Cercle Català de Negocis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Cercle Català de Negocis és una associació d'empresaris, autònoms i professionals sobiranistes fundada el 2008. Ideològicament és una entitat transversal i no està adscrita ni vinculada a cap partit polític ni a cap organització empresarial. Es proclama defensora de la independència de Catalunya i de la protecció de la petita i mitjana empresa catalana davant de les empreses de sectors regulats i oligopolístics.

Des dels seus orígens, el CCN ha creat un corpus de pensament sobre les raons econòmiques i la viabilitat de la independència de Catalunya. També ha estudiat el procés sobiranista des del punt de vista del Dret Internacional. Les seves aportacions estan incloses en nombrosos estudis i publicacions i s'han difós en més de 1.600 actes públics arreu de Catalunya i l'estranger.

El CCN té una composició molt transversal. Els seus socis són eminentment professionals i autònoms (18%) així com petites i mitjanes empreses dels sectors comercials (22%), industrial (18%), serveis (24%) i les noves tecnologies (12%). Tanmateix, algunes de les seves empreses associades es troben entre les 500 empreses més grans de Catalunya i entre les 100 més grans empreses de capital català.

La seva distribució territorial és desigual. El 2016, el 64% dels seus socis es concentren en el Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme.

Història[modifica | modifica el codi]

Infotaula d'organitzacióCercle Català de Negocis
Dades base
Abreviació CCN
Tipus entitat Organització patronal
Associació sense ànim de lucre
Història
Fundació 2008
Activitat
Zona on actua Catalunya
Organització i govern
Seu central 
  • Bigues i Riells
President Albert Pont

Web www.ccncat.cat
Modifica dades a Wikidata
  • Naixement:

El Cercle Català de Negocis va ser fundat el 2008 a iniciativa d'un grup d'empresaris i professionals sobiranistes liderats per Ramon Carner i Joan Canadell. El juny del 2008 es van començar a cercar complicitats i suports entre l'empresariat, la classe política i el món acadèmic català fins a obtenir una base social prou nombrosa que garantís la viabilitat del projecte.

  • 2009:

El gener del 2009 es va constituir la seva primera Junta, formada per Ramón Carner (President), Joan Canadell (Secretari General) i Jaume Vallcorba (Tresorer). Aquella primera junta va organitzar l'entitat i establint la seva Seu a Bigues i Riells. Immediatament es va organitzar un servei d'estudis econòmics coordinat per Albert Macià i un grup d'oradors coordinat per Jordi Millà, que va arribar a fer més de 1.600 actes públics a Catalunya i a l'estranger. Els seus estudis estaven avalats per nombrosos tècnics i acadèmics que varen integrar el Consell Consultiu del CCN, entre ells Salvador Cardús, Ferran Requejo, Núria Bosch...

Així mateix, es van publicar els primers estudis econòmics amb caràcter pedagògic sobre l'espoli fiscal i la manca d'inversions de l'Estat en infraestructures a Catalunya, condensant la tasca del servei d'estudis de l'entitat en el llibre «Les raons econòmiques per la independència» (Canadell, J. i Macià, A.).

  • 2010-2012:

Entre els anys 2010 i 2012 es van continuar fent actes públics arreu. En aquesta nova etapa es va publicar un segon llibre amb la mateixa concepció visual del primer, titulat «Catalunya, Estat propi, Estat ric» (Canadell, J. i Macià, A.). Aquestes dues publicacions constitueixen la pedra angular dels arguments econòmics a favor de la independència de Catalunya, que progressivament s'han fet seus altres entitats i bona part de la societat civil catalana.

El 2012, Albert Pont es va incorporar al CCN com a vicepresident de l'entitat. La seva trajectòria professional i acadèmica com a expert en successió d'Estats va aportar un nou eix argumental al procés sobiranista. L'aplicació de la successió d'Estats al cas de Catalunya ha quedat recollida en nombroses publicacions, entre elles, els llibres «Delenda est Hispania» i «Addendum». En ells, s'aborden nombroses qüestions tècniques i jurídiques com els arguments històrics/jurídics de la independència i la dissolució de l'Estat espanyol, el repartiment de béns i deutes, el reconeixement internacional d'una Catalunya independent, la transmissió dels tractats internacionals, l'adhesió de Catalunya als organismes internacionals o l'atribució de la nacionalitat catalana, entre altres.

Posteriorment, Albert Pont col·laboraria amb Núria Bosch en l'elaboració d'una estratègia de negociació sobre el repartiment de béns i deutes de l'Estat espanyol, continguda en el Llibre Blanc per a la Transició Nacional per encàrrec del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Així mateix, el CCN també ha elaborat diversos estudis i informes per encàrrec de diferents òrgans de la Generalitat i ha participat en l'elaboració d'alguns dels projectes de les lleis de desconnexió que haurà de debatre i aprovar el Parlament de Catalunya durant la proclamació de la independència com, per exemple, la llei de l'atribució de la nacionalitat catalana.

  • 2013:

El setembre del 2013, després de la renúncia de Ramon Carner, es van convocar eleccions per a la presidència del CCN. Albert Pont va ser escollit nou president i va convocar una nova Junta, formada per Joan Canadell (Vicepresident Executiu), Miquel Àngel Gràcia (Secretari General) i Jordi Roset (Tresorer). Així mateix, el CCN va adoptar una nova estructura organitzativa per adaptar l'entitat al nou estadi del procés sobiranista i es va obrir la delegació del Bages, sota la direcció de Jaume Puigdellívol.

El CCN també es va integrar al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i la coordinadora d'entitats organitzada pel DIPLOCAT. Per la seva banda, Albert Pont va participar com a ponent a la taula rodona del Building a New State organitzada per Sobirania i Justícia. Membres del CCN van integrar la delegació d'empresaris que van acompanyar el President Mas en el seu viatge oficial a Israel.

A finals del 2013 el CCN ja comptava amb més 800 socis i més de 10.000 simpatitzants. L'activitat del CCN va continuar sent vertiginosa. Gràcies un gran equip de voluntaris i oradors, el seu missatge ha anat penetrant en la societat catalana, fins i tot més enllà dels sectors econòmics i empresarials.

El 2013 l'activitat divulgativa del CCN va començar a orientar-se cap a segments de la societat catalana fins aleshores impermeables als seus arguments. Aquest nou enfocament es va concretar en els dos vídeos dels Garcia, protagonitzats per Jordi Piqué. També es va traduir el castellà el llibre «Delenda est Hispania» sota el títol «Escucha Sefarad».

  • 2014:

A inicis del 2014 es va donar un nou impuls a l'activitat internacional del CCN. A més de conferències a Europa i Argentina, i una creixent presència en els mitjans internacionals, el CCN es va incorporar al Comitè Econòmic i Social de les Nacions Unides per a Europa. Actualment el CCN té una representació permanent a Ginebra, on pren part en els grups de treball per a l'elaboració d'una convenció internacional contra la corrupció i l'especulació urbanística, i una altra en favor de la dació en pagament.

L'activitat del CCN en l'àmbit internacional se centra en organismes multilaterals que puguin avalar la creació d'algunes de les estructures d'Estat dissenyades per la Generalitat i en coordinació amb alguns dels seus organismes. Finalment, el CCN ha iniciat una campanya per denunciar la manca de qualitat democràtica de les institucions espanyoles davant les Nacions Unides, sota l'empara d'experts internacionals i alts funcionaris.

A finals del 2014, el Cercle Català de Negocis va ser guardonat amb el premi Lluís Companys que atorga la Fundació Josep Irla.

  • 2015:

En 2015 el CCN va llençar per primera vegada dues publicacions periòdiques, el Dossier CCN i i l'Estudi CCN. Cada número tracta un tema concret amb profunditat. El primer es centra en qüestions de Dret Internacional i el segon en qüestions de caràcter econòmics. Del primer se n'han editat dos números, un sobre la transmissió dels tractats internacionals i un altre sobre l'atribució de la nacionalitat catalana en cas de successió d'Estats. Del segon se n'han editat tres números sobre les ineficiències del sistema fiscal espanyol, l'impacte del dèficit fiscal sobre el territori i sobre la viabilitat de la xarxa viària espanyola.

Aquell mateix any, el CCN va donar suport a la creació del Cercle Mallorquí de Negocis, entitat germana amb qui han coordinat nombroses activitats a fi de fer extensible el sobiranisme a les Balears.

  • 2016:

El 2016, el CCN i el Cercle Mallorquí de Negocis van organitzar un Simposi sobre el Desenvolupament Progressiu del Dret Internacional que va comptar amb la participació d'experts internacionals com els professors Dr. Karl Albrecht Schachtschneider i Alfred Maurize de Zayas.

Actualment, ambdues entitats treballen en el reconeixement del dret a l'autodeterminació de les minories nacionals transfrontereres i en fer extensible el dret a la doble nacionalitat als ciutadans de les Illes, mentre es preparen els fonaments d'un nou procés sobiranista a les Balears en aplicació del mateix principi de lliure autodeterminació al que s'acull el Principat.

A mitjans del 2016, el CCN va renovar la seva junta. Es van incorporar David Fernàndez (Vicepresident) i Albert Viladés (Secretari General) i es van obrir tres noves delegacions territorials: Barcelonès Nord, La Selva i el Vallès Oriental.

Durant l'assemblea general de socis celebrada el juny del 2016 es va aprovar l'adopció d'un nou enfocament de l'entitat orientat a la defensa dels interessos de la petita i mitjana empresa catalana davant les empreses espanyoles dels sectors regulats i de mercats oligopolístics. Així, el CCN ha anunciat la seva intenció en esdevenir patronal a mitjà termini. En una primera etapa es preveu la creació d'una cartera de serveis i avantatges comercials adreçats als seus socis en àmbits com la internacionalització, les noves tecnologies, l'eficiència i la productivitat, el control de costos, els recursos humans, la logística, la prevenció de riscos laborals o el compliance management, entre altres, amb la finalitat de generar sinergies entre empreses de capital català.

D’esquerra a dreta: Miquel Àngel Gràcia (Ex-secretari general), Jordi Roset (Ex-tresorer), Albert Pont (President), David Fernàndez (Vicepresident) i Xavier Campos (Responsable de les relacions internacionals).

Campanyes i activitat institucional[modifica | modifica el codi]

  • Los García: El juny del 2013, el Cercle Català de Negocis va publicar vídeos de Los García. En ells s'hi recullen de forma gràfica i molt pedagògica els principals arguments econòmics a favor de la independència de Catalunya:

- Los García, Cataluña y el futuro de todos.

- Los García, Cataluña y un futuro con TRABAJO

  • L'endemà: Pel·lícula amb entrevistes produïda per Massa d'Ors Productions i dirigida per Isona Passola sobre la independència de Catalunya. Va ser un dels projectes de crowfounding més exitosos d'Europa.
  • Llista Oberta: va ser una campanya prèvia a les eleccions plebiscitàries que tenia per objectiu la creació d'una llista de país amb participació de polítics i representants de la societat civil a les eleccions del 27S (2015). Va ser la resposta de nombroses entitats davant la manca d'acord entre partits sobiranistes per crear una candidatura conjunta a les eleccions europees del 2014. La Llista Oberta consistia en una plataforma on cada ciutadà podia triar i proposar lliurement els seus representants. Es va iniciar el 13 de juliol de 2015 i en 24 hores va recollir més de 25.000 vots. En principi havia d'estar operativa durant dues setmanes. Finalitzat aquest termini, s'havia d'obrir una segona volta a fi que els ciutadans poguessin confeccionar la composició del govern d'entre els candidats proposats. L'endemà d'haver iniciat aquesta campanya, i de forma inesperada, els partits polítics varen arribar a un acord sobre la creació d'una llista conjunta que es va conèixer amb el nom de Junts pel Sí (JxS). L'assoliment dels seus objectius va motivar el tancament de la campanya per no entorpir les negociacions entre els partits i les entitats que hi participaven.

Àmbits d'estudi i anàlisi[modifica | modifica el codi]

  • L'espoli fiscal

Inicialment, el CCN es va centrar a denunciar els efectes de l'espoli fiscal sobre l'economia catalana després que les balances fiscals fossin publicades per primera vegada pel govern espanyol el 2009, establint el dèficit fiscal de Catalunya en més de 22.000 M€ anuals. I malgrat la progressiva correcció d'aquestes xifres a la baixa, l'espoli fiscal de Catalunya entre el 1986 i el 2016 superava els 300.000 milions d'euros.

El CCN no és partidari un pacte fiscal amb l'Estat espanyol perquè, de fet, els dos pactes fiscals que hi ha hagut no només han fet més que duplicar el dèficit fiscal de Catalunya, sinó que han fet augmentat la pressió fiscal en alguns trams de l'IRPF a Catalunya.

En principi el CCN no és contrari a la solidaritat territorial. Tanmateix, el problema és que el model espanyol s'allunya dels estàndards europeus i és ple d'ineficiències. Per exemple, l'estudi “L’espoli fiscal i les perversions estructurals dels sistema fiscal espanyol” del 2015 denuncia que Espanya té 22 províncies receptores netes amb taxes d'economia submergida superiors al 30% del seu PIB. Si totes elles tinguessin taxes similars a la mitjana europea (13%), no seria necessari generar dèficit fiscal en cap altra CCAA . El CCN també denuncia la manca d'aplicació del principi d'ordinalitat; és a dir, una vegada es produeix l'anivellament solidari els receptors passen a tenir una renda per càpita més alta que els territoris contribuents nets.

Així mateix, en l'estudi “L’impacte de l’espoli fiscal sobre el territori” del 2015, es denuncia l'impacte del dèficit fiscal per comarques: Barcelonès (5.221 M€ anuals), Vallès Occidental (1.978 M€) i Baix Llobregat (1.645 M€) i estableix que el dèficit fiscal quadruplica el deute dels ajuntaments catalans.

  • Les infraestructures

Des dels seus orígens el CCN ha estat molt bel·ligerant amb la política d'infraestructures del govern espanyol. Ha denunciat la seva concepció centralitzadora, així com la manca de viabilitat econòmica de moltes infraestructures, i ha apostat decididament pel corredor ferroviari mediterrani.

En 2016, el CCN va presentar un Pla de Viabilitat de la Xarxa Viària Espanyola davant la possibilitat que el fiasco de les autopistes radials de Madrid repercutís en una ampliació de les concessions de les autopistes catalanes. L'estudi, presentat conjuntament pel Cercle Català de Negocis, el Cercle Mallorquí de Negocis i l'Institut Ignasi Vilallonga al Col·legi d'Economistes de Barcelona, denuncia l'especulació urbanística als voltants de Ciudad Real on es preveu construir la major terminal de contenidors marítims del sud d'Europa. I proposa tres actuacions per a rendibilitzar la xarxa viària espanyola:

- L'alliberament dels trams d'autopistes amortitzats, fet que suposaria un estalvi de 1.160 M€ anuals pels usuaris.

- La suspensió dels projectes inviables o que suposin duplicitats innecessàries a la xarxa viària espanyola. Suposaria aturar la construcció de 3.400 km d'autovies amb un estalvi de 17.950 M€ en execució d'obres i de 72.500 M€ en despeses financeres.

- La reconversió de part de la xarxa viària espanyola d'autovies en autopistes de peatge que gravés els accessos a Madrid, les vies amb concepció radial i els accessos a les zones turístiques i d'oci. Aquesta mesura afectaria 7.445 km d'autovies de doble calçada i generaria més de 23.700 M€ d'ingressos anuals.

  • La qualitat institucional

El 2014, el CCN va publicar un estudi sobre la qualitat institucional de l'Estat espanyol. L'estudi constata un progressiu deteriorament en tots els indicadors de corrupció, malversació de fons públics, tràfic d'influències, malbaratament de recursos, transparència política i independència i eficiència del poder judicial.

Infografia completa

  • Els desnonaments

En 2015 el CCN va publicar un impactant estudi sobre els desnonaments. En ell es denuncia que la banca comercial espanyola concentra a Catalunya el 31% dels desnonaments i dels llançaments hipotecaris. En total, Catalunya ha patit més de 79.300 desnonaments de més si aquests s'haguessin repartit per tot el territori espanyol de forma equitativa al pes demogràfic i a la concessió de crèdits hipotecaris (2008-2014). En canvi, l'estudi demostra com en comunitats com Madrid la correspondència entre el pes demogràfic i els desnonaments és exacta fins al segon decimal (13,78%). L'esbiaix produït a Catalunya va en favor de comunitats com Andalusia, que ha patit 40.697 desnonaments de menys dels que els hi pertocaria si s'haguessin distribuït de forma equitativa, el País Basc (16.338), Galícia (11.502), Castella i Lleó (9.669), Extremadura (9.230) entre altres. De fet, la banca comercial espanyola concentra al Baix Llobregat i al Barcelonès Nord més desnonaments i llançaments hipotecaris que a tota la comunitat d'Andalusia. L'estudi estableix una relació causal entre l'absorció de nombroses entitats bancàries catalanes per entitats espanyoles i conclou que la banca comercial espanyola concentra a Barcelona gran part dels desnonaments amb finalitats electorals en ple procés sobiranista.

  • La creació d'ocupació

El CCN també va publicar un estudi sobre l'impacte de la independència en l'ocupació (2012). Després d'analitzar les principals variables macroeconòmiques que incideixen en la creació d'ocupació en les economies de l'OCDE, l'estudi conclou que una Catalunya independent tindria una taxa d'atur inferior al 12%. Aquestes dades contrasten amb les d'altres estudis que conclouen que el model econòmic espanyol necessita més de 15 anys per equilibrar els nivells d'atur després de les principals crisis econòmiques.

  • El pressupost d'una Catalunya independent

En 2012, el CCN va elaborar el primer pressupost d'una Catalunya independent. En l'estudi es van fixar les necessitats de la Generalitat en uns 5.500 M€ mensuals. I es va determinar que una Catalunya independent tindria uns ingressos directes d'uns 76.000 M€ anuals. En l'estudi es van tenir en compte variables com l'impacte d'un possible boicot comercial durant els anys immediatament posteriors a la independència. L'estudi conclou que una Catalunya independent podria augmentar les pensions un 10% i que es podrien destinar 1.750 M€ a crear un fons per compensar les eventuals pèrdues d'un possible boicot comercial i 1.500 M€ per c crear un fons de reserva de la Seguretat Social.

  • La qualificació creditícia

El CCN denuncia el progressiu deteriorament de la qualificació creditícia de la Catalunya autonòmica. El 2016, el bo de la Comunitat Autònoma de Catalunya era equiparable al d'Etiòpia, Nigèria o Senegal. El 2012 el CCN va presentar un estudi sobre la qualificació creditícia d'una Catalunya independent. L'estudi conclou que la qualificació creditícia d'una Catalunya independent serà entre AA i AAA, ja que amb la independència milloraran quasi totes les variables macroeconòmiques que determinen el grau creditici dels països. Així, per exemple, el grau d'obertura econòmica passarà del 68% al 93%, mentre que la balança comercial passarà de -6% a +3,2% del PIB.

  • El repartiment del deute

Sobre el repartiment del deute espanyol, el CCN considera que l'Estat català naixerà amb un 17-18% de deute sobre el seu PIB (2016), ja que aproximadament el 50% del deute de la Generalitat és contret amb l'Estat espanyol i el seu impagament no té consideració de fallida. A més, la transferència d'una part del deute espanyol no és possible, mentre l'Estat espanyol no reconegui la independència de Catalunya. En tal cas, Catalunya podria negociar amb els creditors de l'Estat espanyol per garantir-ne el pagament d'una part del deute espanyol. Tanmateix, aquest escenari no garanteix la transmissió d'una part equivalent dels seus actius. De fet, l'assumpció d'una part del deute de l'Estat espanyol implicaria la transmissió d'una part equivalent dels seus actius a l'Estat català.

  • La transmissió dels tractats internacionals

Sobre la transmissió dels tractats, en primer lloc, cal distingir entre els tractats en vigor en el territori català en el moment efectiu de la independència i els que no ho estan, malgrat haver estat signats i ratificats per l'Estat espanyol. En cas d'independència de Catalunya, només es poden transmetre els primers al nou Estat. Així, per exemple, un hipotètic tractat entre Espanya i Portugal per la gestió dels recursos hídrics del Tajo no es podria transmetre a una Catalunya independent, simplement perquè Catalunya no forma part del seu àmbit territorial d'aplicació.

Els tractats en vigor a Catalunya en el moment efectiu de la independència es poden transmetre de diferents formes, segons la categoria de cada un d'ells.

- Tractats bilaterals: no es poden transmetre a una Catalunya independent perquè la seva conclusió suposa el reconeixement d'Estats i aquest és un acte voluntari de cada govern. A més, només admeten la participació de dos Estats. Tanmateix, el Dret Internacional preveu la celebració d'un nou tractat amb idèntic contingut però amb parts diferents, mitjançant una nota verbal.

- Tractats multilaterals no constitutius d'organitzacions internacionals: a menys que el tractat estableixi una altra cosa, es transmeten mitjançant una nota escrita (notificació de successió) que entra en vigor de forma directe. La seva transmissió no està sotmesa a la voluntat de les altres parts.

- Tractats constitutius d'organitzacions internacionals: si el tractat no conté una norma específica sobre successió d'Estats, es pot aplicar el principi de continuïtat dels tractats com a norma general. La Carta de les Nacions Unides contenen una norma específica en aquest àmbit. En canvi, el TUE no en conté cap. En altres casos de successió d'Estats com l'absorció de la RDA a la RFA, la UE va adoptar les normes de Dret Internacional general davant la manca d'una normativa pròpia.

Per tant, el CCN defensa l'aplicabilitat directa dels tractats internacionals (estudi), inclosos els tractats constitutius de la UE, ja que donat que el TUE no disposa d'una norma específica en cas de successió d'Estats, s'han d'aplicar les normes generals contingudes en la Convenció de Viena de 1978.

Infografia Convenció de Viena 1969

Infografia Convenció de Viena 1978

  • L'atribució de la nacionalitat catalana

Els estudis del CCN sobre l'atribució de la nacionalitat catalana contemplen la compatibilitat de les nacionalitats catalana i espanyola com una excepció a la norma general. Així mateix, el CCN aposta pel dret d'opció tal com estableix el projecte d'articles de les Nacions Unides sobre l'atribució de la nacionalitat en casos de successió d'Estats que el limita a determinats casos, catalans residents a l'estranger o funcionaris d'origen espanyol destinats a Catalunya.

Presència a la premsa i articles[modifica | modifica el codi]

Vídeos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]