Carles Capdevila i Plandiura

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el periodista català. Vegeu-ne altres significats a «Carles Capdevila».
Infotaula de personaCarles Capdevila i Plandiura
Carles Capdevila - Setmana del Llibre en Català 2012 cropped.jpg
Carles Capdevila (2012)
Dades biogràfiques
Naixement 13 d'agost de 1965
Els Hostalets de Balenyà
Mort 1 de juny de 2017 (51 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista, escriptor i productor de televisió
Ocupador Ara
Dades familiars
Cònjuge Eva Piquer i Vinent
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: carles.capdevila Twitter: CarlesCapde LinkedIn: https://www.linkedin.com/in/carles-capdevila-2157399 IMDB: nm1959504
Modifica dades a Wikidata
Carles Capdevila (cropped).jpg

Carles Capdevila i Plandiura (Els Hostalets de Balenyà, Osona, 13 d'agost de 1965 - Barcelona, 1 de juny de 2017)[1][2] fou un periodista i guionista català, director del diari Ara durant cinc anys fins al 28 de novembre de 2015 i a partir d'aquesta data director-fundador.[3] Va presentar i dirigir el programa Eduqueu les criatures a Catalunya Ràdio i el programa Qui els va parir a TV3. Va ser subdirector del programa Malalts de tele. Va dirigir la secció Alguna pregunta més, dins d'El matí de Catalunya Ràdio. Va rebre el premi Pere Quart d'humor i sàtira el 1999 pel llibre Criatura i companyia i el 2016 el Premi Nacional de Comunicació.[4][5] Va morir l'1 de juny de 2017 després d'una llarga lluita contra el càncer que li va fer reorientar les seves prioritats periodístiques per dedicar-les a revaloritzar els professionals que es dediquen a tenir cura de les persones.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

De jove va introduir-se a la ràdio amb el programa Guirigall de Ràdio Pista.[6] Llicenciat en filosofia i periodista, va ser redactor de la secció de Societat del diari Avui i, llavors, es va convertir en cap d'aquesta àrea.[2] Del 1992 al 1994 visqué a Nova York com a corresponsal de premsa i d'aquesta estada en sorgí el llibre Nova York a la catalana, que retrata tota mena de vinculacions catalanes amb la ciutat en els darrers cent cinquanta anys.[2]

Amb una llarga trajectòria en premsa, ràdio i televisió, va ser director-fundador del diari Ara, després d'haver-ne estat el director durant cinc anys, des del moment en què sortí per primer cop al carrer el dia 28 de novembre de 2010, coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.[7] Entre d'altres, ha estat articulista d'opinió dels diaris Avui, El Periódico de Catalunya i El 9 Nou (1995-2010), director i conductor del programa Eduqueu les criatures (Catalunya Ràdio), director i presentador del programa Qui els va parir (TV3), i col·laborador als espais El club i Divendres (TV3).[7] També va col·laborar amb l'equip del programa de ràdio Minoria absoluta (RAC 1).[8]

Va escriure diversos llibres, com Criatura i companyia (Premi Pere Quart d'humor i sàtira 1999) i, dins del pseudònim col·lectiu Germans Miranda, El Barça o la vida i Tocats d'amor. També va escriure textos per a llibres de Les tres bessones, il·lustrats per Roser Capdevila.

El 23 d'agost de 2015 va anunciar als treballadors del diari que se li havia detectat un càncer colorectal, i el 30 d'agost ho va publicar als lectors. A partir d'aquest moment decideix continuar la seva activitat professional però adaptant-la a la seva nova situació de salut.[2]

El 28 de novembre de 2015, en el cinquè aniversari del naixement de l'Ara, Carles Capdevila va deixar la direcció del diari per passar a ser-ne el director-fundador. El càrrec que deixà vacant fou assumit de manera col·legiada per Antoni Bassas, que havia estat director audiovisual, i per Ignasi Aragay, que era el director adjunt fins aleshores.[3] El mateix any 2015 va rebre el Guardó Marta Mata de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.[1] El novembre de 2016 va rebre el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de premsa,[4][5] pel seu “gran sentit de l’ètica i de la dignitat” al capdavant de l'arrencada i els primers anys del diari Ara.[9]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Nova York a la catalana. Barcelona: La Campana, 1996. Premi del Llibre de la Generalitat de Catalunya 1998. Tercera edició, 1996
  • Fotos d'Oriol Molas, textos de Carles Capdevila. El ritme de la ciutat. Vic: Eumo, 1998. Premi del Llibre de la Generalitat de Catalunya 1998
  • Germans Miranda: El Barça o la vida. Barcelona: Columna, 1999
  • Criatura i companyia. Barcelona: La Campana, 1999. Premi Pere Quart d'humor i sàtira. Vuitena edició, 2007
    • Bebé y compañía Barcelona: RBA, 2000
  • Xavier Graset i altres: El món s'acaba. Com superar el 2000. Barcelona: Columna, 1999
  • Germans Miranda: Tocats d'amor. Barcelona: Columna, 2000
  • Jo vull ser famós. Barcelona: La Campana, 2002
  • Il·lustracions de Roser Capdevila, textos de Carles Capdevila. Les tres bessones i el iogurt. Barcelona: Cromosoma, 2002
    • Las tres mellizas y el yoghourt. Barcelona: Cromosoma, 2002
  • Antoni Bassas i altres: Alguna pregunta més? Antologia de 10 anys de disbarats. Barcelona: La Campana, 2004. Reimpressió, 2004
  • Entendre el món, 2015
  • Educar millor, 2015
  • La vida que aprenc, 2017

Col·lecció Les Tres Bessones a Sant Cugat[modifica | modifica el codi]

Il·lustracions de Roser Capdevila, textos de Carles Capdevila. Editada conjuntament per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i Cromosoma

  • Les tres bessones van de marxa a Sant Cugat (2002)
  • Les tres bessones i els tres escombriaires (2002)
  • Les tres bessones i la gossa avorrida (2003)[10]

Col·lecció Les Tres Bessones: una Mirada al Món[modifica | modifica el codi]

Il·lustracions de Roser Capdevila, textos de Carles Capdevila. Col·lecció coeditada a Barcelona en català i castellà per Cromosoma-Icària-Fundació Intermón[11]

  • Les tres bessones fan les paus (2001)
    • Tres mellizas hacen las paces (2001; Barcelona: Círculo de Lectores, 2004)
  • Les tres bessones i el planeta del formatge (2001, 2002)
    • Las tres mellizas y el planeta queso (2001, 2004)
  • Les tres bessones i l'olimpíada més especial (2003)
    • Las tres mellizas y la olimpiada más especial
  • Les tres bessones i les tres erres [(redueix, reutilitza, recicla)] (2001)
    • Las tres mellizas y las tres erres (2001)
  • Les tres bessones: la volta al món en tres pantalons (2004)
    • Las tres mellizas y la vuelta al mundo en tres pantalones
  • Les tres bessones marquen un gol (2002)
    • Las tres mellizas marcan un gol (2002)
  • Les tres bessones no baden (2001, 2002)
    • Las tres mellizas están en todo (2002)
  • Tres bessones, tres gotes d'aigua (2001)
    • Tres mellizas, tres gotas de agua (2001)[12]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Carles Capdevila i Plandiura». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gutiérrez, Àlex «Mor Carles Capdevila, periodista vital». Ara.cat, 02-06-2017.
  3. 3,0 3,1 «Carles Capdevila passarà a ser director-fundador del diari ‘Ara’». VilaWeb, 24-11-2015. [Consulta: 28 novembre 2015].
  4. 4,0 4,1 «Carles Capdevila y el Club Súper 3, entre los Premis Nacionals de Comunicació». El Periódico, 02-11-2016 [Consulta: 14 novembre 2016].
  5. 5,0 5,1 Gutiérrez, Àlex «Carles Capdevila, Premi Nacional de comunicació». Ara.cat, 03-11-2016 [Consulta: 14 novembre 2016].
  6. «Carles Capdevila: "Als directors de diaris ens diuen coses lletges. Un diari és un centre de poder"». El suplement, 07-05-2016.
  7. 7,0 7,1 «Carles Capdevila. Recuperar l'autoritat amb el diàleg». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 abril 2013].
  8. «Emotiva y divertida despedida de 'Minoria Absoluta' en el Tívoli de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 24-07-2009.
  9. «El Govern atorga els Premis Nacionals de Comunicació 2016 a Carles Capdevila, el Club Súper3, El matí i la mare que el va parir, Nació Digital, BTV i el publicista Oriol Villar». Govern.catː Nota de premsa. Generalitat de Catalunya, 02-11-2016. [Consulta: 14 novembre 2016].
  10. Altres títols: Les tres bessones es mouen per Sant Cugat, Les tres bessones fan esport a Sant Cugat, Les tres bessones separen la brossa orgànica (6è volum de la col·lecció, 2006), Les tres bessones pugen a l'escenari (7è, 2008)
  11. Web de Cromosoma
  12. Els llibres d'aquesta col·lecció Les Tres Bessones i el comprar per comprar i Les Tres Bessones i el Regne de Tempsenrere són de Ricardo Alcántara

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]