Jovent Republicà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióJovent Republicà
(ca) Jovent republicà
Joventrepublica.png
Dades bàsiques
Tipus entitat organització política juvenil
Ideologia republicanisme, independentisme català, socialisme, ecologisme i feminisme
Posició política esquerra
Història
Fundació 26 octubre 1931
Activitat
Membres1.412 (2018)
Organització i govern
Seu central 
Secretari d'organització Kènia Domènech
Portaveu Pau Morales i Romero
Òrgan de premsa La veu del jovent
Afiliació nacional Esquerra Republicana de Catalunya
Diputats/es al Parlament de Catalunya
1 / 135
Altres dades
Colors oficials      Vermell (#FF0000)
     Negre (#000000)
     Blanc (#FFFFFF)[1]

Web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Jovent Republicà és una organització política juvenil autònoma, en conveni amb el partit polític català Esquerra Republicana de Catalunya. Fins a l'abril de 2018 portava el nom Joventuts d'Esquerra Republicana.[2] Els seu objectiu és independència dels Països Catalans amb una filosofia política socialista, feminista, republicà, antifeixista i ecologista.[3]

És una organització política juvenil d'esquerra independentista actiu als Països Catalans és a dir Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses.[4] El Jovent Republicà s'organitza en tres federacions: Catalunya, País Valencià i Illes. El seu portaveu nacional és Pau Morales i Romero.

Aspira a representar hegemònicament tot el jovent d'arreu dels Països Catalans, «atenent la necessitat d'impulsar polítiques concretes pel jovent, donada la nostra condició de col·lectiu especialment colpejat per la precarietat, reivindiquem la plenitud de drets de ciutadania del jovent, començant pel dret a vot a partir de l'edat de treballar», segons consta a la Declaració de principis.[3]

Un dels principals projectes del Jovent Republicà és l'Acampada Jove, un festival político-musical, que se celebra cada any i en diverses poblacions, i que ha acollit desenes de milers de joves des de 1996.[5] De fet, aquest és el festival musical que més gent ha aplegat en tota la història de Catalunya.

Història[modifica]

La fundació

Fruit de la convergència de diferents organitzacions juvenils republicanes d'àmbit local iniciat amb el procés de la conferència d'esquerres catalanes, el 26 d'octubre de 1931 es funden les JEREC, Joventuts d'Esquerra Republicana – Estat Català, a la seu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria (CADCI), a Barcelona. En l'Assemblea constitutiva hi participen 600 persones i s'escull el primer comitè executiu format per Josep Dencàs, Miquel Badia, e, Josep Fontbernat i Carles Duran. Des de la seva constitució, les JEREC comencen la seva implantació, sobretot en nous casals a Barcelona i organitzen diversos actes públics de propaganda al llarg del 1932. Tot i ser una força essencialment barcelonina, al llarg dels anys treinta impulsen un procés d'expansió que afavorirà un creixement a la Catalunya interior.

L'etapa republicana. 1931

Amb la proclamació de la república i la restitució de la Generalitat de Catalunya s'enceta una etapa d'avenç en drets socials i llibertats, on l'aprovació en referèndum de l'estatut d'autonomia que falca l'autogovern català i recupera part de les llibertats arrabassades durant la guerra de successió, esdevé un punt imprescindible. Durant aquests anys de govern republicà les JEREC també participen de la governabilitat del país i és durant els primers anys de la república quan constitueixen els escamots, es realitzen actes multitudinaris, jornades atlètiques i desfilades.

Al maig del 36, en un context complicat i amb l'intent de reunificar i d'enfortir les joventuts, es proposa el canvi de denominació i l'adopció de les noves sigles: JERC, com en l'actualitat. Amb l'esclat de la guerra civil, bona part de la militància passa a formar part de la Columna Macià-Companys i d'altres destacaments del que seria l'Exèrcit Popular Regular per tal de defensar la legitimitat republicana al front.

Franquisme. Etapa de foscor. 1939

L'acabament de la guerra civil i la victòria del franquisme genera un èxode i unes pèrdues personals difícilment reparables. Molta militància de les Joventuts s'ha d'exiliar, és empresonada o ha mort en els camps de batalla.

Tot i així, i malgrat les dificultats, es manté la flama del republicanisme juvenil des de l'exili i en la clandestinitat encarnat pels dirigents de l'època Víctor Torres i Heribert Barrera. En els primers anys alguns militants, tant d'Esquerra com de les JERC, també s'incorporen al Front Nacional de Catalunya, que aglutina la lluita clandestina. El 1945 es recomponen les JERC a l'exili, tot i així, el llarg túnel del franquisme porta a una supervivència testimonial de les organitzacions polítiques vençudes. La tasca principal durant el franquisme passa per mantenir l'activitat a l'exili i per resistir en la lluita clandestina a l'interior del país.

Reconstrucció. 1976

A la darreria de 1976, els membres més joves d'Esquerra encapçalats per Boi Fuster, Maria Teresa Puigoriol, Jordi Rull i Martí Marcó –qui va ser assassinat per la policia espanyola en un tiroteig el 1979– engeguen la reconstrucció de l'espai polític juvenil proper a Esquerra i adopten el nom oficial i refundacional de Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, les JERC. Durant aquesta etapa i sota els lideratges (per aquest ordre) de Jordi Rull, Joan López, Santiago Sala, Dolors Rovira –l'única secretària general en la història del moviment[6]–, Albert Freixa, Joaquim Micó, Francesc Garriga, Jordi Olivella i Francesc Xavier Simó, van organitzar-se arreu del territori i guanyar visibilitat.

Creixement i incidència social. 1987

És a partir de 1987, quan amb la Crida a Esquerra, centenars de joves refunden el partit i les joventuts, i recuperen l'espai de l'esquerra independentista. La recepció de nova militància quadruplica l'organització existent abans del 1987. En aquest mateix any celebren el seu 10è congrés, sota el lema «La força independentista de futur» i s'elegeix Joan Puigcercós com a secretari general.Puigcercós va reorganitzar el moviment, assentar les bases ideològiques i establir una nova imatge, amb la incorporació d'un nou logotip. És també a principi dels noranta quan assumeixen als seus estatuts l'àmbit d'actuació dels Països Catalans. Continuen ampliant la base militant, tant des del punt de desenvolupament numèric, com territorial i es desevolupen les relacions internacionals.

El reconeixement com a organització política juvenil autònoma durant el 18è Congrés Nacional d'Esquerra a Vic el 1992 i la signatura d'un Protocol de Relacions amb Esquerra el gener de 1993 representen la consolidació. És a partir d'aquest moment que adquireixen la total competència en l'àmbit juvenil, treball que es consolida a partir del 13è congrés nacional on s'escull David Minoves com a Secretari General.

Durant aquesta època és quan s'incrementa la incidència social amb accions mediàtiques i multitudinàries. En destaquen les campanyes a favor de la insubmissió al servei militar obligatori o la lluita contra la repressió, les detencions i tortures durant els jocs olímpics de Barcelona.

Amb la direcció nacional d'Esquerra encapçalada per Àngel Colom i Pilar Rahola es produeix un distanciament per discrepàncies sobre mètodes d'actuació i pràctica política. L'any 1996, les JERC celebren el seu congrés nacional a Tarragona on escullen Camil Ros com a Secretari general per seguir apostant i estenent la lluita ideològica per a construir un partit que encarni els valors de l'esquerra i l'independentisme.

Moviment juvenil. 1997

A partir del 1997 l'organització fa un canvi generacional i en el congrés nacional de Manlleu escullen a Uriel Bertran com a Secretari General, que estarà sis anys ostentant aquesta responsabilitat. En aquells anys es prioritza la tasca en la millora de les condicions de vida dels joves des d'un anàlisi independentista i una estratègia de mobilització popular. Es canvia l'estructura organitzativa i es simplifica adoptant la terminologia de portaveu nacional per definir la persona que lidera l'organització.

La concepció de les JERC com un moviment juvenil passa per impulsar i dinamitzar la participació de la militància en organitzacions sectorials i teixir una xarxa per obrir l'organització a la societat. S'impulsa aquesta dinàmica social i popular, per tal de combinar la feina institucional amb la lluita al carrer. A partir del 1996 comença el projecte de l'Acampada Jove, el festival político-musical als Països Catalans que cada estiu congrega milers de joves, així com s'obren els Casals Tio Canya, que esdevenen punts de trobada i centres socials juvenils. També destaca tota la feina que es va fer a instituts i universitats amb el moviment estudiantil.

És una època políticament molt intensa on esdevenen eina mobilitzadora del jovent per lluitar contra les diferents reformes educatives, el pla hidrològic nacional, les guerres a l'Irak i l'Afganistan o la lluita per un habitatge digne.

Hegemonia d'esquerres i independentista. 2003

Al 19è congrés nacional celebrat l'any 2003, Pere Aragonès, esdevé el nou portaveu nacional. L'augment d'Esquerra a les urnes i la consegüent formació del primer govern catalanista i d'esquerres, porta les JERC a fer un salt. Passen de la mobilització juvenil a tenir responsabilitats de govern i gestionar les polítiques juvenils del Principat. Afronten el repte de traslladar allò que deien al carrer a les institucions. En aquesta etapa, es posicionen en contra la reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya que s'havia retallat a Madrid i lideren aquest posicionament en el si del partit, així com la constant mobilització amb accions mediàtiques importants com va ser l'encadenada a la seu de la cadena COPE a Madrid.[7]

Del 2007 i fins al 2011, Gerard Coca esdevé portaveu. En aquest període toca gestionar un moment de convulsió interna en el si d'Esquerra i administrar el segon govern de coalició d'esquerres en el qual impulsen una xarxa d'emancipació amb les oficines joves arreu del territori català. Es fa especial èmfasi en les polítiques de joventut, fent incidència en l'habitatge digne, el dret al treball o a l'educació de qualitat. En aquest context esclata la crisi econòmica i l'organització segueix lluitant per millorar les condicions de vida del jovent així com per vincular la sortida de la crisi a la sortida de l'estat espanyol.

Rellançament del jovent independentista. 2011

Al 23è congrés nacional celebrat a Terrassa l'any 2011, la militància escull Gerard Gómez del Moral com a nou portaveu. En aquest moment afronten el repte de convertir-se en l'organització referent del jovent dels Països Catalans per rellançar l'independentisme juvenil.

Participen en les diferents mobilitzacions conjuntament amb moltes altres entitats i posen al centre del debat polític el projecte independentista. El 2014 afronten una de les etapes més decisives de la seva història, la celebració el 9 de novembre de 2014 de la Consulta sobre la independència de Catalunya. Esdevenen eina de conscienciació i mobilització del jovent per tal de guanyar la independència amb el projecte de construir una república catalana socialment justa i nacionalment lliure.

Al seu 26è congrés nacional reafirmen l'objectiu de ser l'organització juvenil hegemònica arreu dels Països Catalans.

Congressos[modifica]

  • I Congrés Nacional (Barcelona) 1977: és escollit secretari general Jordi Rull.
  • II Congrés Nacional (Barcelona) 18 de novembre de 1979: és escollit secretari general Santiago Sala.
  • III Congrés Nacional (Barcelona) 27 d'abril de 1980: és escollida secretària general Dolors Rovira.
  • IV Congrés Nacional (Barcelona) 21 de desembre de 1980: és escollit secretari general Albert Freixa.
  • V Congrés Nacional (Barcelona) 27 de març de 1982:
  • VI Congrés Nacional (Barcelona) 9 i 10 de juliol de 1983: és escollit secretari general Francesc Garriga.
  • VII Congrés Nacional (Barcelona) setembre de 1984
  • VIII Congrés Nacional (Barcelona) 12 de gener de 1986: és escollit secretari general Jordi Olivella.
  • IX Congrés Nacional (Barcelona) 20 i 21 de desembre de 1986 és escollit Francesc Xavier Simó
  • X Congrés Nacional (Barcelona) 12 i 13 de desembre de 1987: és escollit secretari general de l'organització Joan Puigcercós.
  • XI Congrés Nacional (Sitges, Garraf) 17 i 18 de març de 1990: Joan Puigcercós és reescollit secretari general.
  • XII Congrés Nacional (Girona) 10 i 11 d'octubre de 1992: es reelegeix de nou Joan Puigcercós com a secretari general.
  • XIII Congrés Nacional (Barcelona) 19 i 20 de març de 1994: s'escull David Minoves nou secretari general.
  • XIV Congrés Nacional (Tarragona) 27 i 28 d'abril de 1996: és escollit Camil Ros nou secretari general.
  • XV Congrés Nacional (Manlleu, Osona) 20 i 21 de desembre de 1997: Uriel Bertran és elegit nou secretari general.
  • XVI Congrés Nacional (Calella, Maresme) 18 i 19 de desembre de 1999: es reelegeix Uriel Bertran com a secretari general.
  • XVII Congrés Nacional (Barcelona) 25 de novembre de 2000: Congrés de reforma d'estatuts.
  • XVIII Congrés Nacional (Molins de Rei, Baix Llobregat) 17 i 18 de novembre de 2001: és reelegit Uriel Bertran. Arran de la reforma d'estatuts, es canvia la nomenclatura de la secretaria general i per primer cop és escollit com a portaveu nacional.
  • XIX Congrés Nacional (Barcelona) 13 i 14 de desembre de 2003: és escollit Pere Aragonès com a portaveu nacional.
  • XX Congrés Nacional (Vic, Osona) 19 i 20 de novembre de 2005: Pere Aragonès és reelegit portaveu nacional.[8]
  • XXI Congrés Nacional (Mataró, Maresme) 10 i 11 de novembre de 2007: és escollit Gerard Coca nou portaveu nacional.[9]
  • XXII Congrés Nacional (Celrà, Gironès) 14 i 15 de novembre de 2009: Gerard Coca és reelegit portaveu nacional.[10]
  • XXIII Congrés Nacional (Terrassa, Vallès Occidental) 26 i 27 de març de 2011: és escollit nou portaveu nacional Gerard Gómez del Moral.[11]
  • XXIV Congrés Nacional (Badalona, Barcelonès Nord) 2 de febrer de 2013: Gerard Gómez del Moral és reelegit portaveu nacional.
  • XXV Congrés Nacional (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat) 21 i 22 de març de 2015: Gerard Gómez del Moral és elegit per tercer cop portaveu nacional.
  • XXVI Congrés Nacional (Benicarló, Baix Maestrat) 26 i 27 de novembre de 2016: Pau Morales i Romero és escollit nou portaveu nacional[12]
  • XXVII Congrés Nacional (Figueres) 6 de maig de 2017: Reforma dels estatuts de les JERC
  • XXVIII Congrés Nacional (Vic, Osona) 17 i 18 de novembre de 2018: Pau Morales i Romero és reelegit portaveu nacional.[13]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]