La dignitat de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula documentLa dignitat de Catalunya
Tipus editorial
Llengua original català i castellà
Publicació 26 novembre 2009
Modifica dades a Wikidata

La dignitat de Catalunya és el títol d'un editorial escrit conjuntament per consens i publicat en català o castellà als dotze diaris amb seu a Catalunya el 26 de novembre de 2009. Aquest fet va ser comentat a la majoria d'informatius catalans de ràdio i televisió, així com a bona part de la premsa escrita, fins i tot també de fora dels Països Catalans.[1][2][3] Aquest editorial va tenir un tractament de notícia principal en molts mitjans, mentre que en altres va compartir aquesta preeminència amb altres qüestions rellevants com el resultat de la votació per la nova llei de l'avortament.

L'editorial denunciava que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, creat i debatut durant anys, amb diferents governs i oposicions, al Parlament de Catalunya, aprovat pel Parlament i en un referèndum, fos l'únic estatut autonòmic que a més hagués hagut de passar pel Tribunal Constitucional d'Espanya, i que s'hi estigués durant quatre anys sense cap resolució. Aquesta va fer-se pública finalment el 28 de juny de 2010.

Els diaris que van subscriure i publicar l'editorial van ser: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.[4] També s'hi van adherir el Diari del Priorat, el Diari Ateneu i l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals.[5]

Reaccions a l'editorial[modifica | modifica el codi]

Aquest editorial va produir reaccions diverses: alguns polítics i mitjans de comunicació van expressar que respectaven la iniciativa emparant-se en la llibertat d'expressió, explicitant-hi el seu suport o no, mentre que altres van considerar que no era apropiat, ja que suposava voler exercir pressió sobre la decisió del Tribunal Constitucional.[6]

A favor[modifica | modifica el codi]

La majoria dels partits parlamentaris catalans s'hi van mostrar a favor.[7] El president de Catalunya José Montilla es va declarar "agraït".[8] El cap de l'oposició, Artur Mas, va aplaudir l'editorial i va dir que esperava que també hi hagués unitat entre els partits catalans.[9] Esquerra Republicana de Catalunya va dir que elogiava la unitat de la premsa catalana i que considerava grotesc que s'entengués com a mesura de pressió.[10] A les files d'ICV, Joan Saura va dir que ho veia molt positiu perquè reflectia el que pensa la societat[11] i Joan Herrera qualificà la publicació d'excel·lent i la definí com una demostració de com ha de funcionar un país, amb unitat i fermesa.[12]

Diversos mitjans catalans es van adherir a l'editorial, com Catalunya Ràdio, RAC 1, Ràdio 4, COM Ràdio, 8tv, el diari portuari El vigía i el setmanari La Veu de l'Ebre[13] així com diversos sindicats, col·legis professionals, botiguers i clubs, com per exemple el FC Barcelona, el RCD Espanyol i el DKV Joventut.[13]

Milers de lectors dels mitjans van opinar-hi a favor i algunes xarxes de contactes en línia van obrir grups de suport que van rebre milers d'adhesions, per exemple a Facebook, on en un dia se'n van assolir més de 7.000.[14][15]

En contra[modifica | modifica el codi]

L'Asociación Profesional de la Magistratura va qualificar l'editorial de "pressió intolerable" que intentava "influir grollerament" i que "no era pertinent, acceptable, democràtica ni adient a les exigències de l'Estat de dret" mentre que el portaveu de Jueces para la Democracia, Miguel Ángel Gimeno, va negar que exercís pressió sobre el Tribunal Constitucional, que tampoc no s'hauria de sentir ofès per l'editorial.

Mitjans d'àmbit espanyol com El Mundo,[3][16] La Razón[17] i l'ABC[18] s'hi van mostrar obertament en contra, mentre que El País, considerant-se a si mateix com a "més moderat" que els anteriors en la seva posició, també va criticar "la pressió que representa l'editorial unitària".[17]

Altres reaccions[modifica | modifica el codi]

El 29 de novembre, a l'acte d'inici de campanya per fomentar la participació en les consultes sobre la independència de Catalunya del 13 de desembre de 2009, el periodista Miquel Calçada es va referir a aquest editorial com "un prec desesperat perquè saben que el nou Estatut és una última estació" i que "la dignitat de Catalunya només té un nom i el temen: la independència".[19]

Ressò internacional[modifica | modifica el codi]

Els diaris francòfons parlen d'una Catalunya en peu de guerra per l'autogovern. A França, Libération i Le Figaro es fan ressò de l'editorial conjunt de la premsa catalana. A Suïssa, Le Temps anuncia que l'Estatut "ha nascut mort".[20]

Editorials conjunts anteriors[modifica | modifica el codi]

L'any 1977 es van publicar els anteriors editorials conjunts fets a l'Estat espanyol. El darrer es va titular Per la unitat de tots, com a reacció als assassinats d'Atocha. El que portava per títol No frustrar l'esperança es va publicar per la por d'una reacció colpista a la legalització del Partit Comunista d'Espanya. I un tercer es va publicar com a suport a la revista El Papus, després de patir un atemptat a Barcelona.[21]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (francès) La dignité de la Catalogne, L'Humanité, 26 de novembre 2009.
  2. (francès) Statut Catalan: la presse espagnole de droite contre-attaque, L'Independant, 27 de novembre 2009.
  3. 3,0 3,1 (castellà) Doce periódicos catalanes arremeten contra los 'irreductibles' del TC, El Mundo, 26 de novembre 2009 14:25 hores.
  4. El "Diario de Terrassa" publicà l'editorial un dia més tard
  5. La Vanguardia, 03/12/2009, Lista de adhesiones de entidades al editorial conjunto de 12 diarios catalanes en defensa del Estatut
  6. (castellà) Cataluña presiona en defensa del Estatuto, El País, 27 de novembre 2009.
  7. Suport majoritari dels partits a l'editorial conjunt de la premsa de paper en defensa de l'estatut, Vilaweb, 26 de novembre 2009.
  8. (castellà) Montilla agradece a los 12 diarios catalanes su apoyo en la defensa del Estatut, El Mundo, 27 de novembre 2009.
  9. Mas aplaudeix l'editorial conjunt i espera que també hi hagi unitat de partits catalans, Europa Press, 26 de novembre 2009.
  10. ERC elogia "la unitat" de la premsa catalana i veu "grotesc" que s'entengui com a mesura de pressió, Europa Press, 26 de novembre 2009.
  11. Saura veu "molt positiu" l'editorial conjunt perquè reflecteix el que pensa la societat, Europa Press, 26 de novembre 2009.
  12. Tots els partits, menys el PP, subscriuren l'editorial publicat per 12 diaris catalans, RAC 1, 26 de novembre 2009.
  13. 13,0 13,1 L'editorial unitari desencadena un rosari de suports El Periódico de Catalunya, 27/11/2009
  14. (castellà) Alud de adhesiones en apoyo al editorial pro Estatut de Catalunya, La Vanguardia, 27 de novembre 2009.
  15. (castellà) Yo también me adhiero al editorial 'La dignidad de Catalunya', Facebook.
  16. (castellà) 12 periódicos catalanes presionan al Constitucional, El Mundo, 26 de novembre 2009 05:50 hores.
  17. 17,0 17,1 (castellà) Los diarios de Madrid contraatacan el editorial pro Estatut de Catalunya, La Vanguardia, 27 de novembre 2009.
  18. (castellà) La dignidad de la Constitución, ABC, 27 de novembre 2009.
  19. La coordinadora de consultes sobiranistes crida a la participació en un acte multitudinari al Fòrum, 3cat24.cat.
  20. Els diaris francòfons parlen d'una Catalunya en peu de guerra, Avui, 29 de novembre 2009.
  21. (castellà) Posiciones comunes, El País, 27 de novembre 2009.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]