta: 16 abril 2014].
  17. ↑ «Vicenç Pagès, 12è premi Anglada de narrativa» (en ca). El Punt Avui.
  18. ↑ XII Premi de Narrativa M. Àngels Anglada : 2015. Memoràndum ; 12 (en català). Ed. no venal. Figueres: Institut Ramon Muntaner, 2015, p. 51. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicenç Pagès i Jordà Modifica l'enllaç a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vicenç_Pagès_i_Jordà&oldid=22076596»