Ramon Gener Sala

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon Gener Sala
Dades biogràfiques
Naixement 1967 (49/50 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Presentador de televisió, baríton, pianista i periodista
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Ramon Gener Sala (Barcelona, 1967[1]) és un baríton, pianista, escriptor, humanista i divulgador musical. Llicenciat en Humanitats i Ciències Empresarials es va formar en piano i cant. Després d'alguns anys de treball com a baríton va deixar el cant i va iniciar la seva etapa com a divulgador musical. L'any 2011 va presentar el programa de televisió Òpera en Texans i al 2015 This Is Opera.

Biografia[modifica]

Fill de pare i mare de Cardona. Des de petit escoltava òpera i música clàssica a casa seva gràcies a la seva mare. Va començar a estudiar música als 6 anys en el Conservatori del Liceu de Barcelona on va estudiar piano fins als 11 anys formant-se amb Anna Maria Albors. Després d'un parèntesi en la seva adolescència, als 18 anys es va plantejar la possibilitat de cantar òpera i va començar a estudiar cant sota la supervisió de Victòria dels Àngels.[2] Va completar els seus estudis de veu a Varsòvia amb el baríton Jarzy Artysz i a Barcelona amb el tenor Eduard Giménez.

Va debutar com a cantant al Palau de la Música Catalana en el paper de protagonista a l'òpera Noye's Fludd de Benjamin Britten. A partir de llavors va treballar com a baríton a oratoris com el Rèquiem de Faurè, l'Stabat Mater de Franz Schubert o el Magnificat de Bach i a òperes com Le nozze di Figaro (Almaviva), L'elisir d'amore (Belcore), Il barbiere di Siviglia (Figaro), Carmen (Dancaire), Die Fledermaus (Eisenstein), Così fan tutte (Guglielmo) o La flauta màgica (Sprecher). A la temporada 1999-2000 va debutar al Gran Teatre del Liceu amb Sly ovvero La leggenda del dorment risvegliato de Ermanno Wolf-Ferrari.[3] A la temporada 2000-2001 va tornar-hi per cantar a l'òpera Billy Budd de Benjamin Brittten.

Més tard va deixar el cant però va continuar vinculat al món de la música donant cursos i conferències sobre història de la música i òpera. El ressò d'aquestes conferències el van portar fins al món de la televisió.[4]

L'any 2011 va estrenar al canal 33 de Televisió de Catalunya el programa divulgatiu Òpera en texans on s'explicava i analitzava l'òpera de manera informal. El programa, que va estar en antena durant tres temporades, va ser guardonat a la XVII edició dels Premis Zapping 2011[5] atorgats per Telespectadors Associats de Catalunya (TAC) a la categoria de millor programa divulgatiu/cultural/documental.[6]

L'any 2014 va publicar en català el llibre Si Beethoven pogués escoltar-me. Un llibre sentit ple de sentit de l'humor, passió i molta música, on Ramon Gener, un músic apassionat de la vida, comparteix històries, anècdotes curioses i pinzellades biogràfiques dels millors compositors dels segles XVIII i XIX barrejades amb les seves experiències personals.[7] Un any més tard el llibre va ser publicat en castellà.

L'any 2015 va dirigir i conduir el programa This Is Opera: una producció internacional (Brutal Media TV, RTVE i Unitel Classica) de 30 capítols gravada en castellà i en anglès on Ramon Gener exerceix de mestre de cerimònies, expert, pianista i animador.[8] A Espanya es va emetre a La 2 de RTVE. El programa també s'ha emès a Alemanya, Àustria i Suïssa (Servus TV), Itàlia (RAI5), Portugal (RTP2), Letònia (LTV i Lattelecom), Austràlia (Foxtel Arts) Mèxic (Canal 22 i Film & Arts), Colòmbia, Xile i Argentina (Film & Arts), Corea del Sud (NATV), Mongòlia (MNB) i Singapur (Channel 5). El programa va ser guardonat a la XXI edició dels Premis Zapping com a millor programa divulgatiu/cultural/documental i Ramon Gener va obtenir el premi al millor presentador.[9]

L'any 2016 va publicar en català i castellà el seu segon llibre, L'amor et farà immortal.

Acusacions de plagi[modifica]

En 2017 es va divulgar a Facebook, YouTube i nombrosos llocs de notícies que alguns dels seus assajos musicals per RAC 1 i Cadena SER son plagis. "Què hi ha darrere de Bohemian Rhapsody"[10] va resultar ser una anàlisi de Marcelo Arce per a Ràdio Continental el 26 d'octubre de 2009 al programa de Fernando Bravo. El 16 d'octubre de 2017 va publicar "Un gest pot canviar-ho tot" que copiava les anàlisis "De Pokémon a Bach. Una història de VOCES". (5 de juliol de 2017) i "Els Miserables: la millor fuga de Bach" (20 de juliol de 2017) de Jaime Altozano. El 25 de novembre de 2013 va plagiar l'anàlisi de Guillermo Tell fet per Alessandro Baricco el 28 de desembre de 1998. Posteriorment, Ramon Gener va culpar d'un dels plagis a un col·laborador seu, en concret en el cas de Jaime Altozano, del que a més va afirmar desconèixer el seu treball. Tanmateix, no va explicar els altres casos detectats.

Publicacions[modifica]

  • 2014: Si Beethoven pogués escoltar-me (Ara Llibres)[11]
  • 2016: L'amor et farà immortal (Ara llibres)[12]

Referències[modifica]

  1. «Biografia» (en castellà). Agència Balcells. [Consulta: 10 novembre 2016].
  2. «This is opera. Ramon Gener interview» (en anglès). Foxtelarts. [Consulta: 27 desembre 2015].
  3. «Telemonegal», 13-11-2011. [Consulta: 27 desembre 2015].
  4. «About - Ramon Gener». www.ramongener.com. [Consulta: 31 agost 2016].
  5. «Ganadores 2011: Ana Blanco, Ángela Molina, Eduardo Noriega, Polseres vermelles | XVII Premios Zapping» (en es-es), 16-01-2013. [Consulta: 31 agost 2016].
  6. «Premios Zapping 2011». [Consulta: 27 desembre 2015].
  7. «Ara Llibres | Catàleg | Si Beethoven pogués escoltar-me». www.arallibres.cat. [Consulta: 31 agost 2016].
  8. «La ópera». El País, 24-03-2015. [Consulta: 27 desembre 2015].
  9. «Ganadores de los XXI Premios Zapping - Prensa» (en es-es), 17-03-2016. [Consulta: 31 agost 2016].
  10. «El Baúl (2016-10-22)». [Consulta: 18 octubre 2017].
  11. «Ara Llibres | Catàleg | Si Beethoven pogués escoltar-me». www.arallibres.cat. [Consulta: 31 agost 2016].
  12. «Ara Llibres | Catàleg | L'amor et farà immortal». www.arallibres.cat. [Consulta: 13 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica]