Procés Constituent a Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióProcés Constituent a Catalunya
Dades base
Tipus entitat partit polític
Ideologia Anticapitalisme i independentisme català
Corrents interns: Socialisme democràtic, Comunisme
País d'origen Catalunya Catalunya
Història
Fundació 11 d'abril de 2013 (2013-04-11)
Organització i govern
Seu central 
Persona clau Teresa Forcades i Arcadi Oliveres

Web www.procesconstituent.cat
Twitter PConstituent
Notes Procés Constituent a Catalunya a Twitter Twitter logo (2006-2012).png
Modifica dades a Wikidata

Procés Constituent és un moviment social i polític impulsat per Teresa Forcades, Arcadi Oliveres i altres persones de diferents àmbits de la societat per tal de promoure un canvi de model polític, econòmic i social a Catalunya. El Manifest per la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya es va presentar dia 10 d'abril de 2013 en una entrevista a la televisió pública catalana.[1]

El nom «procés constituent» fa referència a la fase que correspon al procés participatiu ciutadà previ a la creació del nou Estat. Aquest procés ha de ser participatiu, inclusiu socialment, obert i transparent, i ha d’incloure certs elements procedimentals imprescindibles per assegurar que la nova Constitució expressa adequadament la voluntat popular. Aquests són: assemblees ciutadanes, eleccions constituents, aprovació parlamentària de la nova Constitució i ratificació en referèndum.

En conseqüència es preveuen dues fases:

a) La fase prèvia al procés constituent, que conduiria en el seu cas a la creació del nou Estat, en què es poden donar dos escenaris: col·laboració i no-col·laboració de l’Estat.

b) La fase de procés constituent, en sentit estricte, a partir de la creació del nou Estat, incloent-hi tant els elements formals i procedimentals que hauria de preveure com els elements materials més rellevants que s’haurien de tenir en compte durant aquest procés, a l’efecte de donar-los un tractament provisional fins a la seva regulació definitiva en la nova Constitució i les lleis que la desenvolupin.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Els promotors inicials són Arcadi Oliveres i Teresa Forcades. Van publicar el Manifest per a la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya. En aquest sentit, en la primera setmana s'hi van adherir més de 10.000 persones[3] i abans d'acabar l'any ja ho havien fet prop de 50.000 persones.

Afirmen que les mobilitzacions des del 2011 han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant els seus responsables, mentre s'endeuta de per vida a la majoria de la població.

Presentació de Procés Constituent a Catalunya a Cardedeu

Això els porta a afirmar que l'actual model econòmic, institucional i d'ordenament polític ha fracassat, i que cal crear entre tots un model polític i social nou. Per a aconseguir-ho, afirmen que "cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu on hi càpiguen els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic".

Per això deien que calia articular una candidatura el més àmplia possible per a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya amb l'objectiu de defensar la convocatòria d'una assemblea constituent per definir el nou model d'estat i d'ordenació socioeconòmica. Per les eleccions municipals de 2015 les assemblees de Procés Constituent a Barcelona es van integrar a Barcelona en Comú, en canvi i després de llargues negociacions amb Catalunya Sí que es Pot i la Candidatura d'Unitat Popular, les adherides i adherits a Procés Constituent va decidir en Assemblea General Extraordinaria a Cornellà de Llobregat no presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya[4] de 2015.

Deu mesures bàsiques del manifest[modifica | modifica el codi]

Arcadi Oliveres intervé en un míting de Procés Constitucional a Barcelona

En el manifest hi inclouen una llista orientativa amb deu mesures que consideren bàsiques i d'urgència:

  • Expropiació de la banca privada, defensa d'una banca pública i ètica, fre a l'especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il·legítim.
  • Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
  • Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
  • Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
  • No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
  • Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
  • Reconversió ecològica de l'economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
  • Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d'estrangeria.
  • Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
  • Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Teresa Forcades i Arcadi Oliveres entren en política.». TV3, 10-04-2013. [Consulta: 10 abril 2013].
  2. GENERALITAT DE CATALUNYA, Consell Assessor per a la Transició Nacional «Llibre Blanc de la Transició Nacional». Informe núm 10 “El procés constituent", pàg. 3 i 5.
  3. «El Procés Constituent impulsat per Forcades i Oliveres rep més de 10.000 adhesions en una setmana». El Punt Avui, 17-04-2013. [Consulta: 29 abril 2013].
  4. «Procés Constituent assegura que no hi ha un "acord tancat" per una l'aliança d'esquerres amb Podem, ICV i EUiA». Diari Ara, 16-07-2015 [Consulta: 22 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Procés Constituent a Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata