Catalunya Diu Prou

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCatalunya Diu Prou
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2012 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 

Catalunya Diu Prou és una plataforma de suport de a accions que portin Catalunya i el conjunt dels Països Catalans a la independència. El moviment va començar a la primavera de 2012 per una iniciativa d'una trentena d'empresaris que volien promoure la insubmissió fiscal.[1][2] El 2014 ja una setantena d'ajuntaments van seguir el consell de la plataforma de pagar les impostos a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i persones prominents com Ernest Margall van seguir-los.[3]

Unes accions destacades[modifica]

En promoure la insubmissió fiscal a Espanya pretén obtenir la plena sobirania fiscal per a Catalunya i aconseguir que els impostos dels catalans es quedin a Catalunya. Per això des de l'abril del 2012, inicialment vuit empresaris i autònoms,[2] lliuren les seves taxes (IRPF i IVA) a l'ATC en comptes de fer-ho a l'espanyola. Més tard s'hi van afegir els ajuntaments de Gallifa i d'Alella.[4] El mes de febrer del 2013, l'Associació de Municipis per la Independència va aprovar demanar a tots els seus ajuntaments que també paguin els seus impostos a l'Agència Tributària Catalana.[5] El juliol del 2013 ja eren una cinquantena d'ajuntaments i el 2014 una septantena.[3]

L'entitat va oferir als catalans residents a l'exterior la possibilitat de fer una denúncia col·lectiva contra els responsables que van impedir milers de persones votar des de l'estranger en les eleccions catalanes del 25-N del 2012. L'entitat va denunciar una «negació sistemàtica» dels vots per part de les ambaixades i consolats, basada en grans dificultats i la impossibilitat d'obtenir la documentació. En col·laboració amb la web Catalans al món es van recollir unes quaranta denúncies i més de 450 queixes de catalans de l'exterior que es van presentar al jutjat.[6]

L'organització va denúnciar el coronel a la reserva, Francisco Alamán Castro, per haver amenaçat amb una intervenció militar contra Catalunya i incitar a la violència contra el sobiranisme, menystenint l'estat de dret i la democràcia. La denúncia es va interposar per «amenaces, sedició i apologia del genocidi, entre altres delictes».[7] El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acceptar la demanda però el ministeri fiscal va resoldre arxivar-la argumentant la llibertat d'expressió i comparant el seu discurs de violència amb el discurs del dret a decidir.[8]

Va oferir assessorament jurídic als participants en la campanya No vull pagar.[9] També les dues entitats principals de Catalunya Diu Prou, Ara o Mai i el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), van signar en seu parlamentària un document de defensa jurídica conjunta dels participants, amb els partits ERC, Solidaritat Catalana per la Independència, Reagrupament i CUP.[10]

Referències[modifica]

  1. Solé, Astrid. «Catalunya Diu Prou encoratja a la insubmissió fiscal». Bétévé, 17 octubre del 2012. [Consulta: 20 desembre 2019].
  2. 2,0 2,1 Muñoz, Albert. «Vuit empresaris paguen l’IVA a l’Agència Tributària de Catalunya». Bétévé, 12-04-2012.
  3. 3,0 3,1 Agències «Ernest Maragall s'afegeix a la campanya ‘Catalunya diu prou'». El Punt Avui, 04-04-2014.
  4. «Alella s'afegeix a Gallifa i ingressa els impostos només a l'Agència Tributària Catalana». 324.cat, 17-01-2013 [Consulta: 3 setembre 2013].
  5. «La desobediència civil no és notícia». Media.cat, 25-02-2013 [Consulta: 3 setembre 2013].
  6. «Catalunya Diu Prou presenta una denúncia col·lectiva de residents a l'estranger que no van poder votar el 25-N». directe!cat, 03-01-2013 [Consulta: 4 setembre 2013].
  7. «La fiscalía del TSJC acepta la denuncia contra el coronel que amenazó con una intervención militar en Catalunya» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 23-09-2012 [Consulta: 20 desembre 2019].
  8. «La fiscalia arxiva la denúncia contra el coronel Alamán per les amenaces contra Catalunya». Vilaweb, 30-01-2013 [Consulta: 4 setembre 2013].
  9. «El moviment 'No vull pagar' registra 100.000 casos, 20.000 sancionats, segons la plataforma». Europa Press, 15-03-2013 [Consulta: 4 setembre 2013].
  10. Acn «Els partits independentistes i les plataformes antipeatge criden a fer un #novullpagar massiu aquest diumenge». Ara, 18-05-2012 [Consulta: 20 desembre 2019].

Enllaços externs[modifica]