Coordinadora Obrera Sindical

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCoordinadora Obrera Sindical
Logo Coordinadora Obrera Sindical.jpg
Dades base
Abreviació COS
Tipus entitat sindicat
País d'origen Països Catalans
Història
Estatus legal Activa
Fundació 1987
Organització i govern
Seu central 
  • Avinguda de Martí Genís, 4
    08500 Vic
Cap sindical Gonçal Bravo
(portaveu nacional)
Afiliacions Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya
Esquerra Independentista

Web www.sindicatcos.cat
Modifica dades a Wikidata
Bandera de la Coordinadora Obrera Sindical
Megàfon corporatiu

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987. Es defineix com a «Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans».

L'any 1987 la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya fou formalment dissolta per integrar-se en la Confederació Sindical Catalana, però una part de la militància va fundar la Coordinadora Obrera Sindical[1] (COS) que va obtenir el suport dels grups de l'Esquerra Independentista. S'hi van integrar el Col·lectiu d'Obrers en Lluita.[2]

L'organització va celebrar el primer congrés el 1990. El 1992 va entrar en crisi que no va superar fins al 1999. Els darrers anys ha experimentat un lleuger creixement. És considerada la sectorial laboral per tota l'Esquerra Independentista.[3]

Forma part del Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya juntament amb altres sindicats.[4]

Fou un dels quatre sindicats (juntament amb CGT, CNT i Solidaritat Obrera) que convocà a la vaga general, el 27 de gener de 2011 a Catalunya, en protesta per l'allargament de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys.[5] Aquest acord fou subscrit per la patronal, el govern espanyol (PSOE) i els sindicats afins (CCOO i UGT).[5]

Des de l'any 2012, també té presència a Transports Metropolitans de Barcelona, Universitat de Barcelona, ensenyament secundari i primari, sector del lleure i Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Referències[modifica]

  1. «Història». Intersindical-CSC. [Consulta: 3∕9∕2011].
  2. Meronyo, Pere «Nacionalitzar el sindicalisme, sindicalitzar l'independentisme». Lluita, n.204, desembre 2008, p.9.
  3. «El sindicalisme de classe i nacional al segle XXI». IV Escola Sindical de Tardor de la COS. [Consulta: 24 desembre 2011].
  4. «Jornades de formació per l'organització de Punts d'Informació Laboral». COS, 07-04-2010. [Consulta: 24 desembre 2011].
  5. 5,0 5,1 Milers de manifestants a Barcelona per la vaga, Vilaweb.cat, 27 de gener de 2011 (consulta:28-1-11).

Enllaços externs[modifica]