Josep Maria Terricabras i Nogueras

De Viquipèdia
Infotaula de personaExcel·lentíssim Senyor Modifica el valor a Wikidata
Josep Maria Terricabras i Nogueras
2018-07-04 Josep-Maria TERRICABRAS, MEP-0735.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juliol 1946 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Calella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu

1r juliol 2014 – 1r juliol 2019 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Espanya

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Münster Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia contemporània Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Girona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, filòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
26 gener 2020Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webterricabras.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2544458 Facebook: terricabras Twitter: jmterricabras Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946)[1] és un filòsof, catedràtic i polític català i eurodiputat per ERC. Des del 10 de juny de 2014 és president del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.[2]

Biografia[modifica]

Josep Maria Terricabras es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i per la Universitat de Münster (Alemanya). Ha fet estades d'investigació a la Universitat de Münster, al Saint John's College de Cambridge (Anglaterra) i a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (EUA).

L'any 1995 va ingressar a l'Institut d'Estudis Catalans com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Actualment, Terricabras és catedràtic emèrit de Filosofia a la Universitat de Girona. A més, va fundar la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, que va dirigir fins a l'any 2014. La seva especialitat és la filosofia contemporània i, sobretot, l'obra del filòsof Ludwig Wittgenstein. És l'introductor als Països Catalans del projecte Filosofia 3/18 (Philosophy for children). També ha dirigit l'actualització del Diccionario de filosofía, del filòsof barceloní Josep Ferrater Mora.

És membre de la Societat Catalana de Filosofia. La majoria de les seves publicacions estan dedicades a temes de filosofia del llenguatge, lògica, teoria del coneixement i ètica. D'altra banda, és assessor de la Revista de Catalunya, president del Comitè de Seguiment de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i membre de l'Assemblea Nacional Catalana. El 2 d'octubre de 2011 va tenir un greu accident de trànsit del qual es va recuperar.[3]

Políticament, va tancar la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya per la demarcació de Girona com a independent a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012.[4] Així mateix, va ser el candidat de la llista d'ERC a les eleccions al Parlament Europeu de 2014,[5] que va ser la més votada a Catalunya. En ser escollit eurodiputat va deixar la direcció de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.[6]

Obres[modifica]

Assaig[modifica]

Traduccions[modifica]

Obres col·lectives[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Josep-Maria Terricabras». Parlament Europeu. [Consulta: 5 març del 2015].
  2. «Terricabras, escollit president de l'Aliança Lliure Europea». VilaWeb, 10-06-2014. [Consulta: 6 desembre 2019].
  3. «Josep Maria Terricabras, greu després d'un accident de trànsit». El Punt Avui, 03-10-2011.
  4. «Esquerra Republicana de Catalunya proposa Josep Maria Terricabras com a candidat a les eleccions europees». 324.cat, 30-11-2013.
  5. Colomer, Marc. «Josep Maria Terricabras, candidat d'ERC a les europees». Ara. [Consulta: 1r desembre 2013].
  6. Costa-Pau, Marta «"A Europa creix el respecte pel projecte independentista, tot i que esperen fets"». Ara Comarques Gironines, 02-10-2015, p. 8.

Enllaços externs[modifica]