Emili Teixidor i Viladecàs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emili Teixidor Creu de Sant Jordi 1984
Emili Teixidor - 2011-04-23 - JTCurses.jpg
Emili Teixidor, el 2011
Naixement 22 de desembre de 1933
Roda de Ter (Osona)
Mort 19 de juny de 2012(2012-06-19) (als 78 anys)
Barcelona (Barcelonès)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Escriptor i pedagog
Gènere Narrativa i assaig
Tema Situació social contemporània
Signatura
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1933Barcelona, 19 de juny de 2012) fou un pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.[1] Fou autor de novel·les com L'ocell de foc (un dels clàssics de la literatura juvenil catalana)[2] i Pa negre (que fou adaptada al cinema per Agustí Villaronga).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Teixidor va néixer el 22 de desembre de 1933 a la població de Roda de Ter (Osona). Va estudiar Dret, Filosofia i lletres –Periodisme i Magisteri–,[3] i esdevingué durant anys professor d'institut. En els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, amb el qual va iniciar una amistat que perdurà al llarg dels anys. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics que es van aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer, entre els quals hi havia també Martí i Pol.[4] En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d'Osona, i posteriorment va fundar amb altres companys l'escola Patmos a Barcelona (1958), la qual va dirigir entre 1958 i 1975.[3]

Emili Teixidor va iniciar la seva producció literària a finals de la dècada del 1960, en un moment en què hi havia un buit en la literatura infantil i juvenil catalana. Durant un temps va fer de mestre i escriptor a la vegada. Als anys 1970 va participar en algunes revistes com Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, dirigides al públic infantil i juvenil, i també col·laborà en publicacions periòdiques com el Diari de Barcelona, Presència, Avui, El Punt i El País.[3][2] També va escriure guions per a ràdio, televisió i cinema i dues adaptacions teatrals de Serafí Pitarra i Santiago Rusiñol.[5] Es va traslladar a viure a París, on va dirigir una revista enciclopèdia en francès i va fer d'editor.[6]

Al llarg de la seva trajectòria professional rebé molts premis literaris. Destaca l'any 1992, quan fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.[3] El 23 de febrer de 2012 fou reconegut com a doctor honoris causa per la Universitat de Vic (UVIC), primera distinció d'aquest tipus que oferia el centre universitari.[7] Morí el 19 de juny de 2012, als setanta-vuit anys, a causa d'un càncer.[2][4]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Teixidor fou un dels clàssics moderns de la literatura infantil i juvenil. Les seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic de la seva infantesa i se centren en temes referents a la situació social del moment, tals com la Guerra Civil Espanyola i la postguerra.[3] S'especialitzà en literatura infantil i juvenil, però també escrigué novel·les per a adults. El seu estil denota un ric vocabulari i un bon domini de la tècnica narrativa.[2]

« Abans no existien els nois i noies com a lectors, perquè començaven a treballar als 8 o 9 anys. El gènere és relativament jove, sobretot al nostre país. »
— Emili Teixidor[6]

Inicià la seva producció literària amb les novel·les infantils i juvenils Les rates malaltes (1967), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc. Totes elles han esdevingut clàssics juvenils, així com la sèrie de novel·les de la formiga Piga. Pel que fa a la narrativa per al públic adult, s'inicià amb el recull de novel·les breu Sic trànsit Glòria Swanson, tot i que l'obra més aclamada va ser Pa negre (2003). Les seves darreres novel·les foren Laura Sants (2006) i Els convidats (2010),[8] les quals també estan ambientades en la postguerra.[4] Teixidor també ha escrit en castellà com Si lo sé no vengo (1985) o la novel·la Las alas de la noche (1988).[5] L'obra d'Emili Teixidor s'ha traduït al castellà, al farsi, al francès, al gallec, al grec, a l'italià, al neerlandès, al polonès, al portuguès i al romanès.[6][8][9]

En els darrers anys visità escoles i insituts on recomanà a infants i joves que trobessin moments per escriure i gaudir de la lectura.[7] També apuntà que cal incentivar l'interès per la cultura catalana,[4] en un món cada cop més globalitzat, on sembla que tot el que ve de fora ha de ser millor.[10] Defensà la universitat i, especialment, les disciplines que conformen les humanitats, com un espai de reflexió imprescindible pels temps actuals.[9]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

La totalitat de l'obra d'Emili Teixidor és la següent:[5]

Novel·les per a infants[modifica | modifica el codi]

  • 1969: Dídac, Berta, i la màquina de lligar boira
  • 1977: Sempre em dic Pere
  • 1986: En Ranquet i el tresor
  • 1986: Cada tigre té una jungla
  • 1987: En Ranquet i els seus amics
  • 1988: El crim de la Hipotenusa
  • 1994: Les ales de la nit
  • 1996: L'amiga més amiga de la formiga Piga
  • 1998: La formiga Piga es deslloriga
  • 2000: Contes d'intriga de la formiga Piga
  • 2001: La volta al món de la formiga Piga
  • 2003: La rosa, la roca i el llop
  • 2003: En Ring 1-2-3 i el món nou
  • 2003: Els secrets de la vida de la formiga Piga
  • 2004: La formiga Piga lliga
  • 2005: Quina gana que tinc!
  • 2006: La botiga de la formiga Piga
  • 2010: La formiga Piga s'enfonsa en la història
  • 2012: La formiga Piga va a la biblioteca

Novel·les per a joves[modifica | modifica el codi]

  • 1967: El soldat plantat
  • 1967: Les rates malaltes
  • 1969: Quinze són quinze
  • 1972: L'ocell de foc
  • 1980: El príncep Alí
  • 1983: Frederic, Frederic, Frederic
  • 1994: Cor de roure
  • 2001: Amics de mort

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • 1979: Sic trànsit Glòria Swanson
  • 1988: Retrat d'un assassí d'ocells
  • 1992: El primer amor (amb altres autors)
  • 2000: El llibre de les mosques
  • 2003: Pa negre (adaptada al cinema)
  • 2006: Laura Sants
  • 2010: Els convidats[8]

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • 1996: Les contraportades d'El Matí de Catalunya Ràdio
  • 1996: En veu alta
  • 2007: La lectura i la vida
  • 2010: Vida de colònia

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Capdevila, Carles «Entrevista a Emili Teixidor: A Catalunya hi trobo a falta gent que s'ho jugui tot». Ara [Barcelona], 437, 12-02-2012, p.38-39. ISSN: 2014-010X.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mor l'escriptor Emili Teixidor als 78 anys». Ara, 19-06-2012 [Consulta: 19 juny 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Emili Teixidor i Viladecàs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Mor l'escriptor i pedagog Emili Teixidor als 78 anys». 324.cat, 19-06-2012. [Consulta: 19 juny 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 Emili Teixidor i Viladecàs al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  6. 6,0 6,1 6,2 «Emili Teixidor i Viladecàs». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  7. 7,0 7,1 «Emili Teixidor, investit doctor "honoris causa" per la Universitat de Vic». 324.cat, 23-02-2012. [Consulta: 19 juny 2012].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Emili Teixidor retrata el feixisme més ordinari de la postguerra». VilaWeb, 17-02-2010. [Consulta: 19 juny 2012].
  9. 9,0 9,1 «S'ha mort l'escriptor Emili Teixidor». VilaWeb, 19-06-2012.
  10. Corretger i Olivart, Josep Maria «Emili Teixidor i la seva postguera» (en català). Lo Càntich. Associació de Relataires en Català, N.11. Paradoxa, 2011, Agost-Octubre 2011. ISSN: 2014-3036 [Consulta: 20 juny 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]