Pere Pruna i Ocerans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Pruna i Ocerans
PerePruna.jpg
Pere Pruna el 1923 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementPere Pruna
4 maig 1904 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1977 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióPintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Artpintura a l'oli

Pere Pruna i Ocerans (Barcelona, 4 de maig de 1904- Barcelona, 7 de gener de 1977) fou un pintor català.[1]

Biografia[modifica]

Nascut al Carrer de la Palla, 12, 4t 1a de Barcelona, de petit va passar un parell d'anys a casa dels seus avis a Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor, al Vallès Oriental, per curar-se d'una anèmia.[2] Actiu des de molt jove a París, sota la protecció de Pablo Picasso gràcies a una carta de recomanació escrita pel seu amic Sebastià Junyer i Vidal, s'introduí molt aviat en els principals cercles intel·lectuals i artístics moderns de la ciutat, on exposà sovint. Assolí un gran nom gràcies a la seva pintura delicada que connecta molt directament amb el Picasso de l'etapa "neoclàssica". Fou escenògraf i figurinista dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev. Durant la guerra civil espanyola, defensà els ideals franquistes i col·laborà amb el departament de pintura del Servicio de Propaganda del govern de Burgos. L'any 1938, fou present a la XXI Biennal Internacional d'Art de Venècia i, acabada la guerra, s'instal·là de nou a Barcelona [1]. Aleshores, perpetuà el seu estil plàcid i refinat des de la Sala Parés i fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Placa commemorativa a la casa de la plaça Reial de Barcelona on va viure

Va decorar amb pintures la nova capella del Santíssim de l'Església de Santa Anna de Barcelona.

Es conserva obra de Pere Pruna al MNAC,[3] a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), al Museu de Montserrat, al Museu d'Art de Sabadell, al Museu de l'Empordà (Figueres), al Museu Municipal de Tossa de Mar, al Vinseum. Museu de les cultures del vi de Catalunya (Vilafranca del Penedès) i al Museu de Valls.[4]

Exposicions[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

El 1965 va ser guardonat amb el premi de pintura Ciutat de Barcelona i tres anys més tard, el 1968, li fou lliurada la Clau de la Ciutat de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. Pere Pruna:100 anys. Col·lectiu de pintors del Barri Gòtil. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Centre Cívic Pati Llimona, 2004. DL B-7741-2004. 
  2. 2,0 2,1 Pere Pruna:exposició antològica. Terrassa: Caixa de Terrassa, 1999. DL:B:49.272/98. 
  3. «Museu Nacional d'Art de Catalunya» (en català, castellà, anglès, alemany, francès, italià, portuguès, rus i xinès). Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2019].
  4. «Museus en línia» (en català, castellà i anglès). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2019].
  5. Entre la continuïtat i el trencament. Art a Sabadell 1939-1959. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2000, p. 140. ISBN 84-87221-40-B. 

Bibliografia[modifica]