Coordinadora Obrera Sindical

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCoordinadora Obrera Sindical
Dades
Nom curtCOS Modifica el valor a Wikidata
Tipussindicat Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1987
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
  • Carrer Olímpia Arozena Torres, 42, baix esquerra
  • València
Part deFederació Sindical Mundial
Esquerra Independentista
Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc websindicatcos.cat Modifica el valor a Wikidata
Bandera de la Coordinadora Obrera Sindical
Megàfon corporatiu

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987. Es defineix com a «Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans». Forma part del Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya juntament amb altres sindicats.[1]

Història[modifica]

L'any 1987 la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya fou formalment dissolta per integrar-se en la Confederació Sindical Catalana, però una part de la militància va fundar la Coordinadora Obrera Sindical[2] (COS) com a referent sindical del Front Patriòtic propugnat pel PSAN.[3] Posteriorment s'hi van integrar el Col·lectiu d'Obrers en Lluita.[4]

L'organització va celebrar el primer congrés el 1990 a Cambrils. El segon congrés, extraordinari, el va celebrar el 1992 a Vic, per tal de resoldre una crisi que no va superar fins al 1999, amb el tercer congrés també celebrat a Vic. El 2001 celebra el seu quart congrés passant a definir-se com un sindicat eco-socialista[5] i el 2004 celebra el seu cinquè congrés a València.

Fou un dels quatre sindicats (juntament amb CGT, CNT i Solidaritat Obrera) que convocà a la vaga general, el 27 de gener de 2011 a Catalunya, en protesta per l'allargament de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys.[6] Aquest acord fou subscrit per la patronal, el govern espanyol (PSOE) i els sindicats afins (CCOO i UGT).[6]

Des de l'any 2012, també té presència a Transports Metropolitans de Barcelona, Universitat de Barcelona, ensenyament secundari i primari, sector del lleure i Bombers de la Generalitat de Catalunya.

És considerada la sectorial laboral de l'Esquerra Independentista.[7] Després d'uns mesos de debat, l'any 2017 plantejà abandonar el Grup d'Acció Parlamentària, espai de participació i representació a nivell orgànic de les entitats que recolzen la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), davant de situacions que l'obligaven a «assumir certes contradiccions, fruït de pactes tàctics», com per exemple l'aprovació d'uns pressupostos generals que «mantenien les retallades i les privatitzacions en sectors estratègics».[8] Els darrers anys ha experimentat un lleuger creixement.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Jornades de formació per l'organització de Punts d'Informació Laboral». COS, 07-04-2010. [Consulta: 24 desembre 2011].
  2. ↑ «Història». Intersindical-CSC. [Consulta: 3∕9∕2011].
  3. ↑ Sastre, Carles. Terra Lliure: punto de partida (1979-1995) : una biografía autorizada (en castellà). Txalaparta, 2013. ISBN 978-84-15313-45-8. 
  4. ↑ Meronyo, Pere «Nacionalitzar el sindicalisme, sindicalitzar l'independentisme». Lluita, n.204, desembre 2008, p.9. Arxivat de l'original el 2009-01-05 [Consulta: 24 desembre 2011].
  5. ↑ Coordinació. Portaveu de la Coordinadora Obrera Sindical, 88, 2001, pàg. 2.
  6. ↑ 6,0 6,1 Milers de manifestants a Barcelona per la vaga, Vilaweb.cat, 27 de gener de 2011 (consulta:28-1-11).
  7. ↑ «El sindicalisme de classe i nacional al segle XXI». IV Escola Sindical de Tardor de la COS. Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 24 desembre 2011].
  8. ↑ «La Coordinadora Obrera Sindical (COS) qüestiona la seva continuïtat a la CUP-CC». [Consulta: 21 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coordinadora_Obrera_Sindical&oldid=31339592»