Intersindical Alternativa de Catalunya
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | IAC | ||||
| Tipus | sindicat | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1997 | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 11.597 (2018) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | http://iac.cat | ||||
La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) és una organització sindical catalana de caràcter confederal que agrupa diversos sindicats sectorials, principalment en l’àmbit públic. Es caracteritza per un model assembleari i s’inscriu dins el corrent del sindicalisme alternatiu. Compta amb presència destacada entre el personal funcionari de la Generalitat de Catalunya.[1]
Segons la seva documentació, la IAC es defineix com una organització sindical de classe, assembleària i independent. Defensa la participació directa de l’afiliació, la defensa dels serveis públics i la millora de les condicions laborals.[2]
Història
[modifica]La IAC es va constituir formalment el 30 de novembre de 1997 que va culminar un procés de coordinació entre diversos sindicats del sector públic.[3] Els sindicats promotors van ser CATAC-CTS, CAU, IAC-CATAC i USTEC-STEs. Posteriorment s’hi van incorporar altres organitzacions com la FTC i el Sindicat Ferroviari (SF).[3]
Diverses anàlisis situen la IAC com una de les organitzacions més rellevants dins el sindicalisme alternatiu català, especialment en sectors com l’ensenyament i l’administració pública.[4][5]
Estructura i organització
[modifica]La IAC s’organitza com una confederació de sindicats amb funcionament assembleari. Els seus principals òrgans són:
- Congrés Confederal: màxim òrgan de decisió.
- Consell Nacional Confederal: direcció entre congressos.
- Secretariat Nacional Confederal: òrgan executiu.
- Secretariat Permanent: encarregat de la gestió ordinària.
- Comissió de Garanties: responsable del compliment dels estatuts.
També compta amb una agrupació de persones jubilades i pensionistes, coordinadores territorials i diverses secretaries funcionals. Els seus portaveus són: Assumpta Barbens i David Caño.[6]
Activitat sindical
[modifica]Relacions i aliances
[modifica]La IAC forma part de la Taula Sindical de Catalunya, un espai de coordinació del sindicalisme alternatiu i combatiu que agrupa diverses organitzacions sindicals, entre les quals la Confederació General del Treball (CGT), la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Coordinadora Obrera Sindical (COS), el Sindicat de Comissions de Base (Co.bas) i Solidaritat Obrera.[7][8]
Aquest espai actua com a plataforma unitària per a impulsar mobilitzacions, posicionaments públics i convocatòries conjuntes en l’àmbit laboral i social, especialment en defensa dels serveis públics, dels drets laborals i en accions de solidaritat internacional. La participació de la IAC en aquest organisme reforça el seu paper dins el sindicalisme alternatiu a Catalunya.
Mobilitzacions
[modifica]
La IAC ha participat en diverses mobilitzacions laborals i socials . Entre les més destacades hi ha la participació en la vaga general del 3 d’octubre de 2017, convocada en el context del referèndum sobre la independència de Catalunya. També participa en les convocatòries de vaga del 8 de març en el marc de la vaga feminista.[9] El 2019 va formar part de convocatòries de vaga en defensa dels drets i llibertats.[10]
Mobilitzacions internacionals
[modifica]La IAC ha participat en mobilitzacions de solidaritat internacional, especialment en relació al genocidi de Gaza. El 15 d’octubre de 2025 va convocar una vaga general en solidaritat amb Palestina, amb una crida a «aturar-ho tot» davant la situació de crims contra la humanitat.[11] La jornada es va desenvolupar amb mobilitzacions i seguiment en diversos sectors econòmics i laborals, així com amb manifestacions en diferents indrets de Catalunya.[12][13][14]
Aquesta convocatòria es va produir en un context de mobilitzacions internacionals i de denúncia d’accions contra iniciatives civils de suport a Palestina, com l’assalt a la Global Sumud Flotilla de 2025, una missió internacional amb participació d’activistes, entre els quals hi havia persones vinculades a l’entorn sindical de la IAC.[15]
En continuïtat amb aquestes mobilitzacions, l’abril de 2026 membres de la IAC van formar part d’una delegació catalana d’unes 40 persones que participà en una nova iniciativa de la Global Sumud Flotilla, amb l’objectiu de portar ajuda humanitària a la Franja de Gaza.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «El independentismo arrasa entre los funcionarios de la Generalitat». El Periódico, 6 març 2019. [Consulta: 2026].
- ↑ «Qui som». IAC. [Consulta: 2026].
- 1 2 «Qui som». IAC. [Consulta: 2026].
- ↑ «Nuevos retos para el sindicalismo alternativo en Catalunya». Sin Permiso. [Consulta: 2026].
- ↑ «Movilización y crecimiento de sindicatos alternativos en Catalunya». Público. [Consulta: 2026].
- ↑ «Estructura orgànica». IAC. [Consulta: 2026].
- ↑ «La Taula Sindical defensa la vaga del 15 d’octubre». Nació Digital, 9 octubre 2025. [Consulta: 2026].
- ↑ «La Taula Sindical crida a la vaga del 15 d’octubre». Social.cat, 9 octubre 2025. [Consulta: 2026].
- ↑ «Convocatòria de vaga del 8M». La Vanguardia. [Consulta: 2026].
- ↑ «Convocatòria de vaga per drets i llibertats». Europa Press. [Consulta: 2026].
- ↑ «La IAC crida a “aturar-ho tot” en una vaga general per Palestina». Europa Press, 8 octubre 2025. [Consulta: 2026].
- ↑ «Catalunya afronta una jornada de vaga per Gaza». Europa Press, 15 octubre 2025. [Consulta: 2026].
- ↑ «Mobilitzacions i serveis mínims durant la vaga». RAC1, 15 octubre 2025. [Consulta: 2026].
- ↑ «Seguiment de la vaga per Palestina». VilaWeb, 15 octubre 2025. [Consulta: 2026].
- ↑ «Participants en la flotilla Global Sumud». El País. [Consulta: 2026].
- ↑ «Una delegació catalana de 40 persones participarà a la flotilla cap a Gaza». Europa Press, 11 abril 2026. [Consulta: 2026].