Ernest Maragall i Mira

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Ernest Maragall i Mira
Ernest Maragall retrat oficial 2018.jpg
Retrat d'Ernest Maragall com a Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1943 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escut de Barcelona.svg Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
15 juny 2019 –
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
29 maig 2018 – 22 novembre 2018
← Raül Romeva i RuedaAlfred Bosch i Pascual →

Nomenat per: Joaquim Torra i Pla
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 –
Circumscripció electoral: Barcelona

European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
1r juliol 2014 – 30 desembre 2016 – Jordi Solé i Ferrando →
Circumscripció electoral: Espanya

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
16 desembre 2010 – 2 octubre 2012 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Conseller d'Educació
29 novembre 2006 – 29 desembre 2010
← Joan Manuel del Pozo i ÀlvarezIrene Rigau i Oliver →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
17 novembre 2006 – 1r desembre 2006 (renúncia)Jordi Terrades i Santacreu →
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 2003 – 9 gener 2004 (renúncia)Bernardo Fernández Martínez →
Circumscripció electoral: Barcelona
Escut de Barcelona.svg Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1995 – 2004 – Montserrat Ballarín Espuña →
Dades personals
FormacióEscola Virtèlia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i economista Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (2018–)
Moviment d'Esquerres (2014–2018)
Nova Esquerra Catalana (2012–2014)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1978–2012)
Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976–1978) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareJordi Maragall i Noble Modifica el valor a Wikidata
GermansPasqual Maragall i Mira i Pau Malvido Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmaragall2019.barcelona Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ernestmaragall Twitter: ernestmaragall Modifica els identificadors a Wikidata

Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 5 de gener de 1943)[1] és un polític català.

Anteriorment, ha sigut Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya (novembre de 2006 - desembre de 2010) i Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (maig de 2018[2] - novembre 2018).[3] Fou militant i fundador del Partit Socialista de Catalunya-Congrés i, posteriorment, del Partit dels Socialistes de Catalunya. Fou president del Consell de Nova Esquerra Catalana.[4] Un cop el partit es fusionà amb la plataforma Moviment Catalunya, esdevingué militant del Moviment d'Esquerres (MES).[5] Des de l'1 de maig de 2018 és militant d'Esquerra Republicana de Catalunya.[6]

Biografia[modifica]

Joventut i primers anys[modifica]

És net del poeta Joan Maragall, fill de Jordi Maragall i germà de Pasqual Maragall i de Pau Malvido. Estudià a l'escola Virtèlia i fou membre de l'escoltisme a l'agrupament escolta de la Confraria.[7] Participà activament en la lluita clandestina contra la dictadura franquista com a militant del Front Obrer de Catalunya des de la seva creació el 1961.

Des de l'any 1958 i fins al 1970 va treballar en el camp de la publicitat i el màrqueting. Des del 1970 i fins al 1979 va desenvolupar tasques com a analista informàtic de l'Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tècnic de Projectes de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ésser gerent de l'Institut Cartogràfic de Barcelona S.A. Societat privada municipal (ICB S.A. Spm) i director general de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) de l'Ajuntament de Barcelona.

Inicis polítics[modifica]

Fundador de Convergència Socialista de Catalunya l'any 1974 i del PSC-Congrés l'any 1976. Des d'octubre de 1997 va exercir com a regidor d'Hisenda i Funció Publica i president del Consell del Districte de Sant Andreu. Des del mes de juliol de 1999 fins a 2004 va ésser regidor de Presidència i Hisenda, president de l'Institut Municipal d'Informàtica, president de l'Institut Municipal d'Hisenda i vicepresident de l'Institut Municipal d'Educació, dins de l'Ajuntament de Barcelona.

Com a representant de l'Ajuntament a la Federació de Municipis de Catalunya, va ocupar el càrrec de vicepresident de la Comissió de Funció Pública de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Vicepresident del Consell d'Administració de Localret. Portaveu del Govern Municipal de l'Ajuntament de Barcelona des de juliol de 2001 fins al juny de 2003.

Tripartit[modifica]

El desembre de 2003 és nomenat Secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va exercir fins al setembre de 2006. Del 2006 al 2010 va ser Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Va ésser membre des de 1977 de l'executiva de Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i de la seva Comissió Executiva fins a la seva sortida del partit el 2012.

Arran de les seves posicions catalanistes que l'aïllaren al si del PSC, Maragall decidí d'impulsar una nova associació Plaça 21 per a la gent que se sent "òrfena de partit". Aquesta iniciativa es va presentar amb un manifest explicatiu el 25 de juliol de 2012.[8]

Nova Esquerra Catalana[modifica]

Ernest Maragall, amb alguns membres del sector anomenat catalanista del PSC, va participar en la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", desmarcant-se de la posició oficial del partit.[9] La desafecció de Maragall devers el PSC cresqué més encara amb el rumb marcat per la nova direcció del partit considerada hostil al procés sobiranista català, i així l'11 d'octubre de 2012 abandonà la seva militància per a crear un nou partit anomenat Nova Esquerra Catalana (NEC).[10]

Ernest Maragall va concórrer a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 com a número dos a la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya, encapçalada per Josep Maria Terricabras.[11] Amb el 23,67% dels vots a Catalunya, la coalició L'Esquerra pel Dret a Decidir, formada per ERC, NEC i CAT SÍ, va aconseguir dos eurodiputats, de manera que Maragall va sortir elegit. L'endemà de les eleccions Ernest Maragall va assegurar que a mitjan legislatura cediria el seu escó a Jordi Solé, número tres de la llista.[12]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollit com a diputat amb la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.[13] El maig del 2018 es va fer militant d'ERC i el mateix mes fou nomenat conseller pel Govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Quim Torra.[2] El novembre del mateix any va abandonar el càrrec per a preparar la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 2019. Durant la campanya va fer tàndem electoral amb Elisenda Alamany.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Maragall i Mira