Àngel Colom i Colom

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Àngel Colom)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÀngel Colom i Colom
Àngel Colom acte de compromís de Nous Catalans amb Catalunya - 4960476684 (cropped).jpg
(2010)
Biografia
Naixement 22 desembre 1951 (67 anys)
Rupit i Pruit
Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

13 març 1996 – 30 novembre 1999

Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

19 desembre 1995 – 9 gener 1996

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

24 novembre 1989 – 21 gener 1992
Circumscripció electoral: Barcelona


ERC icono 2017.svg  Secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya 

1989 – 1996
← Joan Hortalà i ArauJosep-Lluís Carod-Rovira →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

16 juny 1988 – 24 novembre 1989
Circumscripció electoral: Barcelona

Activitat
Ocupació Polític i professor
Partit Partit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Convergència Democràtica de Catalunya (2000–2016)
Partit per la Independència (1996–1999)
Esquerra Republicana de Catalunya (1987–1996)
Modifica les dades a Wikidata

Àngel Colom i Colom (Rupit i Pruit, 22 de desembre de 1951) és un polític independentista català, mestre d'escola i sacerdot catòlic secularitzat.[1]

Biografia[modifica]

Inicis[modifica]

Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Magisteri de Barcelona, participà en cursos de l'Institut Français de Polémologie (París) i de la Universitat de la Pau d'Ahmedabad (índia). De 1971 a 1977 participà en campanyes a favor de l'amnistia dels presos polítics i contra la pena de mort, així com a l'Assemblea de Catalunya (1974) i el 1976 participà en la Marxa de la Llibertat. Alhora ha participat com a observador a la revolució islàmica d'Iran i a Afganistan el 1978. Ha estat fundador dels Casals de la Pau i de la Casa dels Joves de Basilea. També fou un dels fundadors de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, participant en nombroses de les seves accions.

De 1980 a 1987 formà part de la junta del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), i el 1987 fou vicepresident d'Amics de la Bressola.[2]

Activitat política[modifica]

El 1988 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, com a número tres a la candidatura d'ERC, després de Joan Hortalà i Josep-Lluís Carod-Rovira.

En el congrés d'ERC celebrat el 1989 a Lleida, i davant la gran crisi interna del partit, fou elegit Secretari General en substitució de Joan Hortalà, per davant de la candidatura de Josep Lluís Carod-Rovira. Colom inicià un procés de renovació interna al partit i aglutinà a ERC a molts joves independentistes disgregats en partits extra-parlamentaris i en molts casos, més radicalitzats.

Autodefinit com a pacifista, sempre s'oposà a la violència com a mètode per aconseguir finalitats polítiques i defensà la democràcia i el respecte a les institucions com a via per aconseguir la independència de Catalunya. Contribuí a la dissolució del grup armat Terra Lliure[cal citació] i al desmembrament de l'independentisme que optava per la ruptura; amb aquest objectiu, va mantenir contactes secrets i de públics amb la cúpula del Ministeri de l'Interior, amb la intenció de desmobilitzar tant la militància clandestina del Terra Lliure com l'activisme del Moviment de Defensa de la Terra. En un continu de gestions envoltades de molta propaganda, va oferir la integració a ERC a tots els independentistes que renunciessin a l'enfrontament contra l'Estat i s'integressin a la dinàmica parlamentària del règim.[cal citació]

El 1992, sota el seu lideratge, ERC millorà els seus resultats amb 11 diputats i es convertí així en la tercera força al Parlament. El lema de la campanya era Cap a la independència, i va obtenir 210.000 vots.[3] A més, l'any següent, a les eleccions generals espanyoles, aconseguiren un escó al Congrés dels Diputats per primera vegada des de les eleccions de 1982. L'escó l'ocupà la periodista Pilar Rahola.

El 1995 milloraren encara més els seus resultats en les eleccions al Parlament de Catalunya, amb 13 escons, però perderen la condició de tercera força política, ja que el Partit Popular de Catalunya n'aconseguí 17.

El 1996 després d'una greu crisi interna, Àngel Colom, juntament amb Pilar Rahola abandonaren el partit i fundaren el Partit per la Independència (PI). Aquest partit, però, tingué una vida curta. En les eleccions municipals del 1999 obtingueren resultats pobres i Pilar Rahola que es presentava com a cap de llista a la ciutat de Barcelona no aconseguí l'acta de regidora. Després d'això la formació es dissolgué.

Després de la dissolució del PI, Àngel Colom, l'any 2000 es féu militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). L'any 2003 va ser nomenat Delegat de la Generalitat de Catalunya al Marroc. Residí a Casablanca, al Marroc, fins al mes d'abril de 2008, que tornà a Catalunya. El 18 de setembre de 2008, fou elegit president del Secretariat d'Immigració de Convergència Democràtica de Catalunya, càrrec que ocupa actualment (2011), i presideix també el diari digital especialitzat en temàtica d'immigració.[4] És conseller Nacional de CDC.

Recentment, ha resultat esquitxat per l'escàndol de corrupció de Fèlix Millet i el Palau de la Música. Millet va pagar setanta-cinc mil euros per cobrir els deutes de la dissolució del PI, i Colom s'ha compromès a retornar-los de manera esglaonada.[5]

Premis[modifica]

Ha rebut els següents premis:

Obres[modifica]

  • Contracte amb Catalunya (1995)

Referències[modifica]

  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 653. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. Diputats del Parlament de Catalunya en la III Legislatura p. 78
  3. MIRÓ, David, Del BEI a JxSí, una pre(història) del Procés, Diari Ara, 23/04/2017, pàgina 26
  4. nouscatalans.cat
  5. «Millet.- Colom torna al Palau els 75.000 euros que va percebre de Millet». Vilaweb.cat, 26-02-2010. [Consulta: 28 abril 2011].