Coordinadora Obrera Sindical

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCoordinadora Obrera Sindical
Logo Coordinadora Obrera Sindical.jpg
Dades
Nom curtCOS modifica
Tipussindicat modifica
Història
Creació1987 modifica
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans modifica
Governança corporativa
Seu 
Part deFederació Sindical Mundial
Esquerra Independentista
Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya modifica

Lloc websindicatcos.cat modifica
Bandera de la Coordinadora Obrera Sindical
Megàfon corporatiu

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987. Es defineix com a «Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans». Forma part del Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya juntament amb altres sindicats.[1]

Història[modifica]

L'any 1987 la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya fou formalment dissolta per integrar-se en la Confederació Sindical Catalana, però una part de la militància va fundar la Coordinadora Obrera Sindical[2] (COS) que va obtenir el suport dels grups de l'Esquerra Independentista. S'hi van integrar el Col·lectiu d'Obrers en Lluita.[3]

L'organització va celebrar el primer congrés el 1990 a Cambrils. El segon congrés, extraordinari, el va celebrar el 1992 a Vic, per tal de resoldre una crisi que no va superar fins al 1999, amb el tercer congrés també celebrat a Vic. El 2001 celebra el seu quart congrés passant a definir-se com un sindicat eco-socialista[4] i el 2004 celebra el seu cinquè congrés a València.

Fou un dels quatre sindicats (juntament amb CGT, CNT i Solidaritat Obrera) que convocà a la vaga general, el 27 de gener de 2011 a Catalunya, en protesta per l'allargament de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys.[5] Aquest acord fou subscrit per la patronal, el govern espanyol (PSOE) i els sindicats afins (CCOO i UGT).[5]

Des de l'any 2012, també té presència a Transports Metropolitans de Barcelona, Universitat de Barcelona, ensenyament secundari i primari, sector del lleure i Bombers de la Generalitat de Catalunya.

És considerada la sectorial laboral de l'Esquerra Independentista,[6] i els darrers anys ha experimentat un lleuger creixement.

Referències[modifica]

  1. «Jornades de formació per l'organització de Punts d'Informació Laboral». COS, 07-04-2010. [Consulta: 24 desembre 2011].
  2. «Història». Intersindical-CSC. [Consulta: 3∕9∕2011].
  3. Meronyo, Pere «Nacionalitzar el sindicalisme, sindicalitzar l'independentisme». Lluita, n.204, desembre 2008, p.9.
  4. Coordinació. Portaveu de la Coordinadora Obrera Sindical, 88, 2001, pàg. 2.
  5. 5,0 5,1 Milers de manifestants a Barcelona per la vaga, Vilaweb.cat, 27 de gener de 2011 (consulta:28-1-11).
  6. «El sindicalisme de classe i nacional al segle XXI». IV Escola Sindical de Tardor de la COS. [Consulta: 24 desembre 2011].

Enllaços externs[modifica]