Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull
(S'ha redirigit des de: Premi Ramon Llull de novel·la)
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | premi literari |
|---|---|
| Epònim | Ramon Llull |
| Vigència | 1981 – |
| Estat | Espanya |
| Jurisdicció | Catalunya |
| Xarxes | |
| Lloc web | Lloc web oficial |
 | |
El premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull és un premi literari per a obres inèdites en català atorgat per l'editorial Planeta. És un dels premis amb major dotació econòmica dels existents per a obres en llengua catalana. Fins al 2012 era de 90.000 euros, a partir de 2013 de 60.000[1] i es lliura anualment al mes de febrer.
Història[modifica]
Fou creat per l'editor José Manuel Lara Hernández l'any 1981 amb l'objectiu de distingir i divulgar una novel·la escrita en llengua catalana. L'obra guanyadora és traduïda al castellà i al francès. Tot i que inicialment només premiava novel·les, actualment poden presentar-se obres d'assaig o memòries.
Entre el 2007 i el 2010, el premi el van convocar conjuntament l'Editorial Planeta i el Govern d'Andorra. A partir de l'edició de 2011 el convoquen conjuntament l'editorial i la Fundació Ramon Llull.[2]
La mateixa editorial havia lliurat un premi amb el mateix nom els anys 1968 i 1969 que havien guanyat Joan Sales i Mercè Rodoreda per les novel·les Incerta Glòria i El carrer de les Camèlies respectivament.
Guanyadors[modifica]
- 1981 — Joan Perucho i Gutierres-Duque per Les aventures del cavaller Kosmas
- 1982 — Ramon Folch i Camarasa per Sala de miralls
- 1983 — Pere Gimferrer per Fortuny
- 1984 — Ignasi Riera i Gassiot per El rellotge del pont d'Esplugues
- 1985 — Miquel Ferrà i Martorell per El misteri del Cant Z-506
- 1986 — Olga Xirinacs Díaz per Zona marítima
- 1987 — Valentí Puig per Somni Delta
- 1988 — Pau Faner per Moro de rei
- 1989 — Carme Riera per Joc de miralls
- 1990 — Sebastià Serrano per Elogi de la passió pura
- 1991 — Lluís Romero per Castell de cartes
- 1992 — Terenci Moix per El sexe dels àngels
- 1993 — Jaume Fuster i Guillemó per El jardí de les Palmeres
- 1994 — Nèstor Luján per La Rambla fa baixada
- 1995 — Albert Manent per Marià Manent, biografia íntima i literària
- 1996 — Josep Maria Ballarín per Santa Maria, pa cada dia
- 1997 — Joan Corbella per D'avui a demà
- 1998 — Joan Barril per Parada obligatòria
- 1999 — Maria de la Pau Janer per Lola
- 2000 — Maria Mercè Roca per Delictes d'amor
- 2001 — Baltasar Porcel per L'emperador o L'ull del vent
- 2002 — Màrius Carol per Les seduccions de Júlia
- 2003 — Gemma Lienas per El final de joc
- 2004 — Alfred Bosch per Les set aromes del món
- 2005 — Lluís-Anton Baulenas per Per un sac d'ossos
- 2006 — Màrius Serra per Farsa
- 2007 — Gabriel Janer Manila per Tigres
- 2008 — Najat El Hachmi per L'últim patriarca
- 2009 — Carles Casajuana per L'últim home que parlava català
- 2010 — Vicenç Villatoro per Tenim un nom
- 2011 — Núria Amat per Amor i guerra.
- 2012 — Imma Monsó per La dona veloç.[3]
- 2013 — Sílvia Soler per L'estiu que comença.[4]
- 2014 — Care Santos per Desig de xocolata.[5][6]
- 2015 — Xavier Bosch per Algú com tu[7]
- 2016 — Víctor Amela per La filla del capità Groc[8]
- 2017 — Pilar Rahola per Rosa de cendra[9]
- 2018 — Martí Gironell per La força del destí[10]
- 2019 — Rafel Nadal per El fill de l'italià[11]
Referències[modifica]
- ↑ Nopca, Jordi «El sector del llibre pateix». Ara [Barcelona], 12-01-2013, p.38-39. ISSN: 2014-010X.
- ↑ Vilaweb El Premi Ramon Llull torna a canviar de mans
- ↑ Serra, Montserrat. VilaWeb. Imma Monsó guanya el Premi Ramon Llull amb 'La dona veloç'. VilaWeb, 26 de gener de 2012.
- ↑ Nopca, Jordi «Sílvia Soler guanya el premi Ramon Llull 2013». Ara, 31-01-2013 [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ Nopca, Jordi «Care Santos guanya el 34è premi Ramon Llull». Ara, 30-01-2014 [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ «Care Santos aconsegueix el premi Ramon Llull». El Periódico de Catalunya, 30-01-2014 [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ Nopca, Jordi. «Xavier Bosch guanya el premi Ramon Llull 2015». Ara.cat, 06-02-2015. [Consulta: 6 febrer 2015].
- ↑ Nopca, Jordi. «Víctor Amela guanya el premi Ramon Llull 2016». Ara.cat, 29-01-2016. [Consulta: 29 gener 2016].
- ↑ «Pilar Rahola, Premi Ramon Llull». La Vanguardia.
- ↑ «Martí Gironell, premi Ramon Llull amb l'obra "La força del destí"» (en català). 3/24, 27-01-2018. [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑ «Rafel Nadal guanya el premi Ramon Llull 2019» (en ca-es), 25-01-2019. [Consulta: 8 abril 2019].
Enllaços externs[modifica]
- (castellà) planetadelibros.com - Premi Ramon Llull
1981: Joan Perucho · 1982: Ramon Folch · 1983: Pere Gimferrer · 1984: Ignasi Riera · 1985: Miquel Ferrà · 1986: Olga Xirinacs · 1987: Valentí Puig · 1988: Pau Faner · 1989: Carme Riera · 1990: Sebastià Serrano · 1991: Lluís Romero · 1992: Terenci Moix · 1993: Jaume Fuster · 1994: Nèstor Luján · 1995: Albert Manent · 1996: Josep M. Ballarín · 1997: Joan Corbella · 1998: Joan Barril · 1999: Maria de la Pau Janer · 2000: Maria Mercè Roca · 2001: Baltasar Porcel · 2002: Màrius Carol · 2003: Gemma Lienas · 2004: Alfred Bosch · 2005: Lluís-Anton Baulenas · 2006: Màrius Serra · 2007: Gabriel Janer · 2008: Najat El Hachmi · 2009: Carles Casajuana · 2010: Vicenç Villatoro · 2011: Núria Amat · 2012: Imma Monsó · 2013: Sílvia Soler · 2014: Care Santos · 2015: Xavier Bosch · 2016: Víctor Amela · 2017: Pilar Rahola · 2018: Martí Gironell · 2019: Rafael Nadal |
