Universitats per la República
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | UxR  | ||||
| Tipus | organització política | ||||
| Ideologia política | republicanisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | maig 2017 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 2019 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Catalunya | ||||
| Lloc web | universitatsxrepublica.cat → | ||||
     | |||||
Universitats per la República (UxR) va ser una organització política republicana formada per estudiants, personal docent i investigador (PDI) i personal d'administració i serveis (PAS) d'universitats públiques catalanes. Es va fundar el maig del 2017 i va organitzar diverses manifestacions massives en dates pròximes al referèndum sobre la independència de Catalunya.[1]
Història[modifica]
Fundació[modifica]
Universitats per la República es va fundar el maig del 2017.[1] Les seves primeres accions van ser presentar mocions de suport al referèndum sobre la independència de Catalunya als òrgans de govern de les universitats catalanes i recollir signatures per al Pacte Nacional pel Referèndum.[2]
El 25 de maig un manifest en defensa del referèndum sobre la independència de Catalunya. Inicialment va ser signat per 200 professors universitaris, entre els quals hi havia 12 catedràtics.[3] Finalment van aconseguir 1500 signatures de professors.[4]
Tardor del 2017[modifica]
Dos dies després de l'Operació Anubis, el 22 de setembre, Universitats per la República va convocar una concentració sota el nom Omplim els carrers en defensa de la democràcia, que va aplegar uns 3.000 estudiants, i on es va ocupar la Universitat de Barcelona. Aquesta ocupació va ser anomenada Caputxinada 2017 fent referència a la mobilització antifranquista de 1966 i va ser un punt important durant la campanya del referèndum: s'hi repartia material com paperetes o cartells, s'informava a la població dels llocs de votació i s'hi van fer concerts, conferències i activitats de tota mena de temàtiques.[5][6][7]
La plataforma va convocar una vaga estudiantil pels dies 28 i 29 de setembre, els últims dos dies lectius abans del 1r d'octubre, la data del referèndum.[8] El seguiment de la vaga va ser majoritari: entre un 80 i un 100% segons el Govern.[9] El mateix dia 28 va convocar manifestacions a diverses ciutats catalanes i la de Barcelona va aplegar unes 80.000 persones segons l'organització, convertint-se així en la manifestació estudiantil més nombrosa de la història catalana.[10][11][12]
L'endemà del 1r d'octubre, Universitats per la República va convocar una marxa silenciosa a la plaça de la Universitat per protestar contra la violència policial durant el referèndum. Hi van assistir unes 16.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. Aquell mateix dia també van finalitzar l'ocupació de la Universitat, que havia durat deu dies.[13]
El 3 d'octubre, els sindicats Intersindical-CSC, IAC, COS, CGT i CNT van convocar una vaga general. Durant el dia hi va haver diverses manifestacions. Universitats per la República en va convocar una al matí, que va aplegar unes 300.000 persones.[14][11]
Tan bon punt el Consell de Ministres va aprovar el decret que donava llum verda a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, Universitats per la República va convocar una vaga estudiantil i una manifestació per al 26 d'octubre per frenar el 155 i exigir la llibertat dels Jordis.[15] Durant aquells dies, va córrer el rumor que Carles Puigdemont volia convocar eleccions a canvi d'evitar l'aplicació del 155. Per això, finalment la manifestació també va ser contra la convocatòria d'eleccions i va acabar davant del Palau de la Generalitat.[16]
El 8 de novembre, els sindicats Intersindical-CSC, IAC i COS van convocar una vaga general. Durant el dia hi va haver diverses manifestacions i, especialment, talls de vies de transport fets pels Comitès de Defensa de la República. Universitats per la República va convocar una manifestació a la plaça de Sants i es van tallar les vies de l'AVE de l'Estació de Sants.[17][11]
L'aplicació del 155 va comportar que hi haguessin eleccions al Parlament de Catalunya el 21 de desembre. Universitats per la República va fer campanya amb el lema «Votis el que votis: vota República». Aquesta campanya ja va tenir menys seguiment que les anteriors, a causa que ja no hi havia reivindicacions transversals com ho havien estat la defensa del Referèndum primer o la defensa de l'aplicació del resultat i la denúncia de la repressió espanyola després. Aquesta falta de reivindicacions àmplies va mantenir Universitats per la República en inactivitat fins l'aniversari del referèndum.[18]
Accions posteriors[modifica]
Universitats per la República va convocar una vaga d'estudiants per al 1r d'octubre de 2018 en commemoració del referèndum sobre la independència celebrat un any abans. Van fer manifestacions a Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona. La de Barcelona, convocada a les dotze a la plaça de la Universitat, va aplegar 50.000 persones segons l'organització i 13.000 segons la Guàrdia Urbana.[19][20]
El 21 de desembre el Govern d'Espanya va celebrar un Consell de Ministres a Barcelona i diverses organitzacions van fer manifestacions de rebuig. Universitats per la República va convocar una aturada de classes de deu del matí a dues del migdia.[21]
El 21 de febrer de 2019 va començar el judici al procés independentista català. Fent-ho coincidir amb això, la Intersindical-CSC va convocar una vaga general, amb una manifestació a les sis al Passeig de Gràcia. Universitats per la República es va adherir a la vaga i va convocar una manifestació d'estudiants a dos quarts d'una a la plaça de la Universitat.[22] Va aplegar 25.000 persones segons l'organització i es van ocupar les vies de tren de l'estació de la plaça de Catalunya.[23]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Rodríguez, Pau «¿Quiénes son Universitats per la República? El 'procés' irrumpe en el movimiento estudiantil». elDiario.es, 11-11-2017.
- ↑ «Les universitats públiques catalanes donen suport al referèndum». El Nacional, 09-05-2017.
- ↑ «El món acadèmic clama a favor del referèndum». El Nacional, 24-05-2017.
- ↑ Rodríguez, Pau «Universitats per la República: el procés sobiranista marca la mobilització estudiantil». El Diari de l'Educació, 10-11-2017.
- ↑ Andrés, Guillem «Estudiants ocupen l'edifici històric de la Universitat de Barcelona». El País, 22-09-2017.
- ↑ Carmona, 2021, p. 719-720.
- ↑ Vives, 2019, p. 27-28.
- ↑ «Universitats per la República crida a la vaga d'estudiants els dies 28 i 29 de setembre». El Món, 25-09-2017. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2017 [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «Seguiment majoritari de la vaga d'estudiants a les universitats catalanes». directe.cat, 28-09-2017. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2017 [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ Martínez, Núria «Clam estudiantil a favor del referèndum». Ara, 29-09-2017.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Carmona, 2021, p. 720.
- ↑ Vives, 2019, p. 28.
- ↑ «Milers d’estudiants clamen contra la repressió policial als carrers de Barcelona». social.cat, 02-10-2017.
- ↑ «300.000 persones surten al carrer aquest dimarts al matí contra l’actuació policial l’1-O». Betevé, 03-10-2017.
- ↑ Guerrero, Joan Antoni «UxR crida a la vaga per frenar l'article 155 i exigir l'alliberament dels 'Jordis'». El Món, 23-10-2017. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2017 [Consulta: 23 d’octubre 2017].
- ↑ Bermejo, Marc; Solans, Maria «Els estudiants demanen que ni s’apliqui el 155 ni hi hagin eleccions». Betevé, 26-10-2017.
- ↑ «Tanquen l'estació de Sants durant més de quatre hores pel tall a les vies de l’AVE». Betevé, 08-11-2017.
- ↑ Vives, 2019, p. 35-36.
- ↑ «Universitats per la República convoca una vaga l’1-O per “pressionar” l’Estat a respondre les “demandes catalanes”». El Punt Avui, 21-09-2018.
- ↑ «Milers d'estudiants van de la plaça Universitat a la de Sant Jaume al cap d'un any de l'1-O». 3/24, 01-10-2018.
- ↑ «Guia 21-D: Totes les mobilitzacions contra el consell de ministres espanyol a Barcelona». Vilaweb, 20-12-2018.
- ↑ «Talls a carreteres el 21 de febrer i manifestacions per la vaga». Betevé, 21-02-2019.
- ↑ «Manifestants ocupen les vies del tren a l'estació de plaça Catalunya en dues ocasions». 3/24, 21-02-2019.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitats per la República |
- Carmona, David. «En moviment des de les aules. El moviment estudiantil independentista». A: Carles Viñas i Gràcia. Història de l'Esquerra Independentista. Manresa: Tigre de Paper Edicions, 2021. ISBN 978-84-16855-83-4.
- Vives, Jordi; Barbacil, Marc. «L'experiència d'Universitats per la República». A: Adrià Font i Bofill, Joan Miró i Artigas, Miquel Vila Moreno i Jordi Vives i Faig. Després del procés, què?. Lleida: Pagès Editors, 2019. ISBN 978-84-1303-040-1.
