Joan Mascaró i Fornés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Mascaró i Fornés
Fotografia-antiga-vertical-Joan-Mascaro.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Santa Margalida (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1987 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Comberton (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEsperantista, traductor i filòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joan Mascaró i Fornés (Santa Margalida, Mallorca, 8 de desembre de 1897 - Comberton, Cambridge, 19 de març de 1987) filòleg, poeta, orientalista, professor a la Universitat de Cambridge i doctor honoris causa per la UIB, és conegut, entre altres mèrits, per les magnífiques traduccions que feu a l’anglès del Bhagavad Gita, dels Upanishads i del Dhammapada. Especialitzat en llengua i en cultura sànscrites.

Biografia[modifica]

Nascut en una família camperola i molt dotat des de nen per a les llengües, es va interessar per l'espiritualitat a l'edat de 13 anys, després de llegir un llibre sobre ocultisme que li va produir estupor espiritual. Va trobar la via de sortida a aquesta confusió en una antiga traducció a l'anglès del Bhagavad Gita. En pensar que aquella traducció era bastant pobra es va sentir impulsat a estudiar sànscrit per comprendre millor l'esmentat text.

Joan Mascaró i Fornés va estudiar a l’Escola Superior de Comerç de Palma (1915) i fou secretari del Consolat Britànic a Palma. Joan March Ordinas va proposar que acompanyàs el seu fill Joan March Servera a estudiar a l’estranger.

Essent políglota des de ben jove, treballà com a secretari del consolat britànic a Mallorca el 1916-1920. Gràcies a l'ajut del financer Joan March Ordinas va anar a Anglaterra, i es llicencià a la Universitat de Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, més tard fou lector a la Universitat d'Oxford i vicerector del Parameshvara College a Jaffna del Sri Lanka.

Atret per les idees universalistes, Mascaró fou també un actiu esperantista. Va aprendre esperanto, probablement amb el seu amic Marià Jaquotot Molina, i als 12 anys i va mantenir correspondència amb esperantistes d'arreu del món al llarg de tota la seva vida. L'agost de 1914 a l'edat primerenca de 16 anys, acompanyà un grup d'esperantistes mallorquins a París al Xè Congrés Universal d'Esperanto, esdeveniment que es cancel·laria per culpa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Fou delegat de l'Associació Universal d'Esperanto i publicà uns quants poemes en aquesta llengua.

L’any 1930 fou lector a Oxford, els anys 1931 i 1932 fou vicerector del Parameshvara College de Jaffna (Sri Lanka). L’any 1935 es va instal·lar a Barcelona on va exercir com a professor d’anglès a l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i de professor de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Durant la Segona República Espanyola fou professor d'anglès a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i féu la versió catalana d'una part del Bhagavad-Gītā, editada i representada el 1935. Va ser un dels signants de la Resposta als Catalans, el juny de 1936. Fugint d'una mort segura a Mallorca el 1936, en 1939 s'instal·là a Cambridge. Va ser supervisor d'anglès a la Universitat. Col·laborà en el Bulletin of Spanish Studies i fou un dels fundadors de l'Anglo-Catalan Society. Ha traduït a l'anglès obres en sànscrit i pali, com els Upanishads, el Dhammapada i el Bhagavad-Gītā, traduïts al castellà a Mèxic per Rubén Vasconcelos, que influïren decisivament en el desvetllament de l'interès per la filosofia i la mística orientals dels anys seixanta i setanta, especialment als països anglonord-americans, a personatges ben coneguts com els Beatles (especialment George Harrison, qui li dedicà la cançó The Inner Light). La seva tasca fou lloada tant per Jorge Guillén com per Rabindranath Tagore. També va ser amic de personalitats com Edward Joseph Thomas, Dámaso Alonso, Carles Riba, Josep Carner i Pompeu Fabra, entre d'altres.

La relació de Joan Mascaró i Fornés amb el grup musical The Beatles o, més concretament, amb George Harrison sorgeix el 4 d’octubre de 1967 a un programa de debat de la televisió britànica sobre la meditació transcendental en la qual participaven John Lennon i George Harrison. Joan Mascaró va intervenir al programa com a especialista en textos sagrats hindús que havia traduït i prologat. Aquesta presa de contacte entre Mascaró i Harrison queda reflectida al documental de Nofre Moyà i Silvia Ventayol d'IB3 i TV3, titulat Llànties de Foc, com un dels seus llibres. Un mes més tard, Mascaró va escriure a George Harrison suggerint-li musicar la seva traducció de The Inner Light (La Llum Interior), un poema del Tao te King i li va enviar el seu llibre Lamps of Fire, que el conté. En gener de 1968, George Harrison va fer una versió del poema a l’Índia amb músics hindús i, en una correspondència posterior amb Mascaró, el músic anglès l'informa que ha enregistrat la música de la cançó La Llum Interior i que li enviarà una còpia quan estigui acabada. The Beatles enregistraren The Inner Light a la cara B del single Lady Madonna, que es va editar al març de 1968, abans de la cèlebre estada del quartet a l’Índia. The Inner Light fou la primera cançó de George Harrison que aparegué en un single de The Beatles, en la qual a més de cantar, Harrison toca el sitar. (Font: Bloc de Climent Picornell)

Gran part de la seva obra ha estat traduïda al català per Elisabet Abeyà.

La seva correspondència va ser publicada per Gregori Mir, Editorial Moll, 1998.

Obres[modifica]

  • Lamps of Fire (1958), recull de texts místics de diverses cultures.

Traduccions de les seves obres al català[modifica]

  • Bhagavad Gita. Editorial Moll, 1983.
  • Llànties de foc. Editorial Moll, 1986
  • La creació de la fe. Editorial Moll, 1994.
  • Diàlegs amb l'Índia. Editorial Moll, 2002.
  • Els Upanishads. Editorial Moll, 2005.
  • El Dhammapada. Editorial Moll, 2008.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]