Francesc Serés Guillén

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Serés Guillén
Francesc Serés FABER.jpg
Naixement 22 de desembre de 1972 (44 anys)
Saidí
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació escriptor
Premis
Modifica dades a Wikidata

Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, Osca, Aragó, 22 de desembre de 1972)[1] és un escriptor en llengua catalana establert a la Garrotxa.[2] La seva obra literària inclou títols com De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) o Contes russos (2009) o La pell de la frontera (2014). Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d'altres. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de premsa escrita. Des de 2016 és el director de la Residència Faber, a Olot.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1972 a la població de Saidí, situada a la comarca del Baix Cinca. Establert al Sallent, Garrotxa, va estudiar Belles Arts i posteriorment Antropologia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar els anys 1996 i 1998 respectivament.[3] Més endavant compaginà l'escriptura amb la docència. El 2016 fou un dels promotors de la creació de la Residència Faber, una residència d'arts i humanitats establerta a Olot.[4]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

És autor de les novel·les Els ventres de la terra (2000), L'arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), trilogia posteriorment publicada amb el títol De fems i de marbres (2003). Després ha escrit el llibre de contes La força de la gravetat (2006) i el llibre de cròniques La matèria primera (2007) Premi Octavi Pellissa 2004. Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) recull tres obres de teatre basades en la vida i l'obra d'aquests escriptors catalans. Contes russos (2009) és una antologia de contes d'escriptors russos imaginaris, heterònims de l'autor. Posteriorment publicarà Mossegar la poma i La pell de la frontera.

L'any 1999 fou finalista del Premi Pere Calders de Literatura Catalana per Els ventres de la terra, obra per la qual va rebre el 2001 el Premi Pedro Saputo de las Letras Aragonesas, en la modalitat de llengua catalana. L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Octavi Pellissa pel text La matèria primera, que publicà tres anys després. El 2007 fou guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or de narració per La força de la gravetat, la mateixa obra que l'ha fet ser el guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya. L'any 2010 li va ser concedit el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en Llengua Catalana i el Premi de la Crítica de narrativa catalana per Contes russos. El mateix any es representà No som res a càrrec de la companyia Dosics. També es publicà la seva primera obra adreçada al públic infantil i juvenil, El llarg viatge d'A.

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

  • 2000 — Els ventres de la terra. Columna, Barcelona.(Traducció de l'autor al castellà: El vientre de la tierra, Alpha Decay, Barcelona, 2004).
  • 2001 — L'arbre sense tronc. Columna, Barcelona.(Traducció de l'autor al castellà: El árbol sin tronco, Alpha Decay, Barcelona, 2004)
  • 2002 — Una llengua de plom. Quaderns Crema, Barcelona.(Traducció de l'autor al castellà: Una lengua de plomo, Alpha Decay, Barcelona, 2005).
  • 2003 — De fems i de marbres. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2006 — La força de la gravetat. Quaderns Crema, Barcelona. (Traducció de l'autor al castellà: La fuerza de la gravedad, Alpha Decay, Barcelona, 2008).
  • 2007 — La matèria primera. Empúries, Barcelona.
  • 2008 — Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2009 — DD.AA., Matar en Barcelona (antologia de relats), Alpha Decay, Barcelona.
  • 2009 — Contes russos. Quaderns Crema, Barcelona.[5]
  • 2010 — El llarg viatge d'A. Cruïlla, Barcelona.
  • 2012 — Mossegar la poma. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2014 — La pell de la frontera. Quaderns Crema, Barcelona [6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Francesc Serés i Guillén». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Nopca, Jordi «La literatura catalana de la Postmodernitat». Ara Llegim (Diari Ara), 17-05-2014 [Consulta: 19 maig 2014].
  3. Pàgina multilingüe dedicada a la vida i obra de Francesc Seres
  4. «Francesc Serés: ‘Volem que Faber, la residència de creadors, beneficiï Olot, les ciutats properes i tot el país’». VilaWeb.cat. [Consulta: 15 octubre 2016].
  5. «Contes Russos». TV3, 2009. [Consulta: 16 octubre 2010].
  6. Nopca, Jordi «L'autor preferit dels vostres escriptors de capçalera». Diari Ara, 12-08-2014 [Consulta: 12 agost 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]