Vés al contingut

Sebastià Alzamora i Martín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSebastià Alzamora i Martín

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1972 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Llucmajor (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, filòleg, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
X: sebastialzamora Modifica el valor a Wikidata

Sebastià Alzamora i Martín (Llucmajor, 6 de març de 1972)[1] és un escriptor mallorquí, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del juliol del 2020.[2]

Vida

[modifica]

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1995), ben aviat s'erigí com una sòlida i arriscada veu del panorama literari català, innovadora i alhora deutora de les fonts dels clàssics. Les seves obres solen retratar una societat en declivi on els personatges presenten els dubtes de l'existència. Va ser el primer director de l'Espai Mallorca de Barcelona, inaugurat l'any 1998.[3] Entre 2000 i 2003 fou delegat del llibre de la Generalitat, treballà a l'editorial Destino dirigint la secció de llibres en català i fou director literari de l'editorial Moll. A la segona meitat de la dècada del 2000 dirigí la revista Cultura del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És col·laborador habitual en revistes i diaris, com ara Serra d'Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui,[4] Diari de Balears, Diario de Mallorca i Ara.[5]

El juliol del 2020 fou nomenat membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica.[6]

Obra

[modifica]

Es va fer conèixer amb el poemari Rafel (1994; Premi Salvador Espriu) formalització de l'experiència de la mort en accident de trànsit d'un amic adolescent. Posteriorment, publicà Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003), La part visible (2009) i La netedat (2018). Amb la publicació conjunta amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Imparables: Una antologia (2004) fou fundador del grup generacional «Els Imparables», amb els quals també publica l'assaig programàtic Dogmàtica imparable: Abandoneu tota esperança (2005).[7] Com a narrador, ha publicat L'extinció (1999); Sara i Jeremies (2002), en què l'amor i el mal marquen el transcurs d'una vida; La pell i la princesa (2005); Nit de l'ànima (2007); Miracle a Llucmajor (2010) on imaginà una relació d'amistat entre la poetessa Maria Antònia Salvà i l'inventor Pere Sastre al Llucmajor de principis del segle xx; Crim de sang (2012), obra que parteix de la matança històrica de 172 maristes a mans de nuclis anarcosindicalistes l'estiu del 1936 a Barcelona; Dos amics de vint anys (2013),[8] recreació de l'amistat entre els poetes Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu; La Malcontenta (2015), una imaginària història d'amor i revenja[5] amb el bandoler mallorquí del segle xix Joan Puig, Durí, i la seva estimada com a protagonistes; i Reis del món[9] (2020), en què proposa un encontre entre dues figures fonamentals de Mallorca com foren Joan Mascaró, traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental, i Joan March, contrabandista i banquer considerat «l'últim gran pirata del Mediterrani». És autor de l'assaig sobre Gabriel Janer Manila L'escriptura del foc (1998). A més de ser profusament premiada, la seva obra compta també de diverses traduccions al castellà, italià, anglès, francès, portuguès, polonès, danès i croat.[7]

El seu llibre Ràbia fou el més venut en català a Balears durant la Diada de Sant Jordi 2022[10] i va guanyat el Premi Òmnium atorgat per Òmnium Cultural a la millor novel·la publicada de 2022.[11]

Obres

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • 1994: Rafel
  • 1997: Apoteosi del cercle
  • 2001: Mula morta
  • 2003: El benestar
  • 2009: La part visible
  • 2018: La netedat

Narrativa

[modifica]
  • 1999: L'extinció
  • 2002: Sara i Jeremies
  • 2005: La pell i la princesa
  • 2007: Nit de l'ànima
  • 2010: Miracle a Llucmajor
  • 2012: Crim de sang
  • 2013: Dos amics de vint anys
  • 2015: La Malcontenta
  • 2020: Reis del món
  • 2022: Ràbia[12]
  • 2023: S'accepten encàrrecs
  • 2024ː El Federal

Guardons

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Biografia a Escriptors.cat
  2. ↑ «Sebastià Alzamora, Vicent Partal, Sandra Montserrat i Enric Ribes, nous membres numeraris de l'IEC». DBalears, 02-07-2020. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2020 [Consulta: 3 juliol 2020].
  3. ↑ «Alzamora: «L'oferta de l'Espai Mallorca respon a una demanda real»», 08-10-1999. [Consulta: 2 gener 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Castillo, David «“Perdre el respecte ja no està tan mal vist”». El Punt Avui, 22-02-2022, pp. 16-17.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Sebastià Alzamora i Martín». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «L'Institut d'Estudis Catalans incorpora quatre nous membres numeraris adscrits a la Secció Filològica», 02-07-2020. [Consulta: 2 juliol 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Sebastià Alzamora». [Consulta: 8 octubre 2018].
  8. ↑ «L’amistat intensa i feliç entre els joves Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.». Grup 62. [Consulta: 14 març 2021].
  9. ↑ «Reis del món». Grup 62. [Consulta: 14 març 2021].
  10. ↑ «Els llibres més venuts de Sant Jordi 2022 a Palma». dBalears, 25-04-2022.
  11. ↑ «‘Ràbia’, de Sebastià Alzamora, guanya el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2022». [Consulta: 28 gener 2023].
  12. ↑ «Apostes editorials del 2022». El Punt Avui, 09-01-2022. Arxivat de l'original el 18 de gener 2022 [Consulta: 17 gener 2022].
  13. ↑ «L'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora ha guanyat el 52è Premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros, amb l'obra "Crim de sang"». 324.cat, 21-12-2011. [Consulta: 21 desembre 2011].
  14. ↑ Pla, Ricard. «Melcior Comes i Sebastià Alzamora, guardonats amb els premis Crítica Serra d'Or 2019», 03-04-2019. [Consulta: 21 abril 2019].
  15. ↑ «Sebastià Alzamora, guanyador del Premi Òmnium Cultural a Millor Novel·la de l'Any», 26-01-2023. [Consulta: 26 gener 2023].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sebastià_Alzamora_i_Martín&oldid=33415756»