Enric Trillas Ruiz
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 març 1940 (81 anys) Barcelona |
| Director Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial d'Espanya | |
| 1989 – 1995 | |
| President Consell Superior d'Investigacions Científiques | |
| 1984 – 1988 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Director de tesi | Francesc d'Assís Sales i Vallès |
| Ocupació | Professor d'universitat i matemàtic |
| Ocupador | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ramón López de Mántaras, Anna Bofill i Levi, Teresa Riera Madurell, Claudi Alsina Català, Ton Sales Porta (en)  , Llorenç Valverde Garcia, Sergio Guadarrama (en) , J. A. Olivas (en) , Juan Luis Castro (en) , Susana Cubillo (en) , C. Del Campo (en) , L. Garmendia (en) , Ana Pradera (en) , A. Rodriguez (en) , Alejandro Sobrino (en) , A. Vila (en) i Antonio Millán Gómez (en) |
Premis | |
Enric Trillas Ruiz (Barcelona, 29 de març de 1940) és un matemàtic i professor universitari català, que fou president del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) entre els anys 1984 i 1988.[1][2]
Estudià Ciències, en l'extensió de matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1964, i posteriorment es va doctorar el 1972. Entre els anys 1974 i 1985 fou catedràtic de matemàtica a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, de la qual també fou catedràtic entre 1985 i 1989. En aquesta universitat fou, a més, sotsdirector de l'ETSAB, vicedegà de la Facultat d'Informàtica de Barcelona i vicerector d'ordenació acadèmica entre 1980 i 1982, i d'extensió universitària entre 1982 i 1983.[1] Ha estat membre del Consell Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya i, des de 1983, delegat de la Direcció General de Política Científica del Ministeri d'Educació i Ciència en el comitè de política científica i tecnològica de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).[2]
Del 1989 al 2006 fou catedràtic de computació i intel·ligència artificial a la Universitat Politècnica de Madrid. President del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) des de l'any 1984 al 1988, i fou director general de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (1989-95), secretari general del Pla Nacional d'R+D (1995-96) i primer director de l'Escola d'Arquitectura de Sabadell.[1] Enric Trillas ha estat investigador emèrit del European Centre for Soft Computing de Mieres, a Astúries.[3]
Ha estat autor de nombroses publicacions, i es pot considerar un dels pioners i capdavanters a l'Estat espanyol dels espais mètrics generalitzats, teoria que ha unificat els conceptes mètrics de Maurice Fréchet, Karl Menger i Frigyes Riesz, i també de la lògica difusa.[1]
Reconeixements [1][modifica]
- Pioneer Award de la European Society For Fuzzy Logic and Technologies (EUSFLAT, 1999)
- Ingrés com a Fellow de la International Fuzzy System Association (IFSA) (1999)
- Fuzzy Systems Pioneer Award (2005)
- Orde al Mèrit de la República Italiana (1986)
- Gran Creu del Mèrit Aeronàutic de l'Estat espanyol (1991)
- Medalla Narcís Monturiol, al mèrit científic i tecnològic, atorgat per la Generalitat de Catalunya (2000)
- Doctor honoris causa per la Universitat Pública de Navarra (2013)[3]
- Doctor honoris causa per la Universitat de Santiago de Compostel·la (2016)[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Enric Trillas Ruiz». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 gener 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Ruiz de Elvira, Malen «El matemático Enric Trillas, nuevo presidente del Consejo de Investigaciones Científicas». El País, 15-05-1984 [Consulta: 15 gener 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Enric Trillas, pionero de la lógica difusa en España, nombrado doctor honoris causa de la Universidad Pública de Navarra». Europa Press, 17-12-2013 [Consulta: 15 gener 2019].
- ↑ «Honoris Causa para Enric Trillas y Jean-Michel Uhlaldeborde». El Correo Gallego, 02-06-2016 [Consulta: 15 gener 2019].
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Elguero Bertolini |
President del CSIC 1984-1988 |
Succeït per: Emilio Muñoz Ruiz |