Arran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arran (organització))
Aquest article tracta sobre l'organització juvenil. Vegeu-ne altres significats a «Arran (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióArran
Logo Arran.png
Pancarta d'Arran.jpg
Modifica el valor a Wikidata

LemaAls Països Catalans, el jovent seguem arran! Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització política juvenil Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme català
socialisme
feminisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaMaulets, el jovent independentista revolucionari
Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista Modifica el valor a Wikidata
Creació14 juliol 2012, Berga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans Modifica el valor a Wikidata
Membres500 (2018) Modifica el valor a Wikidata
MovimentEsquerra Independentista Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deCandidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent Modifica el valor a Wikidata

Lloc webarran.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: arran.paisoscatalans Twitter: Arran_jovent Instagram: arran_jovent Telegram: arran_jovent Youtube: UC-4Pm9XN9BsVLpwRq4vPF2Q Modifica el valor a Wikidata

Arran és una organització política juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans. Va sorgir de la unificació de Maulets i la CAJEI el 2012.[1] Forma part de l'Esquerra Independentista i és propera a Endavant.[2]

Ideologia[modifica]

Arran es declara independentista, socialista i feminista.[3] El seu àmbit d'actuació són els Països Catalans.[4] Forma part de l'Esquerra Independentista.[2] Té de referent polític a la CUP i forma part del seu Grup d'Acció Parlamentària.[5] El seu referent sindical és la Coordinadora Obrera Sindical i l'estudiantil és el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. És propera a Endavant.[2]

Història[modifica]

Fundació[modifica]

Abans de 2012, l'Esquerra Independentista comptava amb dues organitzacions de joves: Maulets, el jovent independentista revolucionari i la CAJEI. La primera venia de la unió al 1999 de Maulets —les joventuts de Catalunya Lliure— i els JIR —les joventuts de l'MDT—. La segona va ser impulsada el 2002 per Endavant.[2]

El 2007, totes dues organitzacions van començar un procés d'unificació que acabaria el 2012 amb la fundació d'Arran.[1] En aquest procés s'hi van afegir grups locals com l'Assemblea de Joves de Terrassa, la de Sant Sadurní i la d'Horta, o l'Associació de Joves Pinyol Vermell de Sa Pobla.[3][6]

Arran es va presentar el 14 de juliol de 2012 a Berga durant l'onzè aplec del Rebrot.[3] En el moment de la seva constitució, tenia presència a 36 comarques arreu dels Països Catalans i comptava amb més de 600 militants repartits en uns 60 nuclis.[4][7]

Escissió de La Forja[modifica]

Malgrat la confluència, es van produir discrepàncies entre alguns nuclis provinents de Maulets, el jovent independentista revolucionari —especialment els més propers a l'MDT— i la direcció d'Arran —on els primers consideraven que s'havia imposat la línia de la CAJEI—. Aquests nuclis es van implicar en la creació de les joventuts de l'Assemblea Nacional Catalana anomenades Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI). Per contra, en una mesa nacional d'Arran on es debatia si anar a la manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» organitzada per l'ANC, s'hi va amenaçar d'expulsió els militants que hi anessin.[2][8]

Mural d'Arran Mataró fent campanya per la consulta sobre la independència de Catalunya

El 2014 aquests nuclis també van crear juntament amb el SEPC l'agrupació Estudiants 9N, que va organitzar una vaga d'estudiants per donar suport a la consulta sobre la independència de Catalunya. Durant la campanya electoral, alguns nuclis com el d'Arbúcies van fer cartells demanant votar Sí Sí, que la direcció d'Arran va fer retirar. A l'assemblea nacional d'aquell any es va votar majoritàriament a favor d'expulsar els militants que participessin en l'ANC,[a] pel fet que només lluitava per la independència de Catalunya i no dels Països Catalans, però no es va dur a terme perquè no va arribar als dos terços dels vots necessaris. Finalment, es van suspendre els nuclis de Mataró i l'Alt Maresme.[2][9][10]

Això provocaria que durant el 2015 abandonessin l'organització nuclis com els de Mataró,[2] l'Alt Maresme,[b][2][11] Badalona,[2][11] Cerdanyola,[c][2][11] València,[11] Reus,[11] Castelló[11] o Girona.[d][11] Alguns d'aquests nuclis crearien una coordinadora d'assemblees que el 2018 es convertiria en La Forja.[2] Davant d'això, Arran va afirmar que feia un cert temps que aquestes assemblees no tenien activitat i que, malgrat coincidissin amb antics nuclis de Maulets, ja no hi havia cap militant anterior a la confluència.[e][11]

Creixement[modifica]

El 27 de març de 2017 una trentena de militants d'Arran van entrar a la seu del Partit Popular a Barcelona com a inici d'una campanya en defensa del Referèndum sobre la independència de Catalunya. Van enganxar-hi cartells i van deixar urnes a l'entrada. Un cop fora, van presentar oficialment la campanya.[12] Per aquests actes es van acusar sis joves, el PP va demanar sis anys de presó per cadascun i la fiscalia va demanar multes de 5.400 euros per cadascun.[13]

El 22 de juliol de 2017 una trentena de militants d'Arran van desplegar una pancarta contra el turisme massiu al Port de Palma i van obrir-hi pots de fum de color.[14] Cinc dies després, quatre militants d'Arran van pintar «El turisme mata els barris» al parabrisa d'un Bus Turístic de Barcelona i van punxar-ne una roda.[15]

El 25 de març de 2018 Arran va fer pintades en un carrer de Das, a la Baixa Cerdanya, on el jutge Pablo Llarena hi té una casa. Una pintada demanava la llibertat dels empresonats per la causa contra el procés independentista que Llarena instrueix. Una altra deia «Llarena, feixista, ni a Das ni enlloc».[16] El 14 de novembre van tirar pintura groga a la porta de la casa que té Llarena a Sant Cugat del Vallès.[17]

Protestes del 29 de setembre de 2018

El 29 de setembre de 2018, Jusapol, una organització de policies, va convocar a Barcelona un homenatge als antiavalots espanyols que van actuar durant el Referèndum sobre la independència de Catalunya, celebrat un any abans. Davant d'això, diverses organitzacions com els Comitès de Defensa de la República van convocar mobilitzacions de protesta. En concret, Arran va convocar un holi, on es va llençar pintura de colors als antiavalots dels Mossos d'Esquadra que els separaven de Jusapol. Els Mossos van carregar en diversos punts i en total hi va haver 6 detinguts i 24 ferits.[18]

El 8 de gener de 2019, un mes abans del judici al procés independentista català, Arran va intentar encadenar-se davant del Tribunal Suprem d'Espanya a Madrid, on tindria lloc el judici. Els vuit militants que participaven a l'acció van ser detinguts, van passar una nit a comissaria i van ser acusats de desordes públics. Mesos després es va arxivar la causa judicial.[19][20]

Segona escissió[modifica]

El 31 de març de 2022, una militant de l'assemblea d'Arran de València publicà un article al portal digital L'Accent titulat Carta oberta al jovent comunista,[f] on acusava l'Esquerra Independentista de socialdemòcrata i criticava l'estratègia de la unitat popular. Cinc dies després, Arran hi respongué amb un altre article, Hem nascut per vèncer,[g] al mateix portal.[21][22]

El juny l'assemblea de València va ser expulsada de l'organització. El 10 de juny, emeté un comunicat sobre l'expulsió[h] en el qual acusava Arran de silenciar les crítiques.[23][21]

El 17 de juliol, una quinzena d'assemblees van fer pública la creació d'Horitzó Socialista. Entre les assemblees impulsores hi havia les de València, Vila-real, l'Alt Urgell, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, Mataró, Reus, les de diversos barris de Barcelona, i les de diversos municipis del Baix Llobregat. Definien Horitzó Socialista com «un espai d’elaboració teòrica i de defensa de les tesis d’un Moviment Socialista encara en construcció» i afirmaven trencar amb el nacionalisme i l'interclassisme que representa l'estratègia de la unitat popular.[24][25][26]

El mateix dia, Arran publicà un comunicat[i] on afirmava que aquestes assemblees s'havien escindit de l'organització, malgrat continuessin fent servir les xarxes socials d'Arran. L'escissió s'havia produït per discrepàncies ideològiques i estratègiques que havien provocat tensions durant mesos. Ideològicament, afirmaven que les assemblees escindides no compartien la proposta independentista, socialista i feminista de l'Esquerra Independentista. El 30 de juliol, les assemblees escindides van publicar un comunicat[j] on feien públic que havien deixat Arran.[26]

Notes[modifica]

  1. «Modificacions del règim disciplinari». Albert Botran a Twitter, 13-09-2022. [Consulta: 13 octubre 2022].
  2. «Arran Alt Maresme». Twitter, 16-01-2015. [Consulta: 2 setembre 2018].
  3. «Arran Cerdanyola». Twitter, 24-01-2015. [Consulta: 2 setembre 2018].
  4. «Comunicat de dissolució de l'assemblea d'Arran Girona». Arran Girona, 27-06-2015.
  5. «Comunicat: 3 anys segant arran!». Arran, 16-07-2015.
  6. Chirivella, Mònica «Carta oberta al jovent comunista». L'Accent, 31-03-2022.
  7. Arran «Hem nascut per vèncer». L'Accent, 05-04-2022.
  8. Arran València. «Comunicat davant l'expulsió d'Arran València». Twitter, 18-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-18. [Consulta: 18 juliol 2022].
  9. Arran. «Comunicat d'Arran en relació amb l'escissió d'una part de l'organització.». Twitter, 17-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-17. [Consulta: 18 juliol 2022].
  10. Arran València. «Comunicat de ruptura amb l'Esquerra Independentista». Twitter, 30-07-2022. [Consulta: 24 setembre 2022].

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Maulets i CAJEI creen la nova organització Arran». VilaWeb, 02-07-2012.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Pérez, Moisés; Badia, Quique; Puig i Sedano, Xavier «Passat, present i futur de l'esquerra independentista». El Temps, 23-07-2018.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Neix l'organització Arran, fruit del procés de confluència entre Maulets i la CAJEI». Setmanari de Comunicació Directa, 04-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-08 [Consulta: 20 juliol 2012]. Arxivat 2012-07-08 a Wayback Machine.
  4. 4,0 4,1 «L'aplec del Rebrot veu néixer la nova organització juvenil Arran». Llibertat.cat, 16-07-2012.
  5. «La CUP decideix aquest diumenge el seu suport a la investidura de Quim Torra». Catalunya Press, 13-05-2018.
  6. Roger, 2021, p. 765-766.
  7. Cuéllar, 2021, p. 744.
  8. Cuéllar, 2021, p. 744-745.
  9. Tedó, Xavi «Tres dècades de l'inici del “combat maulet”». Ara, 24-09-2018.
  10. Cuéllar, 2021, p. 745.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 Ferrer, Bernat «L'esperit maulet rebrota a Arran». Nació Digital, 12-07-2015.
  12. Orriols, Núria «Arran intenta ocupar la seu del PP a Barcelona». Ara, 27-03-2017.
  13. «La fiscalia demana multes de 5.400 euros als militants d'Arran que van intentar ocupar la seu del PP». Ara, 14-02-2018.
  14. «Arran dona el sus a la campanya ‘La Clau’». Ara, 23-07-2017.
  15. «Arran reivindica l'atac al bus turístic de Barcelona». Ara, 30-07-2017.
  16. «Arran assenyala el domicili de Llarena a Das (la Cerdanya)». Vilaweb, 25-03-2018.
  17. «Arran llança pintura groga a la casa de Llarena a Sant Cugat del Vallès». El País, 14-11-2018.
  18. «Los Mossos cargan contra independentistas que intentaban oponerse a la manifestación del sindicato policial Jusapol» (en castellà). eldiario.es, 29-09-2018.
  19. «Detenen 8 membres d'Arran quan intentaven fer una acció de protesta al Suprem». El Nacional, 08-01-2019.
  20. Piulachs, M. «Arxiven la causa a vuit militants d'Arran Jovent». El Punt Avui, 20-09-2019.
  21. 21,0 21,1 Lleonart, Arnau «Els motius de la ruptura d’Arran: què és i què proposa Horitzó Socialista?». Vilaweb, 03-08-2022.
  22. Aznar, Laura «Totes les claus sobre el trencament d’Arran». Crític, 25-07-2022.
  23. «Escissió a Arran: un grup d’assemblees marxa i crea Horitzó Socialista». Vilaweb, 17-07-2022.
  24. Lleonart, Arnau «Els motius de la ruptura d’Arran: què és i què proposa Horitzó Socialista?». Vilaweb, 03-08-2022.
  25. Aznar, Laura «Totes les claus sobre el trencament d’Arran». Crític, 25-07-2022.
  26. 26,0 26,1 «Escissió a Arran: un grup d’assemblees marxa i crea Horitzó Socialista». Vilaweb, 17-07-2022.

Bibliografia[modifica]

  • Cuéllar, Juli. «Una aproximació històrica a les organitzacions juvenils de l'Esquerra Independentista». A: Carles Viñas i Gràcia. Història de l'Esquerra Independentista. Manresa: Tigre de Paper Edicions, 2021. ISBN 978-84-16855-83-4.  Modifica el valor a Wikidata
  • Roger, Joan. «Revolta amb accent juvenil. De les Assemblees de Joves a Arran». A: Carles Viñas i Gràcia. Història de l'Esquerra Independentista. Manresa: Tigre de Paper Edicions, 2021. ISBN 978-84-16855-83-4.  Modifica el valor a Wikidata

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arran