Antoni Dalmases i Pardo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Dalmases i Pardo
Antoni Dalmases.jpg
modifica
Biografia
Naixement17 juliol 1953 modifica (66 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) modifica
Activitat
OcupacióEscriptor modifica
Participà en
26 gener 2020Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya modifica
Premis

Antoni Dalmases i Pardo (Sabadell, 17 de juliol de 1953) és un escriptor i articulista català. Ha publicat llibres per a infants i joves, com també obres adreçades a tots els públics.

Biografia[modifica]

Llicenciat en Filologia Hispànica, entre 1976 i 1982 va fer de mestre d'ensenyament primari i, del 1983 al 2014, va exercir de professor de llengua i literatura catalanes a l'Institut Pau Vila de Sabadell. Va fer de coordinador i professor de Didàctica de Llengua i Literatura Catalanes als cursos del Certificat d'Aptituds Pedagògiques de l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1984 i 1992 i també de professor de Didàctica de Llengua i Literatura Catalanes als cursos del Certificat d'Aptituds Pedagògiques de la Universitat de Barcelona del 1991 al 2006. També ha exercit de professor de Tècniques narratives a l'Aula de Lletres de Barcelona el curs 1997-1998. El curs 1998-1999 va fer de professor de Didàctica de la Literatura Universal a l'ICE de la Universitat de Girona.[1]

És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN català. Ha col·laborat a Presència, El Punt Avui, El 9 Nou, Quadern de les idees, les arts i les lletres, iSabadell.cat, Ràdio Barcelona i RAC1, entre altres mitjans de comunicació.[2]

Obres[modifica]

Narrativa[modifica]

  • La sorprenent història d'en Joan No-me'n-recordo (1990)
  • L'Elisenda i el mar (1992)
  • La infinitud dels parcs (1993)
  • El cargol cuataronja (1993)
  • Les línies de l'atzar (1993)
  • Són estranys, els grans! (1995)
  • El grill tabalot (1995)
  • Els ulls d'en Joan (1996)
  • Temps regirats (2002)
  • Les cuques ballaruques (2003)

Novel·la[modifica]

  • I no parava de ploure (1986)
  • Els llums irreals (1989)
  • El vescomte minvant (1991)
  • La revolta de Job (1992)
  • L'última primavera (1993)
  • Doble joc (1994)
  • El castell dels dos falcons (1994)
  • Els embolics truquen per telèfon (1994)
  • Al mig del camí (1998)
  • Silvestre Malasang (2001)
  • Jo, el desconegut (2005)
  • Ull per ull (2009)

Assaig[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Antoni Dalmases». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 abril 2015].
  2. Folch Bartrolí, Anna. «Itineraris de lectura. Antoni DALMASES». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 març del 2009].
  3. «Caos a les aules». angleeditorial.com. [Consulta: 2 gener 2017].
  4. «Antoni Dalmases: “Un bon professor és un model que val la pena d’imitar”». Núvol. [Consulta: 10 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Torrella Pineda, Josep «L'última primavera, d'Antoni Dalmases». Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres [Sabadell], núm. 92, 1993, p. 279.
  • Cuscó i Aymamí, Joan «Semblança d'Antoni Dalmases». Quadern de les idees, les arts i les lletres [Sabadell], núm. 95, 1994, p. 371-383.
  • Cornellas, Pere «"Doble joc", d'Antoni Dalmases». Quadern de les idees, les arts i les lletres [Sabadell], núm. 96, 1994, p. 430-431.
  • Ripoll, Josep Maria «Tres notes sobre l'obra d'Antoni Dalmases». Quadern de les idees, les arts i les lletres [Sabadell], núm. 125, 2000, p. 5-6.


Premis i fites
Precedit per:
Ponç Puigdevall
Un silenci sec
Premi Andròmina de narrativa
1992
Succeït per:
Rafael Escobar i Martínez
L'últim muetzí