Vés al contingut

Ernest Maragall i Mira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Ernest Maragall i Mira

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
12 març 2021 – 2 febrer 2023 (renúncia)Adrià Guevara i Figueras →

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
15 juny 2019 – desembre 2023
Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
29 maig 2018 – 22 novembre 2018
← Raül Romeva i RuedaAlfred Bosch i Pascual →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2018-2021

Nomenat per: Joaquim Torra i Pla
Diputat al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament Europeu

1r juliol 2014 – 30 desembre 2016 – Jordi Solé i Ferrando →

Circumscripció electoral: Espanya

Diputat al Parlament de Catalunya
16 desembre 2010 – 2 octubre 2012 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller d'Educació
29 novembre 2006 – 29 desembre 2010
← Joan Manuel del Pozo i ÀlvarezIrene Rigau i Oliver →
Diputat al Parlament de Catalunya
17 novembre 2006 – 1r desembre 2006 (renúncia)Jordi Terrades i Santacreu →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 2003 – 9 gener 2004 (renúncia)Bernardo Fernández Martínez →

Circumscripció electoral: Barcelona
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1995 – 2004 – Montserrat Ballarín Espuña →
Dades personals
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Virtèlia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, economista Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (2018–)
Moviment d'Esquerres (2014–2018)
Nova Esquerra Catalana (2012–2014)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1978–2012)
Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976–1978) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareJordi Maragall i Noble Modifica el valor a Wikidata
GermansPasqual Maragall i Mira
Pau Malvido
Jordi Maragall i Mira
Àngels Maragall i Mira Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmaragall2019.barcelona Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2912472 TMDB.org: 226487
Facebook: ernestmaragall Twitter (X): ernestmaragall Modifica el valor a Wikidata

Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 5 de gener de 1943)[1] és un polític català.

Ha sigut Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya (novembre de 2006 - desembre de 2010) i Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (maig de 2018[2] - novembre 2018).[3] Fou militant i fundador del Partit Socialista de Catalunya-Congrés i, posteriorment, del Partit dels Socialistes de Catalunya. Fou president del Consell de Nova Esquerra Catalana.[4] Un cop el partit es fusionà amb la plataforma Moviment Catalunya, esdevingué militant del Moviment d'Esquerres (MES).[5] Des de l'1 de maig de 2018 és militant d'Esquerra Republicana de Catalunya.[6] Ha sigut candidat a l'Alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 2019 i 2023 i el juny de 2023 va anunciar que es presentava com a segon a la llista per Barcelona d'Esquerra Republicana al Senat, en el marc de les eleccions generals espanyoles de 2023.[7]

Família

[modifica]

Ernest Maragall és fill de Jordi Maragall i Noble i net del poeta Joan Maragall i de Clara Noble. És germà de Pasqual Maragall, 127è President de la Generalitat de Catalunya, Pau Malvido i Jordi Maragall i Mira.

També és nebot d'Ernest Maragall i Noble, Joan-Anton Maragall i Noble i Helena Maragall, cosí germà de Joan-Anton Maragall i Garriga i Julio Maragall i oncle de Cristina Maragall. És cunyat de Diana Garrigosa.

Biografia

[modifica]

Joventut i primers anys

[modifica]

Estudià a l'escola Virtèlia i fou membre de l'escoltisme a l'agrupament escolta de la Confraria.[8] Participà activament en la lluita clandestina contra la dictadura franquista com a militant del Front Obrer de Catalunya des de la seva creació el 1961.

Des de l'any 1958 i fins al 1970 va treballar en el camp de la publicitat i el màrqueting. Des del 1970 i fins al 1979 va desenvolupar tasques com a analista informàtic de l'Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tècnic de Projectes de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ésser gerent de l'Institut Cartogràfic de Barcelona S.A. Societat privada municipal (ICB S.A. Spm) i director general de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) de l'Ajuntament de Barcelona.

Inicis polítics

[modifica]

Fundador de Convergència Socialista de Catalunya l'any 1974 i del PSC-Congrés l'any 1976. Des d'octubre de 1997 va exercir com a regidor d'Hisenda i Funció Publica i president del Consell del Districte de Sant Andreu. Des del mes de juliol de 1999 fins a 2004 va ésser regidor de Presidència i Hisenda, president de l'Institut Municipal d'Informàtica, president de l'Institut Municipal d'Hisenda i vicepresident de l'Institut Municipal d'Educació, dins de l'Ajuntament de Barcelona.

Com a representant de l'Ajuntament a la Federació de Municipis de Catalunya, va ocupar el càrrec de vicepresident de la Comissió de Funció Pública de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Vicepresident del Consell d'Administració de Localret. Portaveu del Govern Municipal de l'Ajuntament de Barcelona des de juliol de 2001 fins al juny de 2003.

Tripartit

[modifica]

El desembre de 2003 és nomenat Secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va exercir fins al setembre de 2006. Del 2006 al 2010 va ser Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Va ésser membre des de 1977 de l'executiva de Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i de la seva Comissió Executiva fins a la seva sortida del partit el 2012.

Arran de les seves posicions catalanistes, que l'aïllaren al si del PSC, Maragall decidí d'impulsar una nova associació Plaça 21 per a la gent que se sent «òrfena de partit». Aquesta iniciativa es va presentar amb un manifest explicatiu el 25 de juliol de 2012.[9]

Nova Esquerra Catalana

[modifica]

Ernest Maragall, amb alguns membres del sector anomenat catalanista del PSC, va participar en la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", desmarcant-se de la posició oficial del partit.[10] La desafecció de Maragall devers el PSC cresqué més encara amb el rumb marcat per la nova direcció del partit considerada hostil al procés sobiranista català, i així l'11 d'octubre de 2012 abandonà la seva militància per a crear un nou partit anomenat Nova Esquerra Catalana (NEC).[11]

Ernest Maragall va concórrer a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 com a número dos a la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya, encapçalada per Josep Maria Terricabras.[12] Amb el 23,67% dels vots a Catalunya, la coalició L'Esquerra pel Dret a Decidir, formada per ERC, NEC i CAT SÍ, va aconseguir dos eurodiputats, de manera que Maragall va sortir elegit. L'endemà de les eleccions Ernest Maragall va assegurar que a mitjan legislatura cediria el seu escó a Jordi Solé, número tres de la llista.[13]

Esquerra Republicana de Catalunya

[modifica]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollit com a diputat amb la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.[14] El maig del 2018 es va fer militant d'ERC i el mateix mes fou nomenat conseller pel Govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Quim Torra.[2] El novembre del mateix any va abandonar el càrrec per a preparar la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 2019. Durant la campanya va fer tàndem electoral amb Elisenda Alamany. Tot i ser la candidatura més votada, no va aconseguir formar govern.

Des de l'oposició, el seu grup municipal va pactar amb el govern d'Ada Colau els pressupostos del 2021 i la connexió del tramvia per l'Avinguda Diagonal.[15]

El 28 de maig de 2022 va ser proclamat candidat d'Esquerra Republicana a l'alcaldia de Barcelona per a les eleccions municipals de 2023 després que el 90% de la militància li donés suport.[16] No va esdevenir alcalde i va donar suport a la proposta de Xavier Trias, tot i que finalment un pacte entre PP, PSC i Comuns va investir alcalde Jaume Collboni.[7] El novembre de 2023 va anunciar que deixava el plenari de l'Ajuntament de Barcelona a finals d'any

Referències

[modifica]
  1. [enllaç sense format] http://www.europarl.europa.eu/meps/es/124933/ERNEST_MARAGALL_home.html
  2. 2,0 2,1 «DECRET 3/2018, de 29 de maig, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern i els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya.». DOGC, 31-05-2018. [Consulta: 1r juny 2018].
  3. 324cat «Torra nomena Alfred Bosch conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals». CCMA.
  4. Article d'Empordà.info, el 17 de desembre de 2012
  5. «Els crítics del PSC, el partit d'Ernest Maragall i Moviment Catalunya presenten MES, un nou partit d'esquerres». 324.cat, 30-11-2014. [Consulta: 30 novembre 2014].
  6. «Ernest Maragall anuncia en un article publicat a l'ARA que es fa militant d'ERC». Ara, 01-05-2018. [Consulta: 1r maig 2018].
  7. 7,0 7,1 NacióDigital. «Ernest Maragall: número dos d'ERC al Senat». [Consulta: 20 juny 2023].
  8. Anna Roig Llort, "Generació Virtèlia", Editorial L'Arquer, Barcelona, 2011, pàg. 31 i 54 a 56.
  9. Article de Vilaweb, el 25 de juliol de 2012
  10. Article d'El Periódico, 11 de setembre de 2012
  11. Article al diari Ara, l'11 d'octubre de 2012
  12. «Ernest Maragall, número dos a la llista d'ERC per les europees». El Punt Avui, 03-03-2014 [Consulta: 3 març 2014].
  13. Tugas, Roger «Ernest Maragall cedirà el seu escó a Jordi Solé a mitja legislatura». Ara, 26-05-2014 [Consulta: 26 maig 2014].
  14. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
  15. Vera, Esther; Ortega, Maria «Ernest Maragall: "L’urbanisme tàctic ha perjudicat la imatge de Barcelona"». Ara, 27-12-2020.
  16. «Ernest Maragall és proclamat candidat a l’alcaldia per ERC», 29-05-2022. [Consulta: 26 octubre 2022].

Enllaços externs

[modifica]