Premi de Literatura Infantil El Vaixell de Vapor
| Tipus | premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | vaixell de vapor | ||
| Vigència | 1984 - | ||
| Estat | Espanya | ||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | català | ||
| Conferit per | Editorial Cruïlla | ||
El Premi de Literatura Infantil El Vaixell de Vapor, sovint anomenat simplement Premi Vaixell de Vapor, és un premi literari patrocinat per la Fundació Santa Maria. Es convoca cada any i hi poden optar novel·les inèdites escrites en català d'una extensió entre 30 i 100 fulls, adreçades a un públic infantil. L'obra guanyadora és publicada per l'Editorial Cruïlla. El 2020 el premi tenia una dotació d'11.000 euros.[1]
Guanyadors
[modifica]- 1984 Núria Albó, per Tanit
- 1985 Desert
- 1986 Desert
- 1987 Elena O'Callaghan, per El petit roure
- 1988 Joan Armangué, per El forat de les coses perdudes
- 1989 Desert
- 1990 Jordi Sierra i Fabra, per Un llibre monstruós
- 1991 Mercè Canela, per S'ha de ser animal
- 1992 Andreu Sotorra, per La medalla
- 1993 Desert
- 1994 David Nel·lo, per L'Albert i els menjabrossa
- 1995 Maria Jesús Bolta, per Vull jugar![2]
- 1996 Eva Piquer, per La noia del temps
- 1997 Jaume Cela, per Hola, Pep!
- 1998 Jordi Sierra i Fabra, per Les històries perdudes
- 1999 M. Àngels Bogunyà, per Temporal a l'illot Negre
- 2000 Antoni Garcia Llorca, per Ulisses, el corb
- 2001 Desert
- 2002 No convocat
- 2003 Antoni Garcia Llorca, per El Rei dels Senglars
- 2004 Josep Sampere, per El mar de la tranquil·litat
- 2005 Jaume Cela, per L'herència
- 2006 Vicenç Villatoro, per La torre
- 2007 Josep Maria Fonalleras, per Les galetes del Saló de Te Continental
- 2008 Bernat Romaní, per El meu carrer
- 2009 Carles Sala i Vila, per El triomf d'en Polit Bonaveu
- 2010 Jaume Cela, per Set raons per estimar els meus pares
- 2011 Jordi Losantos, per Leo, el camaleó daltònic[3]
- 2012 Victòria Tubau, per Els nens de la meva classe
- 2013 Maria Àngels Joanmiquel, per La vergonyosa excusa de la hiena
- 2014 Desert
- 2015 David Cirici, per El vol de l'oreneta
- 2016 Maite Carranza, per La pel·lícula de la vida
- 2017 Desert
- 2018 Gemma Lienas, per Jo, en Watson i l'armari de la Jacqueline[4]
- 2019 Teresa Guiluz i Vidal, per L'extraordinari cas dels objectes apareguts [5]
- 2020 Paula Ferrer Molina, per El país de Cral
- 2021 desert[6]
- 2022 Roser Rimbau, per Els lletrafòbics i el senyor No-Nom
- 2023 Carles Sala i Vila, per Madame Esvelt
Referències
[modifica]- ↑ «Paula Ferrer Molina guanya el premi el Vaixell de Vapor, i Silvestre Vilaplana, el premi Gran Angular». , 09-10-2020 [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ Admin. «Bolta Bronchú, Maria Jesús». www.lletrescatalanes.cat. [Consulta: 10 desembre 2016].
- ↑ «Jordi Losantos guanya el premi de literatura Vaixell de Vapor, i Santi Baró, el Gran Angular 2011». 324.cat, 02-06-2011. [Consulta: 29 setembre 2012].
- ↑ «Gemma Lienas, guanya el premi El Vaixell de Vapor, i David Nel·lo, el Gran Angular». lavanguardia.com, 05-10-2018 [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ «PREMIS VAIXELL DE VAPOR I GRAN ANGULAR: EDICIONS ANTERIORS». Editorial Cruïlla. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Gabriel Bardala guanya el Premi Gran Angular de literatura juvenil i el El Vaixell de Vapor queda desert». CCMA, 05-10-2021 [Consulta: 23 octubre 2021].