Francesc Trabal i Benessat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francesc Trabal)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Trabal i Benessat
Dades biogràfiques
Naixement 5 de maig de 1899
Sabadell
Mort 8 de novembre de 1957(1957-11-08) (als 58 anys)
Santiago de Xile
Residència Sabadell
Activitat professional
Ocupació Novel·lista, contista i periodista
Gènere novel·la
Nom de ploma Sr. Banyeta
Obra
Obres destacades Vals
Premis i reconeixements
Premi Joan Crexells (1936)
Modifica dades a Wikidata

Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, el Vallès Occidental, 5 de maig de 1899Santiago de Xile, Xile, 8 de novembre de 1957)[1] va ser un novel·lista, contista i periodista català.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare va ser procurador dels tribunals i dirigent de la Lliga Regionalista local. Des de molt jove Francesc Trabal va treballar per a diferents revistes i periòdics (La Veu de Catalunya, La Publicitat,[3] Mirador i altres) i sobretot per al Diari de Sabadell, del qual esdevindria director i on va fer servir el pseudònim Senyor Banyeta.

Va participar d'una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols van ser membres destacats de la Colla de Sabadell, a redós de la qual van crear l'editorial La Mirada i l'Associació de Música a Sabadell. Va viatjar per França, on va conèixer autors de primera fila intel·lectuals com Cocteau o Gide, com també va viatjar per Itàlia acompanyat de Joan Oliver.[4] En el seu primer viatge a França va conèixer Antoinette Bordesvielles, qui esdevindria la seva muller (1929).[4]

Durant la Guerra Civil va participar en la creació[5] de l'Agrupació d'Escriptors Catalans i va ser secretari de la Institució de les Lletres Catalanes, en un consell integrat per importants homes de lletres com Pompeu Fabra, Carles Riba i Pous i Pagès.[4]

L'any 1938 viatjà a Praga amb Mercè Rodoreda per representar els escriptors catalans a una reunió del PEN català.

L'any 1939 s'hagué d'exiliar a França, on organitzà el refugi de Roissy-en-Brie, que acollí nombrosos escriptors catalans. Posteriorment, va haver de traslladar-se a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. A Xile, entre altres activitats, va fundar amb l'escriptor xilè Hernán del Solar l'editorial Rapa-Nui (1946) especialitzada en llibres infantils, i va participar en les emissions radiofòniques L'hora catalana, a través de Radio Rapa-Nui (1953).[6]

Va morir a Santiago de Xile l'any 1957, després d'una llarga malaltia.

La seva escriptura[modifica | modifica el codi]

El model novel·lístic de Francesc Trabal es caracteritza per l'humor i una estructura narrativa innovadora en el panorama de la literatura catalana de l'època. Si bé rep influències del Simbolisme francès, la seva aportació és personalíssima i original, tant pel que fa a la narració com a la història.

Les seves novel·les més reconegudes són Judita i Vals.

Obra[modifica | modifica el codi]

Novel·lística[modifica | modifica el codi]

  • L'any que ve, amb pròleg de Josep Carner (1925)
  • L'home que es va perdre (1929). Traduïda al francès per Marie-Jose Castaing i al castellà per Javier Cercas'
  • Judita (1930). Traduïda al castellà per Manuel Salvat (1941) i també per Montserrat Planas i Marta Pessarrodona (1972); i al francès per Montserrat Prudon (1994)
  • Quo vadis, Sànchez? amb dibuixos de Valentí Castanys (1931)
  • Era una dona com les altres (1932)
  • Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933)
  • Vals (1935), Premi Joan Crexells, 1936. Traduïda al castellà per Joan Oliver (1945) i a l'anglès per Martha Tennent (2013)[7]
  • Temperatura (1947). Traduïda al castellà per Francesc Trabal (1947)

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Els contracops de l'enyorança: escrits de l'exili (2011)
  • Els mediocres (1929). Teatre
  • De cara a la paret (1924-1929). Articles publicats al Diari de Sabadell. Se'n va fer una versió escènica amb el títol Sol, sota el sol[8]
  • Una conversa amb Joan Miró. Fundació La Mirada (1992)
  • Contes, arguments i estirabots. Fundació La Mirada (2003)
  • Tres arguments. Fundació La Mirada (1995). ISBN 978-8460545835

Patrimoni literari[modifica | modifica el codi]

  • L'Auditori de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, amb un aforament de 120 persones, duu el seu nom.
  • L'any 1935 va ingressar com a soci a l'Associació de Periodistes de Catalunya, amb el carnet d'identitat núm. 589.
  • Font del Saüc. Es troba al Parc natural de Sant Llorenç del Munt. A principis de segle, Francesc Trabal, juntament amb Joan Oliver i Antoni Vila Arrufat van realitzar una original acampada que va durar set dies i va rebre la visita de nombrosos persones que s’apropaven a veure les extravagants activitats dels escriptors. 
  • Cala Pola. En aquest espai del municipi de Tossa de Mar es va produir una segona acció humorista i provocadora del grup de La Colla de Sabadell en la qual també va participar Francesc Trabal.  
  • Edicions La Mirada. Editorial fundada per la Colla de Sabadell l’any 1925. S’inicia precisament amb una obra seva titulada L’any que ve, de Francesc Trabal.
  • L’avinguda de Francesc Trabal. Situada al nord de la ciutat de Sabadell, comunica l’avinguda de Matadepera amb Can Deu, travessant Sant Julià. Anteriorment anomenada avinguda de Sant Julià, passa a estar dedicada al membre del Grup de Sabadell a partir de l’any 1984.[1] 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Nomenclàtor. «Avinguda de Francesc Trabal». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 21 maig 2014].
  2. «Teatre d'Avantguarda». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 27 octubre 2012].
  3. El 14 de juliol de 1928 va publicar una entrevista amb el pintor Joan Miró
  4. 4,0 4,1 4,2 Introducció biogràfica de Francesc Trabal per Carme Arnau a l'edició de Vals (Ed. 62 1980)
  5. Benaul Berenguer, Josep M. Autors, Editors i impressors a Sabadell, 1850-1975 (en català). 
  6. García Ripoll, Martí. La radio en català a l'estranger (en català). Barcelona: Documents UOC, juliol 2007. ISBN 978-84-490-2499-3. 
  7. Trabal, Francesc. Waltz (en anglès), 2013. ISBN 978-1-564788771. 
  8. Articles transformats en espectacle teatral per Artur Trías, estrenat a l'Espai Brossa de Barcelona el setembre de 2009.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cruells, Bartomeu. En el centenari de Joan Oliver i Francesc Trabal. Sabadell: 2000. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 124, pàgina 6.
  • Simbor Roig,Vicent. Francesc Trabal: l'aposta pel narrador revoltat. Zeitschrift für Katalanistik 26 (2013) 249-274. ISSN 0932-2221
  • Pego Puigbó, Armando. Sobre el Grup de Sabadell y los Nova Novarum. Revista de Literatura, 2011 julio-diciembre. Vol. LXXIII nº 146. ISSN 0034-849X.
  • Arnau, Carme. Marginats i integrats en la novel·la catalana 1925-1938: Introducció a la novel-listica de Llor, Arbó i Trabal. Edicions 62 1987 ISBN 8429726187.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]