Anna Gabriel i Sabaté

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna Gabriel i Sabaté
Anna Gabriel (2021).png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 setembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Sallent (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputada al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Escut de Sallent.svg Regidora de l'Ajuntament de Sallent
2003 – 2011 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, professora de dret públic, educadora social Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitCandidatura d'Unitat Popular (2002–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
març 2019Manifest per un nou internacionalisme a Europa Modifica el valor a Wikidata
Família
MareMaribel Sabaté Sánchez Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Signatura Anna Gabriel i Sabaté.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm8063936 Twitter: AnnaGaSabate Modifica el valor a Wikidata

Anna Gabriel i Sabaté (Sallent, 13 de setembre de 1975) és educadora social, professora de dret i política catalana. Fou diputada al Parlament de Catalunya per la CUP des de setembre del 2015 fins a desembre del 2017. L'estiu de 2018 es va exiliar a Suïssa per tal d'eludir el sistema judicial espanyol en considerar que no tindria un judici just.[1] Actualment és membre del consell de redacció de la plataforma Sobiranies.[2][3]

Biografia[modifica]

Va néixer a Sallent, un municipi obrer amb important tradició anarquista i pertany a una família minera compromesa en la lluita social. El seu pare va emigrar des de Minas de Riotinto i va arribar a Sallent per treballar a la mina i la seva mare, nascuda a Sallent, prové d'una família minera de Múrcia i va militar al PSUC. El seu avi era de la CNT, igual que el seu besavi.[4]

Es va diplomar en educació social i després es va llicenciar en dret i va realitzar un màster en drets sociolaborals a la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha estat tècnica de la Direcció General d'Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments de Manresa i Gironella.

Activitat política[modifica]

Va iniciar la militància política als 16 anys en l'àmbit local, a la Plataforma Antifeixista i l'Agrupament Roques Albes. Després d'estudiar educació social, va treballar en diferents ajuntaments i entitats com a educadora de carrer i va participar en la fundació de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.[5] Està afiliada a la Confederació General del Treball (CGT) i és membre d'Endavant i del col·lectiu Terra i Llibertat. Milita des de 2002 a la CUP, on defensa el feminisme com un dels pilars fonamentals de la formació, aposta per plans d'igualtat als municipals, a més d'un pla de xoc contra el feminicidi[6] i per la paritat.[7]

Fou portaveu de la campanya Independència per canviar-ho tot i regidora de l'Ajuntament de Sallent entre els anys 2003 i 2011. Es va presentar amb la CUP a les eleccions al Parlament Europeu de 2004 com a número tres. Durant la legislatura 2012-2015 va treballar com a coordinadora del grup parlamentari de la CUP.[8] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va ser candidata de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent després de ser escollida en primàries[7] i escollida diputada per Barcelona.

La tardor de 2017 va publicar amb David Fernàndez August Gil Matamala: Al principi de tot hi ha la guerra a Sembra Llibres.[9] L'estiu d'aquell mateix any participà en la redacció del llibre Referèndum 2017: la clau que obre el pany escrivint el capítol «Què és rendir-se? No ho sabem, nosaltres som dones».[10]

Exili a Suïssa[modifica]

El febrer de 2018 fou cridada a declarar pel Tribunal Suprem d'Espanya en referència al referèndum d'independència de 2017.[11] L'exdiputada es va traslladar després a Suïssa assegurant que no aniria al Tribunal Suprem perquè segons ella a Espanya no tindria un judici just.[1] Un representant de l'Oficina Federal de Justícia de Suïssa digué que Suïssa no col·laboraria en cas d'ordre d'extradició.[12]

El fi de juny de 2018 Anna Gabriel va aconseguir el permís de residència a Suïssa per 5 anys. Això li va permetre poder cercar feina al país. Durant la primavera de 2018 va col·laborar amb entitats, es posà a estudiar anglès, i després començarà un doctorat a la universitat de Ginebra, ciutat on viu ara.[13]

Gabriel participa des de Suïssa en un acte de la CUP-G per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

També des del 2019 treballa en un bufet d'advocats laboralistes.[14]

El 21 de març de 2018 el magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir rebaixar l'acusació i processar Anna Gabriel per desobediència (art. 410 del Codi Penal espanyol),[15] delicte que no comporta penes de presó.[16]

Tot i mantenir-se les acusacions, el 25 d'octubre de 2018 s'anunciava l'obertura del judici oral per a 12 dels considerats líders però no pas per als que es trobaven fora de l'estat espanyol, entre els quals Anna Gabriel. Com a conseqüència no fou condemnada in absentia.[17]

L'octubre de 2020 a través del seu advocat, Benet Salellas, i del seu grup de suport, s'anunciava que s'havia desestimat per part del jutge Pablo Llarena la petició de traslladar la causa a un jutjat d'instrucció ordinari. Per tant mantenint la seva situació de rebel·lia processal i subjecte a una ordre de detenció vigent.[18]

Al juliol de 2021 feia la seva primera aparició fora de Suïssa en la celebració del seixanta aniversari d'Òmnium Cultural a Elna.[19]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Anna Gabriel no irá a declarar ante el Supremo y se plantea pedir asilo político en Suiza». La Vanguardia.
  2. «Consell de Redacció». [Consulta: 4 juliol 2020].
  3. NacióDigital. «L'Institut Sobiranies de Domènech i Arrufat integra Gabriel, Fernàndez i Roures | NacióDigital». [Consulta: 4 juliol 2020].
  4. «Anna Gabriel Sabaté (Sallent): "Som una prova pilot, un laboratori: la fórmula CUP s'està inventant"». Cop de CUP. Viatge a l'ànima i a les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular. VilaWeb, 22-10-2012. [Consulta: 27 setembre 2015].
  5. González Liste, Ana «Baños : “La CUP sí pactará para romper con el Estado”» (HTLM). Grupo PRISA [Barcelona], 31-07-2015 [Consulta: 29 setembre 2015].
  6. «Entrevista a Isabel Vallet y Anna Gabriel». La Haine, 25-09-2015. Arxivat de l'original el 2015-10-05. [Consulta: 4 octubre 2015].
  7. 7,0 7,1 «La CUP tria la sallentina Anna Gabriel de número dos per a "l´etapa clau" que obre el 27-S». Regió 7. [Consulta: 31 juliol 2015].
  8. «Los diez diputados electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.
  9. Barrera, Agustí. «August Gil Matamala: ' Al principi de tot hi ha la guerra'». Llibertat.cat, 26-05-2018. [Consulta: 28 juny 2021].
  10. «Es publica el llibre "Referèndum 2017. La clau que obre el pany"». Llibertat.cat, 12-07-2017. [Consulta: 26 gener 2018].
  11. «La CUP mantiene la incógnita sobre si Gabriel declarará en el Supremo» (en castellà). El Periódico, 19-02-2018.
  12. «Spain: Judge orders arrest of separatist if she returns». ABC news, 21-02-2018 [Consulta: 21 febrer 2018].
  13. ACN «Anna Gabriel aconsegueix el permís de residència a Suïssa per 5 anys». Ara.cat, 29-06-2018 [Consulta: 29 juny 2018].
  14. Ballfugó, Carles «Anna Gabriel encuentra trabajo en Suiza». Crónica Global, 25-01-2019 [Consulta: 16 juliol 2021].
  15. «Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal». , 21-03-2018, p. Boletin Oficial del Estado España.
  16. «El juez Pablo Llarena procesa por un delito de rebelión a 13 de los investigados en la causa por el proceso secesionista de Cataluña». , 21-03-2018, p. Poder Judicial España.
  17. Europa Press «El Supremo abre juicio oral contra la cúpula del 'procés' por rebelión, malversación y desobediencia» (en castellà). Diario Público. Europa Press, 25-10-2018 [Consulta: 21 octubre 2020].
  18. «Llarena es nega a enviar a un jutjat ordinari la causa contra Anna Gabriel i la manté en ‘rebel·lia’». Vilaweb, 20-10-2020 [Consulta: 21 octubre 2020].
  19. March, Oriol; Surroca, Bernat «Anna Gabriel reapareix a la Catalunya Nord en el 60è aniversari d'Òmnium». NacióDigital, 16-07-2021 [Consulta: 16 juliol 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Gabriel i Sabaté