Jaume Clotet i Planas
 |
Aquest article tracta sobre el periodista i historiador. Si cerqueu el cofundador dels claretians, vegeu «Jaume Clotet i Fabrés». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 maig 1974  (52 anys)Barcelona | ||
| Director general de Comunicació del Govern | |||
| 26 gener 2016 – 1r juny 2021 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - periodisme Universitat de Barcelona - ciència històrica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | historiador, periodista | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
   | |||
Jaume Clotet i Planas (Barcelona, 16 de maig de 1974)[1] és un periodista, historiador i escriptor català.[2]
Trajectòria
[modifica]Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Història per la Universitat de Barcelona, va ser cap de la secció de política del diari Avui. Fou corresponsal a Euskadi entre 2001 i 2003 per l'Avui i Ona Catalana. Entre el 2003 i el 2008 va ser cap de premsa de la conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i entre 2008 i 2010 va ocupar el càrrec de subdirector de l'Agència Catalana de Notícies.[2]
Va escriure, amb Quim Torra, Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (A Contra Vent), publicada el 2010, i dos anys després la novel·la històrica Lliures o morts (Columna), amb el periodista David de Montserrat. El 2014 publicà 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna), reeditat el març de 2015. Durant aquests anys també va fer els contes infantils La meva primera Diada, El meu primer llibre de Nadal i La meva primera festa major amb la il·lustradora Rut Bisbe, així com el reportatge «Voluntaris catalans a la guerra de Croàcia», publicat a la Revista de Catalunya el 2012.[2]
El febrer de 2014 va assumir la direcció del Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar del Govern de la Generalitat de Catalunya, en substitució de Martí Estruch.[2][3] Amb l'arribada del Govern Puigdemont, el 2016 fou nomenat Director General de Comunicació del Govern de la Generalitat,[4] càrrec que va tenir fins al juny del 2021. És un dels ex alts càrrecs del Govern de la Generalitat que van ser processats per l'organització del referèndum sobre la independència de Catalunya de l'1 d'octubre de 2017 i foren amnistiats l'11 de juny del 2025.[5]
El setembre del 2016 va guanyar el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb El càtar proscrit, publicat per Editorial Columna.[6] El gener de 2024 va obtenir el Premi Josep Pla amb la novel·la La Germandat de l'Àngel Caigut.[7] Un any després va publicar la segona part de la novel·la, amb el títol La calavera de l'apòstol.[8]
És un dels membres fundadors del Grup de Periodistes Ramon Barnils i ha col·laborat en mitjans com l'Ara, El Punt Avui, El Nacional, El Singular Digital, TV3, Público, ABC, COM Ràdio, Ona Catalana i RAC 1.[1][9]
Publicacions destacades
[modifica]- Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (A Contravent, 2010) amb Quim Torra.
- Lliures o morts (Columna, 2012) amb David de Montserrat
- 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna, 2015)
- El càtar proscrit (Columna, 2016)
- La Germandat de l'Àngel caigut (Ediciones Destino, 2024)
- La calavera de l'apòstol (Columna, 2025)[8]
- L'espasa del rei (Columna, 2026)[10]
Premis i reconeixements
[modifica]- 2016 - Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb El càtar proscrit
- 2024 - Premi Josep Pla de narrativa amb La Germandat de l'Àngel Caigut[11]
Referències
[modifica]- 1 2 «Jaume Clotet Planas». Grup 62. Arxivat de l'original el 2014-03-03. [Consulta: 26 febrer 2014].
- 1 2 3 4 «El periodista Jaume Clotet substitueix Martí Estruch al capdavant del Programa Eugeni Xammar». Ara. ACN, 26 febrer 2014.
- ↑ Entrevista. Jaume Clotet: 'El nostre país s'ha esculpit normalment a base de castanyes Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.'. Directe. 6-09-2014
- ↑ «Jaume Clotet nou director general de Comunicació del Govern · Tribuna.cat». [Consulta: 30 novembre 2017].
- ↑ xavier. «L'Audiència de Barcelona amnistia a prop de 40 ex alts càrrecs del Govern per l'1-O», 11-06-2025. [Consulta: 8 setembre 2025].
- ↑ «La "lleialtat" de Jaume Clotet guanya el premi Nèstor Luján». Ara.cat.
- ↑ 324cat. «Jaume Clotet guanya el Premi Josep Pla amb el thriller "La Germandat de l'Àngel Caigut"», 06-01-2024. [Consulta: 6 gener 2024].
- 1 2 «Jaume Clotet: "Els catalans érem un poble tremendament agressiu"». [Consulta: 8 setembre 2025].
- ↑ EL SECRET DE... Jaume Clotet. Ara. 27-09-2014.
- ↑ Llumà, Núria Juanico. «Jaume Clotet desenterra l'espasa de Jaume I», 10-03-2026. [Consulta: 23 març 2026].
- ↑ «Jaume Clotet guanya el premi Josep Pla amb el seu retorn a la novel·la». Vilaweb. [Consulta: 6 gener 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Articles publicats a El Punt Avui
- Articles publicats Arxivat 2014-04-03 a Wayback Machine. a El Singular Digital
- Articles publicats Arxivat 2014-02-03 a Wayback Machine. a l'Ara
- Entrevista. Jaume Clotet: 'Els catalans hem tingut sempre el virus de la divisió interna'. Vilaweb. 25-12-2014.
- Entrevista. Jaume Clotet: 'Ens falta més unitat i crec que ens sobra sectarisme'. Racó Català, 13-12-2013.
- Persones vives
- Premis Josep Pla de narrativa
- Periodistes barcelonins
- Historiadors barcelonins contemporanis
- Alumnes barcelonins de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Premi Nèstor Luján de novel·la històrica
- Estudiants d'història de la Universitat de Barcelona
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Naixements del 1974
- Sarrianencs
- Escriptors barcelonins contemporanis
- Escriptors catalans del sud del segle XXI
- Periodistes del segle XXI
- Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX