Antoni Dalmases i Pardo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Dalmases i Pardo
Antoni Dalmases.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 17 de juliol de 1953 (64 anys)
Sabadell
Residència Sabadell
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació escriptor
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Antoni Dalmases i Pardo (Sabadell, 17 de juliol de 1953) és un escriptor i articulista català. Ha publicat llibres per a infants i joves, com també obres adreçades a tots els públics.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en Filologia Hispànica, entre 1976 i 1982 va fer de mestre d'ensenyament primari i, del 1983 al 2014, va exercir de professor de llengua i literatura catalanes a l'Institut Pau Vila de Sabadell. Va fer de coordinador i professor de Didàctica de Llengua i Literatura Catalanes als cursos del Certificat d'Aptituds Pedagògiques de l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1984 i 1992 i també de professor de Didàctica de Llengua i Literatura Catalanes als cursos del Certificat d'Aptituds Pedagògiques de la Universitat de Barcelona del 1991 al 2006. També ha exercit de professor de Tècniques narratives a l'Aula de Lletres de Barcelona el curs 1997-1998. El curs 1998-1999 va fer de professor de Didàctica de la Literatura Universal a l'ICE de la Universitat de Girona.[1]

És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN català. Ha col·laborat a Presència, El Punt Avui, El 9 Nou, Quadern de les idees, les arts i les lletres, iSabadell.cat, Ràdio Barcelona i RAC1, entre altres mitjans de comunicació.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • La sorprenent història d'en Joan No-me'n-recordo (1990)
  • L'Elisenda i el mar (1992)
  • La infinitud dels parcs (1993)
  • El cargol cuataronja (1993)
  • Les línies de l'atzar (1993)
  • Són estranys, els grans! (1995)
  • El grill tabalot (1995)
  • Els ulls d'en Joan (1996)
  • Temps regirats (2002)
  • Les cuques ballaruques (2003)

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • I no parava de ploure (1986)
  • Els llums irreals (1989)
  • El vescomte minvant (1991)
  • La revolta de Job (1992)
  • L'última primavera (1993)
  • Doble joc (1994)
  • El castell dels dos falcons (1994)
  • Els embolics truquen per telèfon (1994)
  • Al mig del camí (1998)
  • Silvestre Malasang (2001)
  • Jo, el desconegut (2005)
  • Ull per ull (2009)

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • Caos a les aules (2012)[3][4]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Antoni Dalmases». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 abril 2015].
  2. Folch Bartrolí, Anna. «Itineraris de lectura. Antoni DALMASES». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 març del 2009].
  3. «Caos a les aules». angleeditorial.com. [Consulta: 2 gener 2017].
  4. «Antoni Dalmases: “Un bon professor és un model que val la pena d’imitar”». Núvol. [Consulta: 10 abril 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Torrella Pineda, Josep «L'última primavera, d'Antoni Dalmases». Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres [Sabadell], núm. 92, 1993, p. 279.
  • Cuscó i Aymamí, Joan «Semblança d'Antoni Dalmases». Quadern de les idees, les arts i les lletres [Sabadell], núm. 95, 1994, p. 371-383.
  • Cornellas, Pere «"Doble joc", d'Antoni Dalmases». Quadern de les idees, les arts i les lletres [Sabadell], núm. 96, 1994, p. 430-431.
  • Ripoll, Josep Maria «Tres notes sobre l'obra d'Antoni Dalmases». Quadern de les idees, les arts i les lletres [Sabadell], núm. 125, 2000, p. 5-6.