Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya
| |||
| Tipus | projecte de llei  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | 2023 Spanish government formation (en)  | ||
| Data de publicació | 13 novembre 2023 | ||
| Tema | procés independentista català | ||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Espanya | ||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | castellà | ||
La Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya o Llei d'amnistia és una norma jurídica espanyola que amnistia als encausats pel procés independentista català.
La llei fou pactada entre octubre i novembre de 2023 i registrada el 13 de novembre del mateix any, i finalment aprovada el 14 de març de 2024 pel Congrés dels Diputats per 178 vots a favor, 172 en contra i cap abstenció.[1]
La llei pactada entre els partits polítics PSOE, Junts per Catalunya i ERC, fou presentada per Félix Bolaños. Entre els punts de la llei hi hauria l'amnistia per "tots els actes vinculats al procés sobiranista" entre l’1 de gener del 2012 i aquest 13 de novembre del 2023,[2] tant els comesos pels qui foren descrits com a "líders del procés" i també per "persones que no haguessin tingut protagonisme públic", en aquest últim grup hi serien directors de centres escolars, funcionaris, bombers i també policies. El que no amnistiaria la llei serien els actes que "vulneraren els drets humans".
La Llei no tenia previst permetre acollir-s'hi a casos com el de Laura Borràs, condemnada llavors per prevaricació i falsedat documental, o Gonzalo Boye processat per blanqueig de capitals, les quals s'havien considerat lawfare, i tampoc permetria acollir-s'hi a cap de les causes pendents de la família Pujol i Ferrussola. Qui sí que s'hi podria acollir seria Josep Lluís Alay, el qual fou cap de l'oficina de Carles Puigdemont, sobre el qual s'imputà un suposat delicte de revelació de secrets en l'Operació Vólkhov.[3] També en quedarien exclosos les acusacions de terrorisme contra els CDR i contra Tsunami Democràtic.[4] En total, segons declararia el PSOE l'amnistia inclouria 309 encausats i 73 policies.[5] Després d'un període de negociacions el 30 de gener de 2024 el Congrés dels Diputats va rebutjar el primer redactat final de la llei arran del vot en contra de Junts per Catalunya per les mencions als delictes de terrorisme i traïció, reiniciant la tramitació de la llei,[6] que fou finalment aprovada el 14 de març de 2024 pel Congrés dels Diputats per 178 vots a favor, 172 en contra i cap abstenció un cop negociat que en queden exclosos els delictes de terrorisme que hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans segons la directiva europea del 2017, els de traïció que hagin representat una amenaça efectiva i real com un ús efectiu de la força contra la integritat territorial o la independència política d'Espanya d'acord a la Carta de les Nacions Unides i la resolució 2625 de les Nacions Unides, i la corrupció amb enriquiment personal.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «El Congrés aprova la llei d'amnistia i l'envia al Senat, on el PP en dilatarà dos mesos la tramitació». Cadena Ser, 14-03-2024. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ V.P. «El PSOE registra en solitari la llei d'amnistia», 13-11-2023. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ Monrosi, José Enrique. «La ley de amnistía llega al Congreso con un reconocimiento explícito a la Constitución y al "ordenamiento jurídico"» (en castellà), 13-11-2023. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ «Éstas son las claves de la futura ley de amnistía» (en espanyol europeu), 13-11-2023. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ 324cat. «La llei d'amnistia es registra al Congrés només amb la signatura del PSOE», 13-11-2023. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ «Junts vota “no” a la llei d’amnistia per forçar el PSOE a eliminar-ne el terrorisme». Vilaweb, 30-01-2024. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ «Las claves de la amnistía: remite a Europa en los casos de terrorismo e incluye la malversación sin enriquecimiento» (en castellà). RTVE, 07-03-2024. [Consulta: 17 març 2024].
