Ernest Maragall i Mira

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHonorable
Ernest Maragall i Mira
Ernest Maragall retrat oficial 2018.jpg
Retrat d'Ernest Maragall com a Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (2018)
Biografia
Naixement 5 gener 1943 (75 anys)
Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència 

29 maig 2018 – 22 novembre 2018
← Raül Romeva i RuedaAlfred Bosch i Pascual →
Nomenat per: Quim Torra

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 gener 2018 –
Circumscripció electoral: Barcelona


European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

1r juliol 2014 – 30 desembre 2016 – Jordi Solé i Ferrando →
Circumscripció electoral: Espanya


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

16 desembre 2010 – 2 octubre 2012
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller d'Educació 

29 novembre 2006 – 29 desembre 2010
← Joan Manuel del Pozo i ÀlvarezIrene Rigau i Oliver →

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 novembre 2006 – 1r desembre 2006 – Jordi Terrades i Santacreu →
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

5 desembre 2003 – 9 gener 2004 – Bernardo Fernández Martínez →
Circumscripció electoral: Barcelona

Escut de Barcelona.svg  Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 

1995 – 2004 – Montserrat Ballarín Espuña →
Activitat
Ocupació Polític i economista
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya (2018–)
Moviment d'Esquerres (2014–2018)
Nova Esquerra Catalana (2012–2014)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1978–2012)
Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976–1978)
Família
Pare Jordi Maragall i Noble
Germans Pasqual Maragall i Mira
Parents Joan Maragall i Gorina (avi)

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: ernestmaragall Twitter: ernestmaragall
Modifica les dades a Wikidata

Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 5 de gener de 1943)[1] és un economista i polític català.

Anteriorment, ha sigut conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya (novembre de 2006 - desembre de 2010) i conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (maig de 2018[2] - novembre 2018).[3] Fou militant i fundador del Partit Socialista de Catalunya-Congrés i, posteriorment, del Partit dels Socialistes de Catalunya. Fou president del Consell de Nova Esquerra Catalana.[4] Un cop el partit es fusionà amb la plataforma Moviment Catalunya, esdevingué militant del Moviment d'Esquerres (MES).[5] Des de l'1 de maig de 2018 és militant d'Esquerra Republicana.[6]

Biografia[modifica]

Joventut i primers anys[modifica]

És net del poeta Joan Maragall, fill de Jordi Maragall i germà de Pasqual Maragall. Estudià a l'escola Virtèlia i fou membre de l'escoltisme a l'agrupament escolta de la Confraria.[7] Participà activament en la lluita clandestina contra la dictadura franquista com a militant del Front Obrer de Catalunya des de la seva creació el 1961.

Des de l'any 1958 i fins al 1970 va treballar en el camp de la publicitat i el màrqueting. Des del 1970 i fins al 1979 va desenvolupar tasques com a analista informàtic de l'Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tècnic de Projectes de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ésser gerent de l'Institut Cartogràfic de Barcelona S.A. Societat privada municipal (ICB S.A. Spm) i director general de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) de l'Ajuntament de Barcelona.

Inicis polítics[modifica]

Fundador de Convergència Socialista de Catalunya l'any 1974 i del PSC-Congrés l'any 1976. Des d'octubre de 1997 va exercir com a regidor d'Hisenda i Funció Publica i president del Consell del Districte de Sant Andreu. Des del mes de juliol de 1999 fins a 2004 va ésser regidor de Presidència i Hisenda, president de l'Institut Municipal d'Informàtica, president de l'Institut Municipal d'Hisenda i vicepresident de l'Institut Municipal d'Educació, dins de l'Ajuntament de Barcelona.

Com a representant de l'Ajuntament a la Federació de Municipis de Catalunya, va ocupar el càrrec de vicepresident de la Comissió de Funció Pública de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Vicepresident del Consell d'Administració de Localret. Portaveu del Govern Municipal de l'Ajuntament de Barcelona des de juliol de 2001 fins al juny de 2003.

Tripartit[modifica]

El desembre de 2003 és nomenat Secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va exercir fins al setembre de 2006. Del 2006 al 2010 va ser Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Va ésser membre des de 1977 de l'executiva de Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i de la seva Comissió Executiva fins a la seva sortida del partit el 2012.

Arran de les seves posicions catalanistes que l'aïllaren al si del PSC, Maragall decidí d'impulsar una nova associació Plaça 21 per a la gent que se sent "òrfena de partit". Aquesta iniciativa es va presentar amb un manifest explicatiu el 25 de juliol de 2012.[8]

Nova Esquerra Catalana[modifica]

Ernest Maragall, amb alguns membres del sector anomenat catalanista del PSC, va participar en la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", desmarcant-se de la posició oficial del partit.[9] La desafecció de Maragall devers el PSC cresqué més encara amb el rumb marcat per la nova direcció del partit considerada hostil al procés sobiranista català, i així l'11 d'octubre de 2012 abandonà la seva militància per a crear un nou partit anomenat Nova Esquerra Catalana (NEC).[10]

Ernest Maragall va concórrer a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 com a número dos a la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya, encapçalada per Josep Maria Terricabras.[11] Amb el 23,67% dels vots a Catalunya, la coalició L'Esquerra pel Dret a Decidir, formada per ERC, NEC i CAT SÍ, va aconseguir dos eurodiputats, de manera que Maragall va sortir elegit. L'endemà de les eleccions Ernest Maragall va assegurar que a mitjan legislatura cediria el seu escó a Jordi Solé, número tres de la llista.[12]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollit com a diputat amb la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.[13] El maig del 2018 es va fer militant d'ERC i el mateix mes fou nomenat conseller pel Govern de la Generalitat de Catalunya que Quim Torra.[2] El novembre del mateix any va abandonar el càrrec per a preparar la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona a les futures eleccions municipals de 2019.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Maragall i Mira Modifica l'enllaç a Wikidata