Sebastià Alzamora i Martín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSebastià Alzamora i Martín
Sebastià Alzamora i Martín.jpeg
Sebastià Alzamora, el 2014
Dades biogràfiques
Naixement Sebastià Alzamora Martín
6 de març de 1972 (1972-03-06) (45 anys)
Llucmajor, Mallorca
Educació Filologia Catalana
Alma mater Universitat de les Illes Balears
Activitat professional
Ocupació escriptor i filòleg
Gènere poesia
Obra
Obres destacades La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Crim de sang (2012)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Sebastià Alzamora i Martín (Llucmajor, Mallorca, 6 de març de 1972)[1] és un escriptor, crític literari i gestor cultural mallorquí. Autoproclamat membre del grup poètic anomenat Imparables.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, es va fer conèixer amb el poemari Rafel (1994; Premi Salvador Espriu). Ha també publicat Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003) i La part visible (2009).

Com a narrador, ha publicat L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (2012), Dos amics de vint anys (2013) i La Malcontenta (2015). És autor de l'assaig sobre Gabriel Janer Manila L'escriptura del foc (1998). També participà a Imparables: Una antologia (2004) i publicà amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Dogmàtica imparable (2005). Com a articulista, és col·laborador dels diaris Avui i Ara.

Des del desembre de 2007 és director de la revista Cultura.

Guardons[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]