Joan Garriga i Manich

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Garriga i Manich
Dades biogràfiques
Naixement 20 de febrer de 1902
Sabadell
Mort 7 de maig de 1995 (93 anys)
Bellaterra
Altres noms Joan David, Flaó, J. G. M., David Schwartz
Residència Sabadell
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació pintor, historiador de l'art, historiador i farmacèutic
Modifica dades a Wikidata

Joan Garriga i Manich (Sabadell, 20 de febrer de 1902 - Bellaterra, 7 de maig de 1995)[1] fou un farmacèutic,[2] dibuixant, pintor i crític d'art, membre de la Colla de Sabadell. Era el pare del poeta i pedagog Francesc Garriga i Barata i cosí germà de Joan Oliver[3] i, per tant, parent també de Francesc Trabal.[4]

Amb dotze anys, Joan Garriga va fundar una revista, Art Jove. Va fer la primera exposició com a pintor i dibuixant a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell el 1922. De jove col·laborà en la premsa sabadellenca –Garba (1920-1922), Almanac de les Arts (1924-1925),[5][6] Alba (1954-1960) o Quadern (1978)– i en la premsa barcelonina i alemanya, i ocasionalment compartí amb Armand Obiols corresponsalia a La Veu de Catalunya. Va ser fundador i director de Paraules, revista noucentista d'arts i lletres (1922-1923), en la qual van col·laborar Armand Obiols i Salvat Papasseit. Com a crític i com a il·lustrador signà amb el pseudònim Flaó.[7] Va ser un membre actiu de la cultura vallesana.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Joan Vila Cinca. Notícia sobre l'obra i la vida del pintor (Barcelona, 1975)
  • Pere Camps. Un pintor i el mar (Sabadell, 1978)
  • Una monografia sobre el pintor sabadellenc Pere Sanromà (Bilbao, 1985)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Fontbona, Francesc. «Garriga i Manich, Joan». Diccionari d'historiadors de l'art català. IEC. [Consulta: 28 juliol 2014].
  2. «Estomacal Benessat». Pharmakoteka. Base de dades de medicaments antics. [Consulta: 4 febrer 2015].
  3. Barril, Joan. «El poeta, Francesc Garriga Barata, parla del poemari "Tornar és lluny"». El cafè de la República. Catalunya Ràdio. [Consulta: 4 febrer 2015].
  4. Clapés, Antoni. «Francesc Garriga. Tornar és lluny». Francesc Garriga. Tornar és lluny. [Consulta: 4 febrer 2015].
  5. Almanac de les Arts. Sabadell: Joan Sallent, 1924. 
  6. Almanac de les Arts. Sabadell: Joan Sallent, 1925. 
  7. Marrugat, Jordi «Armand Obiols i la configuració del Grup de Sabadell (1918-1928)». Els Marges, Primavera 2008, pàg. 32.