Coordinadora Obrera Sindical
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | COS ![]() | ||||
Tipus | sindicat ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 1987 | ||||
Activitat | |||||
Àmbit | Països Catalans ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Seu |
| ||||
Part de | Federació Sindical Mundial Esquerra Independentista Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya ![]() | ||||
Lloc web | sindicatcos.cat ![]() | ||||


La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987. Es defineix com a «Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans». Forma part del Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya juntament amb altres sindicats.[1]
Història[modifica]
L'any 1987 la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya fou formalment dissolta per integrar-se en la Confederació Sindical Catalana, però una part de la militància va fundar la Coordinadora Obrera Sindical[2] (COS) com a referent sindical del Front Patriòtic propugnat pel PSAN.[3] Posteriorment s'hi van integrar el Col·lectiu d'Obrers en Lluita.[4]
L'organització va celebrar el primer congrés el 1990 a Cambrils. El segon congrés, extraordinari, el va celebrar el 1992 a Vic, per tal de resoldre una crisi que no va superar fins al 1999, amb el tercer congrés també celebrat a Vic. El 2001 celebra el seu quart congrés passant a definir-se com un sindicat eco-socialista[5] i el 2004 celebra el seu cinquè congrés a València.
Fou un dels quatre sindicats (juntament amb CGT, CNT i Solidaritat Obrera) que convocà a la vaga general, el 27 de gener de 2011 a Catalunya, en protesta per l'allargament de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys.[6] Aquest acord fou subscrit per la patronal, el govern espanyol (PSOE) i els sindicats afins (CCOO i UGT).[6]
Des de l'any 2012, també té presència a Transports Metropolitans de Barcelona, Universitat de Barcelona, ensenyament secundari i primari, sector del lleure i Bombers de la Generalitat de Catalunya.
És considerada la sectorial laboral de l'Esquerra Independentista.[7] Després d'uns mesos de debat, l'any 2017 plantejà abandonar el Grup d'Acció Parlamentària, espai de participació i representació a nivell orgànic de les entitats que recolzen la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), davant de situacions que l'obligaven a «assumir certes contradiccions, fruït de pactes tàctics», com per exemple l'aprovació d'uns pressupostos generals que «mantenien les retallades i les privatitzacions en sectors estratègics».[8] Els darrers anys ha experimentat un lleuger creixement.
Referències[modifica]
- ↑ «Jornades de formació per l'organització de Punts d'Informació Laboral». COS, 07-04-2010. [Consulta: 24 desembre 2011].
- ↑ «Història». Intersindical-CSC. [Consulta: 3∕9∕2011].
- ↑ Sastre, Carles. Terra Lliure: punto de partida (1979-1995) : una biografía autorizada (en castellà). Txalaparta, 2013. ISBN 978-84-15313-45-8.
- ↑ Meronyo, Pere «Nacionalitzar el sindicalisme, sindicalitzar l'independentisme». Lluita, n.204, desembre 2008, p.9. Arxivat de l'original el 2009-01-05 [Consulta: 24 desembre 2011].
- ↑ Coordinació. Portaveu de la Coordinadora Obrera Sindical, 88, 2001, pàg. 2.
- ↑ 6,0 6,1 Milers de manifestants a Barcelona per la vaga, Vilaweb.cat, 27 de gener de 2011 (consulta:28-1-11).
- ↑ «El sindicalisme de classe i nacional al segle XXI». IV Escola Sindical de Tardor de la COS. Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 24 desembre 2011].
- ↑ «La Coordinadora Obrera Sindical (COS) qüestiona la seva continuïtat a la CUP-CC». [Consulta: 21 juny 2020].